Els déus de l'Olimp regnen al CaixaForum
Una mostra amb una seixantena d'obres del Prado explica els mites clàssics i la seva vigència
BarcelonaA la mitologia clàssica, enfrontar-se als déus es paga molt car: Ixió va ser lligat a una roda que gira eternament, i a Tici, una àliga o un voltor li obre el costat un dia rere l'altre per menjar-se-li el fetge, com es pot veure en les dues pintures més espectaculars, totes dues de Josep de Ribera, de la nova exposició del CaixaForum de Barcelona Art i mite. Els déus del Prado. "La mitologia segueix tenint una vigència extraordinària", subratlla Miguel Falomir, el director del Museu del Prado, d'on provenen els fons exposats. La mitologia té una gran capacitat per "encarnar arquetips que han transcendit el món de l'alta cultura" i que es poden trobar en pel·lícules tan populars com La guerra de les galàxies i Matrix.
L'obra més important de l'exposició és El rapte d'Europa,de Peter Paul Rubens. És una còpia d'una pintura de Ticià que Rubens va conservar com a senyal de l'admiració que sentia pel seu col·lega. Al mateix temps va ser font d'inspiració per a Velázquez, que la va reproduir al fons de Les filadores. Algunes altres de les 64 obres exposades, entre pintures, escultures i medalles, són d'altres artistes històrics com Zurbarán, Guido Reni, Guercino, Corrado Giaquinto i Jan Carel van Eyck.
Un altre dels aspectes interessants de l'exposició és que aborda la manera com els mites arriben al segle XXI. Per exemple, rapte és un eufemisme per parlar de violació, diu l'escriptora Luna Miguel en un vídeo on també apareixen altres artistes reflexionant sobre els mites en el món d'avui. De tota manera, el comissari i cap de Continguts Didàctics del Prado, Fernando Pérez Suescun, creu que no s'ha de cometre l'"error" de llegir els mites amb els ulls d'avui, encara que reconeix que molt sovint poder ser masclistes: "A vegades els mites poden ser l'excusa per veure un cos femení nu", afirma.
La càrrega moral dels personatges clàssics
El recorregut està dividit en àmbits dedicats a temes com els relats dels mites, els deus de l'Olimp, l'amor i el desig, els càstigs i les metamorfosis, i al final s'endinsa en la sanguinària guerra de Troia, amb la impactant L'incendi de Troia, de Francisco Collantes. L'obra més antiga és l'escultura d'un sàtir nu de mitjans del segle I aC, i la més recent una pintura d'Antonio María Esquivel de 1842, El naixement de Venus. Una de les més curioses és Júpiter i Licaó, on es pot veure el moment en què el déu converteix el rei d'Arcàdia en llop perquè li havia servit carn humana per menjar. Una altra és Hèrcules separa les muntanyes Calpe i Abyla, perquè representa la creació de l'estret de Gibraltar. Les dues muntanyes del títol són en realitat el mont Hacho, a Ceuta, i el penyal de Gibraltar.
L'exposició té l'origen en un programa educatiu impulsat per l'Obra Social La Caixa al Prado que més endavant es va convertir en una exposició itinerant i que a Barcelona s'ha enriquit amb 14 obres més que les places anteriors, cinc de les quals no s'havien vist en altres ciutats. Dos plats forts més de l'exposició són Cupido, de Guido Reni, i L'amor desinteressat, que Guercino va pintar gairebé dues dècades després per complementar-lo. "Una de les coses que hem volgut reforçar és el joc de les parelles", subratlla el comissari. I entre aquestes parelles destaquen La caiguda de Faetó, de Jan Carel van Eyck, i La caiguda d'Ícar, de Jacob Peeter Gowy. "Són dos quadres que ens parlen de la imprudència de la joventut, dels excessos. Ho podríem portar als nostres dies amb els botellons i aquestes reunions que estan provocant confinaments en col·legis majors i universitats. A vegades els joves no fan cas dels consells dels pares i això pot tenir conseqüències tràgiques com la mort, tant en el cas de Faetó com d'Ícar", diu el comissari.
Aquesta és una mostra especial per al CaixaForum perquè acaba amb vuit mesos sense presentació de noves exposicions a causa de la pandèmia del covid. Com va explicar la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Duran, des que van obrir l'1 de juny han passat 345.000 persones pel conjunt dels CaixaForums, i pel que fa a Barcelona són gairebé 50.000. "Seguim vivint moments difícils, de molta incertesa, que posen a prova la nostra capacitat d'adaptació i sobretot la dels museus per l'enorme exercici de programació que han de fer", explica. Art i mite. Els déus del Prado estarà oberta fins al 14 de març, i també reflecteix l'afany del CaixaForum per mantenir les exposicions que tenia previstes abans de la pandèmia.