La història no es repetirà
BARCELONAEls catalans celebrem derrotes, això ja ho sabem, però guanyar de tant en tant tampoc està malament. I no està escrit enlloc que hàgim de perdre sempre. "Ens hem de servir de la història i no ser-ne esclaus. Ens cal evitar de totes totes que els nostres objectius de futur, els nostres envits com a poble i com a nació, es fonamentin en fets i actituds de tres segles ençà. El passat està escrit, però el futur encara no. Han canviat massa coses i, com deia Pierre Vilar, sortosament la història no es repeteix mai".
En aquest punt de la conferència que va fer ahir el periodista i historiador Toni Soler al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, els assistents devien concloure que ara segur que guanyarem. Perquè la història, per sort, no es repetirà. Però el comissari a la capital catalana dels actes commemoratius dels 300 anys del 1714 es va afanyar a rebaixar eufòries en recordar el que deia Mark Twain: que la història no es repeteix, però sovint rima. Ai.
A Cardona, últim reducte de la resistència catalana durant la guerra de Successió, es va enarborar una bandera negra amb la llegenda "Viurem lliures o morirem". Toni Soler va avançar que la llibertat serà la idea central de la celebració que prepara. "Perquè viure lliure és una aspiració universal i eterna, que ens remet al pactisme, al fet polític català, a la nostra voluntat de romandre, però també a la plena consciència d'uns ciutadans [els de fa tres segles] que no se sentien súbdits, sinó membres d'una comunitat de drets que respectaven el seu rei mentre ell respectés les lleis de la terra, que no tenien mai por d'exercir la llibertat".
Segons Soler, hi ha tres constants en la nostra història que tenen ressò en el present: la voluntat de ser ("tres-cents anys després estem en disposició de celebrar que continuem tenint un lloc al món"); la voluntat de superar l'adversitat amb l'esforç quotidià; i "la capacitat de combinar la identitat irrenunciable amb la integració en projectes polítics d'abast superior", però garantint sempre la pervivència de la pròpia especificitat nacional i política.
Avui, diu Soler, Catalunya se sent cridada un cop més a respondre dos impulsos: el d'exercir la sobirania i el de compartir-la amb àmbits polítics més amplis. En plena recessió econòmica, Europa torna a preguntar-se quin ha de ser el seu futur, "i Catalunya hi ha de poder participar com a subjecte polític de ple dret". La massiva manifestació de la Diada "apunta clarament cap aquesta direcció", opina el periodista. Dimarts va quedar clar que els ciutadans d'aquest país no tenen por de la llibertat: "Va ser una demostració entusiasta, cívica i plenament coherent amb el llegat de 1714".
El títol de la conferència, pronunciada amb motiu de l'Onze de Setembre, no podia ser més oportú: 2014: saber guanyar . L'alcalde Xavier Trias ja va apuntar en presentar-la un factor clau per a la victòria: "Les grans fites només s'aconsegueixen si anem tots junts. Ahir es va demostrar el que som i el que volem ser, i jo estaré al costat del president de la Generalitat per fer aquest camí conjuntament". Vaja, que la futura Catalunya independent tindrà una capital amb cara i ulls, per això no hem de patir.
La gran incògnita és si aquest cop en sabrem, de guanyar. Una enquesta improvisada al mateix Saló de Cent permetia ser ben optimistes. "Sí, per què no n'hem de saber? -replica el periodista Miquel Calçada, l'altre comissari dels actes dels 300 anys, nomenat per la Generalitat-. El tema ja està encarrilat, ara només es tracta de fer-ho bé". El conseller Ferran Mascarell tampoc en té cap dubte: "I tant que en sabrem, només faltaria. Tard o d'hora el problema es fa evident, i ara el poble de Catalunya ha entès finalment quin és el problema". El tinent d'alcalde Jaume Ciurana albira un futur victoriós: "Si hem arribat fins aquí és perquè ho hem sabut fer, hem tingut la resiliència a què s'ha referit en Toni. No hi estem acostumats, però comences a saber guanyar no pas el dia que guanyes, sinó el dia que et prepares de debò per a la victòria".
El filòsof Xavier Rubert de Ventós no combrega gaire amb aquell famós lema del Maig del 68 que ens convida a ser realistes demanant l'impossible. "Jo més aviat animaria la gent a demanar el que és possible, i a lluitar per obtenir-ho. Els catalans estem començant a lluitar per objectius possibles, en lloc de lluitar per impossibles i plorar per tot el que hem perdut". La història, doncs, no es repetirà.