"Ho tornaran a fer"
De Carreras reobre la tesi de la connivència de Trapero amb els dirigents del Procés
MadridLa sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig no ha estat recorreguda a la Sala d'Apel·lacions. És, per tant, res judicata, representada per la sentència ferma.
El professor Francesc de Carreras (El País, 23 de novembre) assenyala que "no s'ha pogut provar judicialment que el major dels Mossos i la seva gent cometessin cap delicte". I afegeix que "Trapero i els seus col·legues estan nets de tot delicte".
A la llum de la restitució del major com a comissari en cap dels Mossos, el professor de dret constitucional analitza els fets del 20 de setembre del 2017 i assenyala que "la imperícia –o la connivència?– dels homes de Trapero va deixar atrapada la secretària judicial que en nom de jutge estava fent l'escorcoll [al departament de la Vicepresidència d'Economia i Hisenda, rambla de Catalunya, 19-21]".
El professor De Carreras ens porta així a una de les variants de la qualificació del ministeri fiscal, i la seva defensa en el judici oral, feta sobretot pel tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo.
És a dir: la hipòtesi de la "connivència" de Trapero i els Mossos, en aquest cas, amb els convocants de la manifestació del 20 de setembre.
Aquesta eventual "connivència", encara que plantejada –sense ser matèria d'aquest procés– en la sentència de la sala segona del Tribunal Suprem del 19 d'octubre del 2019, ha estat descartada en la sentència de l'Audiència Nacional. I, segons escriu el professor Carreras, "és una sentència justa en termes judicials perquè és el resultat d'un procés amb totes les garanties".
Es podria afegir que la investigació de la conducta de Trapero i els Mossos en els fets del setembre i l'octubre del 2017 es va segregar, o escindir, indegudament i arbitràriament. I contra l'opinió dels fiscals del Procés al Suprem.
El major, imputat en l'Audiència Nacional des de l'octubre del 2017, va declarar en qualitat de testimoni en el judici del Procés, al Tribunal Suprem, i es dona la circumstància que va haver de respondre a l'única pregunta que el president del tribunal, Manuel Marchena, va formular durant les 52 sessions, invocant l'article 708 de la llei d'enjudiciament criminal, segons el qual "el president per si mateix o a instàncies de qualsevol dels membres del tribunal podrà adreçar als testimonis les preguntes que consideri oportunes per depurar els fets sobre els quals es declarin".
El professor De Carreras es pregunta: "¿És possible que els Mossos que dirigia Trapero no sabessin que aquell diumenge es produiria una mena de votació d'acord amb unes lleis aprovades irregularment tres setmanes abans, suspeses pels tribunals i palmàriament inconstitucionals?"
És que Trapero i els comissaris van ser requerits personalment pel Tribunal Constitucional per acatar la suspensió del referèndum.
Precisament per això, el major va instar dues reunions que van tenir lloc al Palau de la Generalitat.
La sentència del Suprem ja va deixar constància de les dues reunions promogudes per Trapero el 26 i el 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat, en les quals els comissaris dels Mossos van advertir que sortirien a votar més de dos milions de persones i sobre el risc d'enfrontaments.
Precisament cal prendre nota del relat de fets provats de la sentència de l'Audiència Nacional. I en l'epicentre trobem el dispositiu conjunt dissenyat per impedir la votació o frustrar-la.
L'1-O, segons De Carreras, va de Trapero, dels comissaris dels Mossos, i punt.
Un d'aquests comissaris, ni més ni menys que el comissari de coordinació territorial, Ferran López, és qui va estar encastat al dispositiu de l'1-O.
I el 28 d'octubre, com a resultat de l'article 155 de la Constitució, va ser nomenat cap dels Mossos, en substitució de Trapero.
Segons m'ha apuntat el llavors secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto (en una conversa de l'abril del 2020, durant l'elaboració del meu llibre Cap de turc), la recomanació de nomenar Ferran López ve, precisament, de Trapero.
I va ser acollida positivament pel llavors ministre de l'Interior, Juan Antonio Zoido, i el govern de Mariano Rajoy.
Però la pregunta clau és: ¿No es va preparar per ventura un dispositiu conjunt Guàrdia Civil - Policia Nacional - Mossos per a l'1-O?
¿No va designar el fiscal superior de Catalunya, José María Romero Tejada, el 23 de setembre, mitjançant la instrucció 4/2017, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos per coordinar els dispositius?
"He disposat que la coordinació dels dispositius que, si s'escau, s'hagi de fer sigui exercida pel Gabinet de Coordinació i Estudis de la secretaria d'estat de Seguretat, sota la meva direcció personal", diu la instrucció assenyalada. Pérez de los Cobos era el responsable del Gabinet.
El coronel Pérez de los Cobos va decidir el 30 de setembre, sense previ avís, la ruptura de l'esmentat dispositiu.
El professor De Carreras sosté que Trapero i els comissaris són "incompetents".
I es pregunta: "Si és així, per què se li dona a Trapero de nou el comandament dels Mossos? ¿Es premia els incompetents?"
Però és la frase amb la qual tanca les seves reflexions la que té importància.
"Ho tornaran a fer", escriu. Tant en l'edició en espanyol com en la versió catalana.
És a dir: el professor De Carreras juga amb la consigna dels líders independentistes condemnats que compleixen pena a la presó.
Després de la sentència absolutòria, a partir de la qual diu el professor que "Trapero i els seus col·legues estan nets de tot delicte", l'ambigüitat o ironia de barrejar la màxima dels dirigents independentistes presos amb Trapero, sona, potser per una temptació irresistible, a intent de treure valor a una "sentència justa en termes judicials perquè és el resultat d'un procés amb totes les garanties", De Carreras dixit.