De l'esclau Luci a Montserrat Roig: la història de Catalunya amb noms i cognoms

BarcelonaL'historiador Borja de Riquer explica amb orgull que la passió per la història dels catalans supera la dels francesos. Fa dos anys va dirigir Història mundial de Catalunya (Edicions 62), en què un centenar d'investigadors detallaven 124 moments que van col·locar Catalunya al món. Ja se n'han venut 30.000 exemplars. "El doble que Histoire mondiale de la France [dirigida per Patrick Boucheron i publicada el 2017], tenint en compte el nombre d'habitants", diu De Riquer. L'èxit d'aquell volum amb un clar afany divulgatiu n'ha impulsat un segon que aplega 120 biografies: Vides catalanes que han fet història (Edicions 62). Hi ha des d'esclaus romans cèlebres fins a monges feministes del segle XVII que van ser nenes prodigi, passant per reis, músics, futbolistes, gimnastes, editors, historiadors i editores del segle XVIII que es van saltar les lleis per dirigir les seves empreses.

"Algunes de les biografies són assaigs interpretatius dels personatges i sovint aporten documentació inèdita. Són biografies innovadores amb idees noves", assegura Borja de Riquer, que admet que a vegades els historiadors tenen dificultats de comunicació: "Sovint escriuen perquè els entenguin els col·legues però no per al públic".

Entre les aproximacions inèdites, De Riquer destaca la que Manuel Llanas fa del periodista i director de La Vanguardia Agustí Calvet, més conegut com a Gaziel. Llanas, que aviat publicarà la relació epistolar que van mantenir Gaziel i el bibliotecari, filòleg i historiador Jordi Rubió, descobreix una carta inèdita on el periodista català es declarava "separatista pletòric": "No hi ha, tal com estan les coses, cap solució lògica més que el separatisme integral –el de Portugal i el de les repúbliques americanes–. I com que en el separatisme no hi crec pràcticament, per impossible, no em queda més refugi que el separatisme platònic o mental: l'estranya i absurda posició en què jo em trobo", escriu Gaziel.

Maragall no és tal com ens l'havien explicat

La tria de personatges, com explica Borja de Riquer, és subjectiva. Es podria haver mirat el passat d'altres maneres però hi ha un esforç per no només parlar de figures destacades, sinó també d'altres que representen un moment o una classe social. Entre les firmes hi ha historiadors veterans i d'altres que tot just han llegit la tesi doctoral. Hi ha mirades trencadores. Borja de Riquer destaca la biografia que ha fet Glòria Casals de Joan Maragall: "És una crítica a les biografies que s'han fet fins ara de Maragall i com s'ha manipulat fins ara la seva vida. És un crit d'alerta que ens diu que el Maragall que ens han presentat fins ara en realitat no era així".

Vides catalanes que han fet història comença a partir de l'arribada dels romans i, per tant, de l'existència de documentació escrita que podem comprendre (no s'ha arribat a desxifrar el llenguatge dels ibers). La primera biografia està dedicada als cabdills ilergets Indíbil i Mandoni. La segona a Luci Licini Sura i al seu llibert, Luci Licini Segon. Nascut esclau, demostra que la societat romana era oberta i permetia un ràpid ascens social, segons l'arqueòloga Isabel Rodà, que ha coordinat les biografies de l'època antiga. El nom de Luci Licini apareix en molts pedestals erigits al fòrum de Bàrcino. "Hi ha 24 estàtues dedicades a ell", detalla.

Maria Àngels Martí, l'editora que es va saltar la llei

"Hem tendit a explicar la història des del punt de vista de l'activitat econòmica o de les classes socials i hem parat poca atenció a les biografies. S'ha tendit a explicar la història del poble a partir dels dirigents –assegura Josep Maria Salrach, que ha coordinat les biografies d'època medieval–. Hem intentat corregir aquesta tendència d'escriure més des de dalt que des de baix".

Entre aquestes figures que potser no són gaire conegudes però que poden ajudar a entendre com era la societat del segle XVIII hi ha l'editora Maria Àngela Martí. Alguns llibres parlen de com importants eren les dones en l'activitat econòmica de l'època moderna però, d'aquestes dones, com que han deixat poc rastre documental, en sabem ben poca cosa. "Maria Àngela Martí va contravenir una ordenança de Carles III que prohibia a les dones posar-se al davant d'un negoci, com s'havia fet anteriorment. Ella va editar i publicar tot tipus de llibres fins i tot obres feministes", diu l'historiador Joaquim Albareda, que s'ha ocupat de l'època moderna. Un altre personatge d'època moderna que no és gaire conegut, però que va tenir una gran importància internacional, és Ferran Sor. Nascut a Barcelona el 1778, el van arribar a anomenar el Beethoven de la guitarra. Quan es va inaugurar el gener del 1825 el cèlebre Teatre Bolxoi, s'hi va representar un ballet seu.

A l'última etapa, la contemporània, hi apareixen les nissagues: els Güell, els Pi i Sunyer, els Rubió... "A diferència d'altres èpoques, havíem de tallar i el criteri ha estat que tothom que hi apareixia havia d'estar mort", diu la filòloga Mita Casacuberta, que ha dirigit les biografies d'aquesta última etapa. Als últims vuitanta anys hi guanyen molt de pes els personatges relacionats amb la cultura i el pensament i, en canvi, pràcticament no hi apareixen els que quedarien més a prop de la política. El últims són Lluís Companys, Salvador Seguí, Joan Peiró, Andreu Nin, Frederica Montseny, Josep Benet i Juan Antonio Samaranch. La majoria, doncs, van tenir un paper capital abans o durant la Segona República. "No hi volia posar polítics vius", diu Borja de Riquer.