Hillary Clinton, una candidata sense rivals a les files demòcrates

L'exsecretària d'Estat nord-americana s'imposa en el debat amb els seus dos contrincants en la cursa demòcrata per les eleccions presidencials

Jonathan Martin / Amy Chozick / The New York Times
20/12/2015
3 min

Nova YorkÉs l'aspirant demòcrata sense rivals. L'exsecretària d'Estat del EUA, Hillary Clinton, va evitar dissabte a la nit el cos a cos amb els seus contrincants demòcrates en la cursa per la nominació de candidat a la Casa Blanca i va dirigir tots els seus atacs contra els republicans, especialment contra el candidat Donald Trump. Va arribar a dir d'ell que era una amenaça per a la seguretat nacional i va resumir-ho tot en una frase: "És el millor reclutador que mai ha tingut l'Estat Islàmic".

Esquivant els atacs persistents del senador Bernie Sanders i l'exgovernador Martin O'Malley, els seus dos contrincants, sobre el control d'armes, el rol de Wall Street i les intervencions militars dels EUA a l'estranger, Clinton va acusar Trump de posar pals a les rodes en la lluita contra el terrorisme.

Així va quedar clar que l'estratègia de l'exsecretària d'Estat és ara mateix vestir-se com una garant de la seguretat nacional amb mesures justes i centrades davant la imprudència dels republicans que han demonitzat els musulmans des dels atacs terroristes de París i San Bernardino, a Califòrnia.

"Em preocupa molt que la retòrica dels republicans, especialment de Donald Trump, estigui enviant un missatge als musulmans aquí als Estats Units i també a la resta del món que hi ha un xoc de civilitzacions", va dir Clinton, "que hi ha una mena de complot occidental, o fins i tot una guerra, contra l'Islam, que en realitat, al meu entendre, encén les flames de la radicalització".

Tot i els intents dels seus suposats rivals demòcrates, Sanders i O'Malley, Clinton es va mantenir ferma en la línia d'atac als republicans i no va caure en cap de les provocacions que li van llançar, mostrant d'aquesta manera la confiança que té en aconseguir la nominació per llançar-se a la cursa presidencial a poques setmanes que arrenquin les primàries a Iowa.

O'Malley va fer tot el possible per mirar d'exaltar Clinton però no se'n va ensortir. La va acusar de canviar els seus punts de vista sobre les armes "cada cop que hi ha eleccions". Això mentre Sanders va recordar als espectadors que Clinton van votar el 2002 a favor d'autoritzar l'ús de la força a l'Iraq.

"Les nostres diferències són bastant profundes sobre aquest tema; no estem d'acord en el plantegament de la guerra a l'Iraq", va dir Sanders, acusant a Clinton de ser massa agressiva en política exterior i implicar massa els Estats Units en conflictes estrangers. "L'exsecretària d'Estat afavoreix sempre els canvis de règim sense mesurar les conseqüències indirectes que això pot tenir".

Clinton va contraatacar i va dir que Sanders havia votat a favor d'un canvi de règim en relació amb Líbia. "Et vas unir al Senat en la votació per acabar amb el règim de Gaddafi i vas demanar que hi hagués una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU".

Els dos rivals de Clinton van argumentar que els Estats Units havien de lluitar contra l'Estat islàmic (EI), però no necessàriament havien d'aconseguir el derrocament del president Baixar al-Assad a Síria. "No és Assad qui està atacant els Estats Units", va dir Sanders. "No hem de ser els que decidim si Assad ha de deixar el poder", va dir O’Malley.

Però Clinton va acusar els seus rivals d'ingenuïtat. "Hem de tenir presente que Assad ha matat almenys 250.000 sirians", va dir i va afegir que havia estat partidària d'armar els rebels moderats fa uns anys per evitar un buit de poder. "Tant de bo pogués ser tan fàcil com dir aquest o aquell" va dir.

stats