Héctor García: "La situació als hospitals és delicada i volíem fer-hi alguna cosa"

BarcelonaFa un any que l'Héctor García, juntament amb la seva dona, va iniciar un projecte d’alimentació, que es diu Welthy i entrega als clients tots els àpats del dia perquè no hagin de preocupar-se de comprar ni de cuinar. Fa dues setmanes que el capità de la UE Santboiana entrega aquests menjars preparats a l’Hospital Clínic de Barcelona. És la seva modesta manera de col·laborar en una situació tan complicada.

Com feu el pas de portar Welthy al Clínic?

Com que estem considerats un servei essencial, podem continuar treballant. Tenim un amic que és metge i, cada cop que hi parlàvem, ens comentava com estava de delicada la situació als hospitals. Vam voler-hi fer alguna cosa. Vam mirar de contactar amb diversos hospitals i el Clínic va ser el que més ràpid ens va respondre. A més, és l’hospital de referència a Barcelona i el tenim a prop de casa.

Hi aneu cada vespre des de fa dues setmanes.

Sí, vam contactar amb ells fa tres setmanes i ara en farà dues que estem fent les entregues. Hi anem una mica abans de les 20 h, és emocionant viure el moment dels aplaudiments. Aprofitem que és just el moment que surten, deixem el menjar a la gent d’administració i ells el reparteixen.

¿És dur no poder tenir un 'feedback' físic, d’una acció com a aquesta?

Esclar, no hem entrat mai a l’hospital! Els donem el menjar i ja està. La situació dels sanitaris és delicada i respectem la distància de seguretat. Però ja ens fan saber que estan molt agraïts. Valoren el nostre gest i això és bonic. I per les xarxes també ens contacten i comparteixen l’alegria de poder fer un plat calent. De menjar un plat, al cap i a la fi.

Com us ha afectat el confinament a Welthy?

La part de botiga i atenció al públic està tancada, però l’obrador continua obert. Hem aplicat totes les mesures de seguretat, els treballadors fan servir guants i mascaretes, i seguim un control molt estricte. Els mesurem la temperatura dues vegades al dia. Els repartidors també apliquen un nou protocol per a les entregues.

Amb tants clients teletreballant, heu perdut molts serveis?

Hem tingut una mica de tot. N’hi ha que han deixat el servei, perquè no treballen o perquè tenen més temps i poden dedicar-se a cuinar-se el menjar, però també hem tingut molts clients nous perquè són persones amb asma o risc, i amb nosaltres s’estalvien el risc de sortir a comprar. Ens hem compensat amb una cosa i l’altra, però el cert és que teníem una base ja consolidada de gent que ens buscava per complir uns objectius i vol seguir amb la dieta.

Funcioneu per calories i respectant els cinc àpats.

Eduquem la gent a menjar, això de les dietes és tot un món. La gent al principi s’ho mira amb una mica de reticència però després veu que per aprimar-se no cal passar gana. Per perdre pes no s’ha de deixar de menjar, el que és important és que la dieta estigui ben compensada. La majoria s’adonen que es troben millor amb els nostres àpats, que són amb productes ecològics i amb pocs sucres.

Xoqueu frontalment amb la cultura d’anar al bar.

Estem acostumats a baixar a fer el cafè al bar i menjar al restaurant. Té un punt social, també. Però tot tendeix cap a això altre. A mi, de fet, m’agradaria derivar-ho més cap als esports. Hi ha molts joves que no triomfen perquè no cuiden la seva alimentació! Jo quan veig que potser el Dembélé s’ha lesionat perquè menja malament, no m’ho crec! Té solució! De fet, ara començàvem a tenir molts clients que venien del crossfit.

Com ho portes tu, això de no fer esport? Fa més d’un mes que no jugues amb la Santboiana.

Sí, a més, estava sancionat en l’últim partit contra El Salvador, i l’última vegada que vaig jugar va ser amb l'Hernani. Està sent dur.

El rugbi té un conflicte obert entre els clubs i la Federació per resoldre com s’acaba la Lliga.

El cas és especial. D’una banda, hi ha hagut l’Associació de Clubs, que diu que és molt difícil aguantar l’estructura si no hem de jugar fins al juliol i, de l’altra, la Federació, que encara no ha acceptat que es cancel·li la Lliga i que busca dates. Però no hi cap tot, a l’agost ja comencen les pretemporades! No sabem què passarà amb la Lliga i ja estem notant la pèrdua d’entrenaments. Acostumats a estar cada dia actius i fent fins i tot dobles sessions... ara hem passat a haver de fer flexions i esquats a casa amb una motxilla plena i amb ampolles. Fer esport al menjador de casa és complicat, jo el que necessito és suar! I suar fent flexions és complicat, quan comences a suar ja estàs contracturat! Necessito desfogar-me, córrer o fer bici. I els preparadors físics estan fent la millor feina que poden, intenten ser originals, però és difícil.

Fa uns dies s’hauria hagut de jugar el derbi amb el Barça, que, després de l’empat a la Teixonera, devíeu tenir ganes de jugar.

A més, era un derbi a casa, és el meu partit preferit de la temporada. El camp està ple, hi ha molt d’ambient, ens coneixem bé amb l’altre equip, tots hi tenim amics. És una llàstima no jugar-lo. L’any passat ens van guanyar en l’últim minut a casa, en teníem moltes ganes. Però ja ens els trobarem a la Supercopa, al setembre o a l’agost. Ara som a l’abril, fins a la pretemporada queda un munt, a veure com ho plantegem! Des del febrer fins al setembre sense competir són molts mesos.

Les prioritats d’ara són unes altres.

Totalment. Que s’anul·li la nostra Lliga és un contratemps, però la prioritat és la seguretat de tothom. I tots som conscients que el primer que s’ha de solucionar bé és això, que és més gran del que pensàvem.