La implosió del binarisme: “La gent és menys heterosexual del que es pensa”

BarcelonaPot un noi no tenir penis? ¿Com fan sexe les persones homosexuals? ¿Pot una persona no ser ni home ni dona? Podria ser un capítol de Sex education, però també un taller de sexualitat en un institut català. La sexòloga Lara Castro Grañén fa deu anys que fa tallers sobre sexualitat en centres gironins i percep que els adolescents es fan més preguntes sobre la diversitat sexual i no senten que s’hagin d’identificar amb les identitats home i dona. ¿Estan trencant els joves amb el binarisme?

“La diversitat de gènere ha passat a ser políticament correcta, tot i l’auge de la dreta, gràcies al fet que hi ha més produccions culturals que en parlen, s’ha avançat amb les lleis i l’onada feminista ha esdevingut transversal i massiva”, explica Miriam Solá, experta en polítiques d’igualtat i LGTBI. Tot i així, els mandats de gènere continuen molt presents. “Una cosa és la teoria i l’altra la pràctica. Continua sent difícil per a les noies negociar un preservatiu i les sexualment actives continuen sent titllades de promíscues”, matisa.

“Qui m’agrada?” és una pregunta que estan més disposades a fer-se les noies que els nois per la construcció de la masculinitat i l’homofòbia. “Soc bisexual. M’he embolicat amb nois i amb noies. No em limito”, diu la Sandra, de 21 anys, mentre que la Laia, de 22 anys, lamenta ser “tràgicament heterosexual” perquè creu que la lògica és que t’atreguin les persones. La proliferació d’identitats sexuals com ara la demisexualitat i la pansexualitat és un fenomen que respon a la necessitat de posar nom a les experiències i de pertànyer a un col·lectiu, però pot arribar a limitar-nos si són tan precises que no encaixem en cap de les categories. Els experts alerten que aquesta fragmentació fa que les orientacions sexuals i de gènere siguin cada cop menys col·lectives i que, per tant, responguin a l’individualisme propi de dinàmiques neoliberals.

Més enllà de l’exclusivitat i la penetració

Més enllà de l’exclusivitat i la penetracióLa diversitat sexual va més enllà de les persones que ens agraden: qüestiona el sexe centrat en la penetració i les relacions d’exclusivitat, tan lligats a la lògica heterosexual. “M’havia sentit atreta per altres persones i no ho entenia. ¿Com pot ser, si estimo la meva parella, que m’atreguin altres persones?”, explica la Sandra, que és conscient que tenir una relació oberta li planteja reptes. “Tenim eines teòriques, però què fem amb les emocions, amb la gelosia, amb sentir-nos sols?”, es pregunta Solá.

El cos, transmissor de plaer de cap a peus

El cos, transmissor de plaer de cap a peusPer a Teo Pardo, activista trans, feminista i educador sexual a Sida Studi, “la diversitat sexual ens obre la mirada a múltiples pràctiques i cossos en un món sexual marcat per l’imaginari del porno en què molta gent creu que el seu cos està malament”. Pardo observa als instituts una perspectiva encara molt coitocèntrica i creu que explicar experiències LGTBI ajuda a descentralitzar el plaer perquè la seva sexualitat està menys reglada. “L’heterosexualitat s’ha empassat més imatges de com ha de ser aquest sexe”, explica. De fet, les persones trans tenen un paper fonamental en obrir interrogants que impliquen tothom, com ara què vol dir ser home i dona. L’Eloi, de 24 anys, explica el moment en què va entendre que la lectura que els altres feien de la seva identitat no parlava, en realitat, d’ell: “Que jo sigui trans i a tu et peti el cervell vol dir que t’està fent plantejar a tu com m’has de mirar i qui ets”.

Un oasi per experimentar

Un oasi per experimentarL’aparició de nous espais on qüestionar-se la sexualitat ha facilitat l’experimentació dels joves. Oasis, un espai de trobada per a adolescents amb sexualitats diverses impulsat per la Cooperativa Candela, n’és un exemple. “És un espai segur on se’t permet experimentar. Per exemple, si vols provar que et diguin per un altre nom”, explica el Gael, de 18 anys. Quan va arribar a Oasis s’identificava com a noi transsexual, però al grup va poder trencar patrons de gènere que el condicionaven per viure amb més llibertat. “Va ser l’últim dia que vaig portar el binder -un top que allisa el pit-. No podia respirar quan corria”, explica el Gael, que també va tornar a pintar-se les ungles. A més, va repensar la seva sexualitat, i ara s’identifica com a asexual i aromàntic. Ell aposta per més espais on tothom es pugui preguntar sobre la sexualitat perquè “quan comences a qüestionar la gent veus que no és tan heterosexual com es pensa”. La seva identitat de gènere és un lloc des d’on fer activisme: “El mateix sistema que a mi em diu que no em poden parlar en masculí li diu a una persona de cert pes que ha de deixar de menjar i a la persona sorda que s’ha de fer fotre”.

Treure els rols de gènere dels escenaris

No és casual l’èxit de la influencer Dulceida, que té una relació homosexual, o de l’activista trans Penélope Guerrero. Els joves busquen a les xarxes la manera d’identificar-se, però també ho fan als escenaris. En el cas de l’artista Clara Peya, va ser l’absència de referents que va jugar un paper fonamental. Pensava que hauria de ser professora perquè no coneixia pianistes dones, i ha sentit en la seva pròpia pell una mirada diferent per tenir una estètica andrògina. És per això que se sent compromesa amb portar a l’escenari persones que no tinguin rols de gènere clars “fins que s’arribi a un punt que la resposta sigui la persona i la primera pregunta no sigui si és nen o nena”. “Això hauria de ser una falta de respecte”.