Els hongaresos que van escriure pàgines d'or del Barça

BarcelonaEl 2 de setembre del 1983, l’hongarès Ferenc Platko va ser enterrat en una modesta tomba amb la seva dona al Cementiri General de Santiago de Xile. Sense un ral a la butxaca, Platko havia enviat fins als últims dies de la seva vida cartes a les oficines del Barça en què demanava una ajuda econòmica. Cartes que trencaven el cor, en què passava llista de les seves malalties i les seves misèries. Aquell excel·lent porter que havia sigut un dels barcelonins més famosos als anys 20, va morir ben pobre a Xile, on ara fa cinc anys la directiva del Colo-Colo, un club on també va ser estimat, va evitar que les seves restes acabessin en una ossera anònima fent-li lloc al mausoleu que el club té al cementiri per recordar els noms que han fet gran aquesta entitat.

Ferenc Platko (Budapest, 1898 - Santiago, 1983) va ser el primer hongarès a defensar la samarreta del Barça. Aquell “rubio Platko de Hungría”, com va escriure en un poema Rafael Alberti, va ser el primer home a unir el destí del futbol hongarès amb el del Barça. Parlar d’Hongria, al Camp Nou, és parlar del passat, de velles fotos en blanc i negre. Però, sense aquest passat, el Barça no seria el que és ara. "El futbol hongarès va influenciar tots els grans equips de futbol de la història, també el Barça", defensa el periodista britànic Jonathan Wilson, autor d’un llibre on analitza la influència del futbol hongarès arreu del planeta.

El Barça es va fer gran gràcies als Kubala, Kocsis, Czibor o Platko. Però, en canvi, el futbol hongarès s’ha anat fent petit des que aquests futbolistes van emigrar. Malgrat que el Ferencváros va ser capaç de guanyar una Copa de Fires el 1965 i arribar a la final de la Recopa el 1975, el futbol hongarès va anar apagant-se. Ja no fa por a ningú. Ja no és admirat. "La història del seu futbol és la història del país. De l'Holocaust, que va acabar amb molts tècnics i jugadors. De la repressió soviètica. Si Hongria va influenciar a tothom va ser perquè la gent fugia. Ja als anys 20, quan la nova Hongria independent viu conflictes civils i pobresa, va marxar una primera fornada de tècnics i jugadors. La segona, als anys 50, va deixar els futbolistes del futur sense mestres", diu Wilson. La primera fornada era la de Platko. La segona, la de Kubala i Kocsis.

Ara que el Barça rebrà per primer cop en partit oficial el club més popular del país, el Ferencváros, arriba un equip amb més jugadors estrangers que no pas hongaresos. En el partit en què es van classificar per a la fase final de la Champions, només dos jugadors de l’equip titular eren hongaresos. El tècnic, tampoc, ja que és l’ucraïnès Serhí Rebrov, el company d’aventures de Xevtxenko quan el Dinamo de Kíev va guanyar per 0-4 al Camp Nou el 1997. El Ferencváros és un club que s’ha modernitzat gràcies als diners del seu propietari, el polític Gábor Kubatov, que utilitza el club per consolidar la seva imatge. Un club històric molt allunyat de la seva tradició, ja que va ser clau, juntament amb el seu etern rival, l'MTK Budapest, en la reformulació del futbol modern als anys 20 del segle XX, quan va jugar quatre amistosos a Barcelona el 1923 i el 1928. Els va perdre tots menys un.

"Per als hongaresos aquest partit és molt especial. Ara ens sap molt de greu que la figura de Kubala no sigui tan coneguda com la de Puskás, ja que Kubala va marxar d’Hongria abans i no era a la selecció subcampiona del món del 1954", explica Barnabás Kovács, el cònsol d’Hongria a Barcelona. Malgrat que el Barça ha tingut més hongaresos que el Madrid, a Budapest es parla més de les fites de Ferenc Puskás, tres cops campió d’Europa amb el Madrid. Un heroi tan respectat que va ser enterrat al panteó dels herois nacionals de la capital. En canvi, Kubala encara és prou desconegut a Hongria i va ser Kovács qui va aconseguir fa ben poc que ara tingui un parc amb el seu nom. "A Barcelona, en canvi, cada cop que dic que soc hongarès, em parlen de Kubala. A Budapest em parlen de Messi", bromeja el consol. El llegat de Kubala és tan preuat que és un dels dos únics jugadors amb una estàtua al Camp Nou. L’altre, esclar, és Cruyff. "Era com una estrella del rock. Tothom el coneixia, però ell era tan amable que l’havia vist donar roba a gent que pidolava pels carrers. Kubala va canviar la història del club, sí. Ell i els altres hongaresos, Czibor i Kocsis. Van portar un estil més dinàmic, més tècnic", explica el fotògraf Horacio Seguí, que va conèixer bé aquella fornada de futbolistes dels anys 50 i 60.

En total, set hongaresos han jugat al Barça. El primer va ser Platko, blaugrana del 1922 al 1932. Amb ell, el Barça va guanyar la primera Lliga de la història i tres Copes. El porter va arribar al Barça el 1923, provinent de l’MTK de Budapest, per ocupar el lloc que deixava Ricardo Zamora, que tornava a l’Espanyol. Fort, autoritari i valent, era fill d’una escola futbolística, l’hongaresa, llavors més desenvolupada. "Hongria, amb la influència d’entrenadors anglesos i lluitant per superar els austríacs, va anar desenvolupant una idea del futbol moderna en què es donava molta importància a la tècnica", explica Wilson. Ràpidament, l’afició de les Corts va enamorar-se de Platko, que a la final de Copa del 1928, contra la Reial Societat, va acabar a l’hospital després de rebre una trompada. Va ser un partit èpic, ja que, després de fer-se una ferida al cap, van portar Platko al vestidor, però ell va decidir tornar al terreny de joc i defensar la porteria lesionat contra un rival molt agressiu. Al final, Platko va ser clau per empatar el partit i el Barça guanyaria la Copa després de dos desempats. A l’hospital, el porter va rebre la visita de Carlos Gardel, el cantant de tangos. I va ser immortalitzat pel poema de Rafael Alberti. Després van arribar l’exjugador del Ferencváros Elemér Berkessy, nascut a Romania però hongarès, que va ser blaugrana del 1934 al 1936, i el jueu György Silberstein Szeder, que va jugar un sol partit i va morir en mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial.

Els pals de Berna

Però la relació entre els hongaresos i el Barça va quedar unida per sempre als anys 50, primer amb l’arribada de Kubala (jugador del Barça els anys 1950-61), i després amb Sándor Kocsis (1958-66) i Zoltán Czibor (1958-61). Kubala havia fugit d’Hongria ja el 1948, mentre que Kocsis i Cizbor ho farien el 1956, després de la invasió soviètica del país. Ells dos, doncs, van formar part de l'anomenat equip d'or, l'Aranycsapat, la selecció que va jugar el millor futbol als anys 50 dirigida per Gusztáv Sebes, un exmecànic comunista que va portar idees polítiques al terreny de joc: futbol col·lectiu i ajudar el rival. Amb el suport de les autoritats, que li van permetre tenir moltes comoditats, va revolucionar el futbol amb una generació daurada. "Hongria tenia llavors el millor futbol del món. Gairebé guanyen el Mundial del 1954 i van ser els primers a derrotar els anglesos a Wembley, per 3 a 6", treu pit Kovács. Amb ells, el Barça gairebé va guanyar la seva primera Copa d’Europa, però va topar amb els pals de Berna: va perdre amb el Benfica per 3-2 malgrat els gols de Czibor i Kocsis. "Kocsis era un home fantàstic, un rematador pur, que encaixava molt bé en un equip en què tots els jugadors sabien jugar bé amb els peus. Parlem sempre del Kocsis rematador, però amb els peus era igualment fantàstic", recorda el seu company d'equip i gran amic Luis Suárez des de Milà. Czibor, batejat com a Pájaro Loco, era un geni més anàrquic. "Però quan volia jugar, era el millor" diu el gallec.

"Totes les seleccions campiones del món a partir del 1934, d’alguna manera, han tingut influència hongaresa. Els hongaresos són un poble emigrant, en part per culpa de guerres o invasions. I tant als anys 20 i 30, com especialment després de la Segona Guerra Mundial, entrenadors i jugadors d’Hongria van escampar-se per mig món", raona Wilson. L’escola hongaresa va ser l’avantsala del futbol total holandès. I l’estil del Barça, un club on ja es cuidava la bellesa del joc als anys 20, beu d’aquestes dues fonts.

El Barça també ha estat entrenat per tres hongaresos: Jesza Poszony (1923 i 1924), Franz Platko (1934-35 i 1955-56) i Ladislau Kubala (1962-63 i 1980). Poszony, qui venia del MTK, club que havia revolucionat el concepte de passar la pilota, apostant per la passada curta, va ajudar a canviar la forma de treballar el futbol base blaugrana ja els anys 20.

Però aquell llegat no va tenir continuïtat. Laszlo Kaszner i Tibor Szalay ho van intentar sense sort als anys 60, però, de mica en mica, l’estrella hongaresa es va anar apagant. I l’accent neerlandès va ocupar el lloc que havia tingut l’hongarès al Camp Nou. Parlar d’Hongria, al Barça, és parlar dels ídols dels nostres avis. D’uns estrangers que portaven idees noves, d’un futbol que va ser gran i ara, en canvi, ja celebra com un èxit poder arribar al Camp Nou, l’estadi que, segons diu la llegenda, es va construir perquè Kubala havia deixat petit les Corts. Una exageració convertida en una rondalla preciosa per retre homenatge als hongaresos que van ajudar a fer gran el Barça.