Hereva d’Almirall, parella de Manuel Valls i consellera de Saba
L’elecció de Susana Gallardo sulfura els minoritaris del grup de pàrquings
Barcelona“Ja és la quarta vegada que em deixen votar, en aquesta democràcia catalana. És de puta mare, mai havia votat tant a la meva vida. Ara li enviarem a la CNN: diguin el que diguin, aquí es vota. Hello CNN! We will vote! Yes! Catalonia is very democratic! ” Susana Gallardo, hereva dels laboratoris Almirall i com a tal una de les persones més riques de Catalunya, va gravar-se a si mateixa l’1 d’Octubre pronunciant aquestes paraules. Mentre s’escampava la commoció per la violència policial, Gallardo va visitar una escola de Barcelona i es va filmar protagonitzant una situació com a mínim atípica per a un membre destacat de la burgesia de la ciutat. Un any després, Susana Gallardo ha estat nomenada consellera de l’empresa d’aparcaments Saba, en una decisió que ha generat controvèrsia entre els petits accionistes de la companyia.
A l’última junta d’accionistes, celebrada el 14 de setembre, es va viure una escena poc habitual: la crítica directa a l’elecció d’un conseller determinat. Al juliol, l’accionista principal de Saba (Criteria) va comprar les participacions que tres fons d’inversió tenien a l’empresa, de manera que Criteria va passar a controlar el 98,7% del capital. La resta està en mans de petits inversors. Aquest canvi accionarial ha comportat un canvi de composició al consell d’administració: els representants dels fons han abandonat les seves cadires i han sigut substituïts per quatre consellers nous que ha escollit Criteria. Són Juan José López Burniol, Marcelino Armenter, Susana Gallardo i José María Mas Millet. Els tres primers procedien del consell d’Abertis, d’on havien hagut de marxar després de l’opa d’Atlantia i ACS.
El nomenament d’aquests quatre consellers se suposava que havia de ser un tràmit, però els petits accionistes que encara hi ha a Saba no van acceptar de bon grat l’elecció de l’única dona que s’incorporava al consell. Durant la junta, un dels petits inversors es va aixecar i va qüestionar la idoneïtat de Susana Gallardo, exdona d’Alberto Palatchi (fundador de Pronovias) i amb càrrecs en diverses empreses, per entrar al consell. El vídeo que ella mateixa es va gravar l’1 d’Octubre va ser un dels motius que es van esgrimir. “Aquesta persona va fer un vídeo dient que havia votat quatre cops l’1 d’Octubre: això és una mentida, i una persona que menteix no pot ocupar un càrrec important en una companyia”, explica un dels petits accionistes presents a la junta.
Però aquesta no és l’única queixa dels accionistes molestos, que també creuen que no es pot obviar la relació que des d’aquest estiu Susana Gallardo manté amb Manuel Valls. “El negoci principal de Saba són els aparcaments municipals: ¿hem calibrat el risc que té associar la companyia amb un candidat concret a les eleccions que hi haurà a Barcelona?”, expliquen a l’ARA els petits accionistes. De totes maneres, algunes persones qüestionen que realment hi hagi una relació entre Valls i Gallardo, per molt que hagin aparegut a la portada de Paris Match i que ningú ho hagi desmentit.
“Jo també vaig caure de cul quan vaig veure que proposaven el seu nomenament -admet una persona que coneix Saba a fons-. És evident que no és la millor candidata, però li devien voler donar un premi de consolació per la sortida del consell d’Abertis”, afegeix aquesta persona.
La resposta de Saba
A la junta, el president de Saba, Salvador Alemany, va respondre les inquietuds dels petits accionistes expressant que l’empresa “sempre ha tingut molt clar què és la política i què són els negocis, i que les dues coses no es barregen -segons recorda una portaveu de la companyia-. El president no ho va dir, però també hauria pogut recordar que Saba és l’única empresa del grup La Caixa que no va traslladar la seu fora de Catalunya”, afegeix aquesta portaveu.
“És el primer cop que ens trobem en una situació com aquesta”, reconeixen a Saba. Per als petits accionistes, aquest capítol genera dubtes sobre la manera com es trien els consellers a les grans empreses. En el cas de Saba, una dotzena de petits inversors presents a la junta van votar en contra del nomenament, però la decisió de Criteria es va imposar. Qui paga mana, i a Saba l’accionista principal ja té un control gairebé absolut del capital.
