Hamilton, campió sense xampany

BarcelonaSegurament a Lewis Hamilton li hagués agradat guanyar el títol d’una altra manera, guanyant la cursa o com a mínim pujant al podi. Però a la vida no es pot tenir tot. El pilot anglès es va assegurar matemàticament el Campionat del Món de Fórmula 1 a falta de dues curses, tot i acabar novè al Gran Premi de Mèxic. Un xoc a la sortida amb Sebastian Vettel, precisament l’únic que li podia pispar el ceptre, el va relegar a l’última posició. Al final va remuntar una mica i va acabar entre els deu primers, un resultat que ja li servia, perquè Vettel només va poder acabar quart.

La cursa a Mèxic es va resumir amb l’accident de la primera volta. Vettel, poleman, es va veure superat per Verstappen al primer revolt. Quan l’alemany va intentar recuperar la posició, va tocar lleugerament amb el seu rival i, de retruc, va acabar topant amb Hamilton. Una acció desgraciada, sobretot per als aspirants al títol. Hamilton va punxar la roda i va quedar últim, destacat. Mentresant el de Ferrari, amb l’aleró davanter fet malbé, també perdia uns segons preciosos per aspirar a la victòria.

Després de la primera aturada al box, Hamilton era últim i Vettel, antepenúltim. L’alemany va ser el que va tenir més opcions de remuntada, però va quedar enganxat darrere els cotxes lents, víctima d’un traçat estret que no permet gaires avançaments. Només l’hagués salvat un safety car, però en el seu lloc va aparèixer únicament un cotxe de seguretat virtual. Insuficient per retallar la diferència amb els pilots capdavanters.

“Com va Vettel? Té opcions?”, preguntava Hamilton als enginyers de Mercedes a falta de deu voltes per acabar la cursa. “No, negatiu, impossible”, li responien. A falta de pujar al podi, ell, un pilot agressiu i ultracompetitiu, es resignava a creuar la línia de meta sense haver presentat batalla, i va fer diversos avançaments a les últimes voltes per creuar la meta amb el millor regust de boca possible. L’últim especialment brillant amb un cos a cos amb Fernando Alonso

A l’altra bàndol, Vettel també es comunicava amb els enginyers a falta de deu voltes, quan va arribar a la quarta posició. Quan a l’escuderia italiana li van dir que no hi havia res a fer, va respondre amb un “ mamma mia ” que resumia la frustració acumulada. A part de fer-ho a Mèxic, havia hagut d’abandonar a Singapur i al Japó, carreres en les quals va enterrar les opcions de ser campió.

Hamilton guanyava a Mèxic el seu quart títol i iguala els quatre de Vettel i del francès Alain Prost. Per davant ja només li queden l’argentí Juan Manuel Fangio (5) i l’alemany Michael Schumacher (7).

Verstappen, sense oposició

Les apostes deien que hi havia tres candidats a guanyar a Mèxic. A part de Hamilton i Vettel, l’holandès Max Verstappen. I amb l’accident de la primera volta, el de Red Bull va tenir via lliure per guanyar la cursa. La seva tercera victòria a la Fórmula 1, segurament la més fàcil de totes.

Per desgràcia dels espectadors, les dues curses que queden a Brasil i Abu Dhabi són del tot intranscendents.