De l’home carnal a l’home digital

1. Comprendre. “El que jo vull és comprendre”, deia Hannah Arendt. La comprensió és la base de la confiança, imprescindible en moments convulsos. Mirem els responsables polítics i ens quedem amb els ulls en blanc, ens costa trobar agafador al que diuen i cada cop fa menys gràcia l’agressivitat que practiquen o la incapacitat per estar a l’altura de les circumstàncies, entretinguts en picabaralles que poden servir per agombolar alguns egos però que aporten ben poc a la comunitat, com la patètica ruptura familiar en el si del PDECat.

Tinc la sensació que cal bellugar-se en dos plans diferents per afrontar les coses que passen. Per un cantó, la pandèmia no és la causa principal dels canvis de fons que viu el món: en alguns casos pot haver fet una funció d’acceleració, en d'altres és una anticipació del que vindrà. Però moltes transformacions que es poden intuir porten un impuls que ve de lluny. En bona part fruit de la revolució digital, que ha canviat substancialment els paràmetres de la modernitat de marca occidental. Al costat d’aquest moviment de fons hi ha la realitat més pregona, que ens amenaça cada dia, de la malaltia que no s’acaba de dominar. Dit d’una altra manera, vivim en la por a l’altre, com a potencial portador de l’amenaça. I això, es vulgui o no, té uns efectes dessocialitzadors preocupants. A poc a poc es va assumint com a natural la separació dels cossos, probablement perquè no som conscients del que té de mutació de la condició humana. La modernitat havia servit per assumir que només som cos i ara sembla com si volguéssim tornar a l’entelèquia de l’ànima versió online.

2. Mònades solitàries. “Jo no torno a Barcelona perquè teletreballo i estic millor al poble”. És l’esnobisme del moment. Segur que el teletreball, com les classes online, és un instrument útil per a moltes coses, que forma part de l'arsenal de pròtesis –en diem tecnologia– que, des dels seus orígens, la humanitat s’ha anat dotant per optimitzar les seves tasques en la recerca del progrés. Però, com diu Pierre-Olivier Monteil, “la seva generalització ens converteix en mònades solitàries que no estem ja en el món sinó a distància d’ell”. És a dir, obre un camí de desagregació social pel qual ja fa temps que pretén transitar l’individualisme radical que ha marcat la concepció economicista de l’home, hegemònica en les darreres dècades. La separació dels cossos: el contacte cara a cara es trenca, la socialització entra en mutació. El teletreball ha estat un instrument eficaç durant la pandèmia. Pot estalviar desplaçaments esgotadors als treballadors, pot reduir el nombre de viatges professionals i pot tenir alguns efectes d’eficiència, però també pot augmentar el control i l’explotació. I, sobretot, afecta una qüestió essencial, allò que ens fa homes i ens permet pintar-nos a nosaltres mateixos, com deia Montaigne: el contacte directe, cara a cara, entre persones.

La pantalla allunya, reforça les distàncies, limita la potència de la mirada o de la gestualitat, i anuncia la consolidació del que no deixa de ser una poderosa distopia: l'aïllament dels cossos. Em sembla raonable la consigna del Medef (la patronal francesa): "Afavorir el teletreball sí, generalitzar-lo no”. I no només perquè en alguns sectors és òbviament impossible, sinó perquè estem lluny de ser conscients de les seves conseqüències personals i socials. És evident que agreuja les desigualtats: des de quina casa treballes? La diferència entre un pis de cinquanta metres i un de dos-cents es fa encara més abismal. Redueix la relació amb l’altre al marc familiar. Augmenta les hores de convivència, redueix la llibertat de les persones i modifica la relació entre pares i fills; limita el valor essencial del contacte, de la comunicació directa, de la relació cos a cos que marca l'experiència humana. Modifica del tot les relacions socials. I tot plegat amb conseqüències probablement demolidores per a les famílies, amb els seus membres cada cop amb menys escletxes per respirar. Dit d’una altra manera, és directament una mutació de l’espècie: de l’home carnal a l’home digital.