Tot el que has de saber dels Jocs Olímpics de Tòquio
Una cita sense espectadors però amb un munt d'esportistes preparats per engrescar, en alguns casos en esports que s'estrenen
Efectivament, aquests no seran uns Jocs Olímpics qualssevol. Sense espectadors i amb els atletes molt controlats a la Vila Olímpica, la cita de Tòquio servirà per veure l'estrena de nous esports, dins dels esforços del Comitè Olímpic Internacional de modernitzar-se per seguir engrescant els més joves. Per si no has fet els deures seguint les notícies prèvies als Jocs, t'ho posem fàcil. Aquí tens una petita guia per arribar al divendres que ve amb tota la informació i així no estar fora de joc.
Quines són les dates definitives i les seus? Com els podem seguir amb els nostres horaris?
La cerimònia inaugural serà el divendres 23 de juliol, i la de clausura, el dilluns 9 d'agost. Ara, el dia 22 ja es jugaran alguns partits dels torneigs de futbol i softbol. Després de dues setmanes de pausa, del 25 d'agost al 9 de setembre es faran els Jocs Paralímpics. Els Jocs es podran seguir per La 1 i Teledeporte. Els esdeveniments de màxima audiència ens agafaran en horari matinal a casa nostra. La cerimònia inaugural, per exemple, serà a les 12 h del matí, just quan es fa de nit al Japó. Les jornades olímpiques aniran de les 2 h de la matinada fins al migdia, en horari català.
Naturalment, els Jocs no es limiten només a la capital japonesa: nou prefectures seran seus d'esdeveniments. A Tòquio, els Jocs s'han organitzat especialment al voltant de dues zones; una batejada com la zona del patrimoni al voltant de velles infraestructures remodelades dels Jocs del 1964 i una altra a la badia de Tòquio amb edificis de nova construcció pensats per encaixar en un model de ciutat modern i sostenible. Fora de Tòquio, la ciutat de Sapporo, a l'illa de Hokkaido, serà seu de la marató, ja que hi fa menys calor. La zona de Fukushima, afectada pel terratrèmol i el tsunami del 2011, serà la seu dels partits de beisbol. En algunes de les seus fora de Tòquio, com Miyagi, Fukushima o Shizuoka, es permetrà l'entrada del 50% dels espectadors. A Tòquio, en canvi, no hi podrà haver públic.
Quins són els nous esports i com es confecciona el programa olímpic?
Quatre esports s'estrenen als Jocs de Tòquio: monopatí, escalada esportiva, karate i surf. En total, hi haurà 33 disciplines diferents, amb algunes modificant el sistema de competició respecte a altres cites olímpiques per garantir la presència de més dones, com passa amb el piragüisme o la boxa.
El programa olímpic aprovat pel COI el juny del 2012 tenia inicialment 25 esports. La idea era promocionar aquelles disciplines que garanteixen "l'interès de tots les generacions i la igualtat de gènere", apostant per esports com el bàsquet 3x3 o el ciclisme BMX. Inicialment va quedar fora la lluita, una disciplina que havia estat present en totes les edicions des del 1896, però el 2013 hi va ser inclosa de nou.
Els estatuts dels Jocs, però, permeten als organitzadors incloure alguns esports que creguin que poden atraure més públic o connectar amb la tradició local. Després de fer una llista de finalistes, els japonesos van decidir apostar per l'skate, l'escalada esportiva, el surf, el karate i, finalment, el beisbol en categoria masculina i el softbol en femenina. En total, seran 339 esdeveniments en 33 esports diferents.
S'havien modificat abans les dates d'uns Jocs?
No, mai. Aquest és el primer cop en la història de l'olimpisme en què uns Jocs no es poden fer l'any que tocava. Sí que havien estat cancel·lats per culpa de grans conflictes bèl·lics, com va passar el 1916 amb els Jocs de Berlín, suspesos per culpa de la Primera Guerra Mundial, i amb els del 1940 i el 1944, amb la Segona Guerra Mundial. El 1940, de fet, s'havien de fer a Tòquio, però es van passar a Hèlsinki quan els japonesos van atacar la Xina. Però tampoc es van poder fer en terres finlandeses. El 1944 la seu escollida era Londres.
Aquest, doncs, ha sigut el primer cop en què els Jocs s'han posposat un any, fet que ha alterat el calendari olímpic. Oficialment, el període de quatre anys entre Jocs i Jocs és conegut com a olimpíades, i es reserva el nom de Jocs Olímpics per a la cita esportiva en si. Així, malgrat que estiguem en l'any 2021, aquests sempre seran considerats els Jocs del 2020. I els pròxims es faran, tal com estava previst, el 2024 a París. El 2028 la seu serà Los Angeles, i el 2032, Brisbane.
Com serà la cerimònia d’inauguració?
Yoshiro Mori, el president del Comitè Organitzador dels Jocs, ja va avisar fa mesos que havien decidit retallar la cerimònia inaugural. És a dir, el projecte que tenien pensat inicialment mai veurà la llum i se'n farà un de diferent "adaptat als fets que han passat", en referència al coronavirus. Tal com es va anunciar tot just 15 dies abans de l'inici dels Jocs, no es permetrà l'entrada d'espectadors als recintes esportius de Tòquio. Malgrat tot, sí que hi haurà presència d'algunes persones a la inauguració, com, per exemple, els patrocinadors de la cita olímpica i els seus convidats, sempre que superin diversos tests PCR. També hi haurà autoritats, com la primera dama dels Estats Units, Jill Biden. La cerimònia, segons s'ha informat, barrejarà modernitat i tradició. Sí, el Japó és el país ideal per poder fer-ho així.
La tradicional desfilada de les delegacions també serà diferent, ja que s'ha reduït molt la presència d'esportistes. Només podran participar aquells que ja estiguin a la Vila Olímpica de Tòquio, zona on els esportistes només poden entrar cinc dies abans del seu debut oficial, per limitar-hi la xifra d'esportistes presents. Molts, doncs, no podran ser a l'estadi, ja que seran a altres hotels i ciutats a l'espera que arribi la data en què els permetin entrar a la Vila Olímpica. Aquesta mesura no afecta els esportistes que hagin estat escollits per portar la bandera del seu país. Els organitzadors, per cert, no permetran als atletes fer-se selfies durant la desfilada per mantenir les distàncies.
Quins són els símbols d’aquests Jocs?
La mascota de Tòquio 2021 és un personatge futurista de color blau anomenat Miraitowa. Cinc milions de nens japonesos van participar en el procés de votació i millora d'aquest personatge, batejat amb aquest nom que deriva d'un proverbi japonès que posa en valor el fet d'aprendre de les coses antigues per obtenir-ne coneixements nous. Segons van explicar els organitzadors, "la mascota té un gran sentit de la justícia i té el superpoder de moure's a qualsevol lloc de forma instantània". La mascota paralímpica és de color rosa i es diu Someity. Té tres superpoders: telepatia, telecinesi i capacitat de volar gràcies a la seva capa especial. Someity s'inspira en els sakura, els cirerers en flors tan estimats al Japó.
L'emblema oficial, un anell elegant dissenyat per Asao Tokolo, va ser presentat el 2016 per ocupar el lloc que deixava el primer disseny, obra de Kenjiro Sano, que va haver de ser retirat quan el belga Olivier Debie va acusar els japonesos de plagiar el que ell havia fet per al Teatre Municipal de Lieja. Sano sempre va defensar que no coneixia l'obra de Debie, però, efectivament, s'hi assembla molt.
La torxa olímpica s'ha fet amb material de cases destruïdes pel tsunami de Fukushima, com a símbol de la recuperació del país.
Quines seran les estrelles d'aquests Jocs?
El gran nom hauria de ser el de la gimnasta nord-americana Simon Biles. Amb 24 anys, ja ha guanyat 25 medalles als Mundials. L'any de la pandèmia l'ha aprofitat per entrenar-se més fort i en els últims mesos ha aconseguit trucs mai vistos en la gimnàstica femenina, com el triple-doble en l'exercici de terra i el doble-doble de sortida a la barra. Després de guanyar quatre medalles d'or als Jocs de Rio, ara vol sorprendre amb trucs que als Jocs només han fet alguns homes, abans. I no tots.
La també nord-americana Kaite Ledecky amenaça amb convertir-se en la nedadora amb més podis de la història dels Jocs Olímpics, amb el repte de guanyar l'or en quatre disciplines. Fa cinc anys, a Rio de Janeiro, va guanyar l'or en els 200, els 400 i els 800 lliures. Ara vol repetir afegint-hi també els 1.500. En categoria masculina, Caeleb Dressel vol ser l'hereu de Mark Spitz o Michael Phelps guanyant sis medalles d'or. I fent de la natació una gran festa nord-americana.
En tenis, després de veure com renuncia Roger Federer i Rafa Nadal, Novak Djokovic buscarà seguir brillant aquest any guanyant el seu primer or olímpic. Els tenistes són alguns dels només més mediàtics, juntament amb les estrelles de l'equip nord-americà de bàsquet, com Kevin Durant, tot i que l'equip de Greg Popovich ha perdut de forma sorprenent dos amistosos.
Si es tracta de volar, el nom que cal seguir és el jove suec Armand Mondo Duplantis, que buscarà el seu primer or en salt de perxa després de batre el rècord mundial. A l'atletisme, a l'espera de veure qui ocupa el forat del jamaicà Usain Bolt, serà bonic veure en acció dues veteranes com la jamaicana Shelly-Ann Fraser-Pryce i la nord-americana Allyson Felix, a punt per buscar medalles després de ser mares. A la marató masculina, després de quedar-nos sense el gran duel entre l'etíop Kenisa Bekele i el kenià Eliud Kipchoge, aquest segon serà el gran favorit. Ara, caldrà estar atents a l'ugandès Joshua Cheptegei, que ja ha batut el rècord mundial en els 10.000 i els 5.000 metres.
La llista de noms que poden destacar és llarga, naturalment. Però els japonesos estan pendents de veure què fa en un dels seus esports més estimats, el judo, el francès Teddy Riner, que arriba havent-ho guanyat tot els últims anys.
Quins atletes catalans participen als Jocs?
La representació catalana als Jocs Olímpics serà de 101 esportistes: 51 homes i 50 dones. És a dir, el 33% de la delegació espanyola, formada per un total de 321 atletes, serà catalana. En la competició paralímpica, a falta de confirmació oficial, Catalunya hi podria tenir 24 esportistes dels més de 120 de la delegació espanyola. En l’última edició dels Jocs Olímpics, la delegació espanyola va comptar amb una representació del 27% d’esportistes catalans, que van aconseguir el 50% de les medalles dels combinats espanyols.
L'any en què van participar més catalans va ser, evidentment, el 1992 a Barcelona, amb 129 atletes. Els 101 olímpics de Tòquio representen la tercera millor delegació, després de Barcelona i els Jocs de Sydney del 2000, quan hi van participar 118 atletes. Fa cinc anys a Rio de Janeiro van ser 89.
Quines opcions de medalla tenen els catalans?
La delegació espanyola afirma que vol igualar les 17 medalles de Rio de Janeiro. I, en molts casos, amb catalans somiant amb pujar al podi, especialment en esports d'equip. Així, les seleccions de bàsquet, tant la masculina com la femenina, tenen opcions de podi amb els catalans Pau i Marc Gasol, Pierre Oriola, Ricky Rubio, Sergi Martínez, Laia Palau, Queralt Casas i Sílvia Domínguez. També la masculina d'handbol, entrenada pel català Jordi Ribera, que ha convocat Viran Morros, Valero Rivera, Aleix Gómez, Ferran Solé, Adrià Figueras i Antonio Garcia. A la femenina només hi ha Eli Cesareo.
La selecció masculina de futbol, amb Eric Garcia, Marc Cucurella, Òscar Mingueza, Dani Olmo i Javi Puado, aspira a tot. També les seleccions, tant masculines com femenines, de waterpolo i hoquei sobre herba, amb clara majora de catalans en tots els casos.
Un dels misteris és saber com arribarà la nedadora badalonina Mireia Belmonte, la millor esportista catalana als últims Jocs. Belmonte participarà segur als 800 i els 1.500 lliures, després de renunciar als 200 papallona. La natació sincronitzada, amb un equip liderat per Ona Carbonell, també aspira a donar medalles, tal com ha passat a les últimes cites. En rem, Saúl Craviotto aspira a una nova medalla amb l'equip de K4-500.
En els últims Jocs, els esportistes catalans olímpics van participar en 8 de les 17 medalles obtingudes per la delegació estatal. Els Jocs Olímpics amb més medalles catalanes de la història van ser els de Barcelona el 1992, amb set medalles d'or, quatre de plata o una de bronze.
Com viuran els esportistes a l'anella olímpica?
Serà ben diferent als altres jocs, esclar. Jordi Jou, entrenador de natació del Sant Andreu i l'equip espanyol, explica com en el cas dels seus nedadors els tocarà "estar una primera setmana a un hotel d'una altra ciutat, aïllats, sortint només per dinar i entrenar-se". Quan faltin cinc dies per al debut en la competició de cada esportista, aquests podran arribar a la Vila Olímpica. És a dir, cap atleta podrà estar tots els dies dels Jocs a la Vila. Hi arriben cinc dies abans i marxen dos dies després d'haver acabat la seva participació, per evitar aglomeracions. La Vila Olímpica és un complex gegant en una illa artificial a la badia de Tòquio amb 21 edificis d'entre 14 i 18 pisos, amb 36.000 habitacions.
El 80% dels atletes arriben vacunats del tot. Tots han passat dos test PCR just abans de marxar i s'han de fer un altre test just a l'aterrar. Cada dia que siguin a la Vila se sotmetran a un test diari i, en cas de dubtes, seran tancats a una àrea preparada per aïllar persones a la Vila. Els esportistes han de dur mascaretes en tots els espais comuns de la Vila, encara que estiguin vacunats. A més, s'ha prohibit la venda d'alcohol. I, a diferència d'altres edicions, no es regalen preservatius. La idea és mantenir els esportistes com més separats millor. Amb tot, ahir mateix un treballador de la vila va donar positiu.
Com s'ho faran els periodistes per cobrir-los?
Doncs els tocarà estar ben lluny dels esportistes. Si els espectadors que havien comprat entrada s'han quedat amb un pam de nas, tot i que se'ls tornarà el preu pagat, en el cas dels periodistes han pogut viatjar al Japó, però amb unes condicions de treball complicades. En funció del seu país d'origen han passat dues setmanes en quarantena als hotels que ha escollit el comitè organitzador. Sí, per tenir en tot moment controlada la gent que arriba de fora, la premsa no ha pogut escollir els seus hotels. Tampoc podrà escollir el mitjà de transport per anar als esdeveniments, ja que haurà d'avisar amb temps on vol anar per fer-ho amb els mitjans oferts pels organitzadors, que es reserven el dret d'expulsar la premsa que no segueixi les normes. De fet, els moviments dels 6.000 periodistes acreditats seran controlats per GPS per comprovar que segueixen les normatives i no visiten restaurants no permesos, per exemple.