L’honradesa dels futbolistes
La polèmica expulsió de Clément Lenglet contra el Girona ha reobert un nou debat sobre l’ús del VAR. Gil Manzano va fer fora el central francès del Barça després de comprovar a les imatges com el jugador blaugrana deixava anar el colze de manera antinatural en una topada amb Pere Pons. Vermella directa. Una acció que va condicionar el partit i va encendre els ànims de la culerada, ja que inicialment l’àrbitre havia assenyalat falta del migcampista gironí. El mateix Pere Pons, un cop recuperat del xoc amb Lenglet, va disculpar-se amb el defensa del Barça, assumint que la infracció era seva. I, acabat el partit, davant dels micròfons de la premsa, encara anava més lluny: “No he notat el contacte amb el colze”. Un gest d’honradesa. El futbolista català se sincerava després d’haver-se posat les mans a la cara quan va topar amb Lenglet, cobrint-se el rostre per un cop que sobre la gespa va percebre com a natural, fruit del joc. Segurament el de Pons va ser un gest instintiu per protegir-se i evitar que l’àrbitre li mostrés una targeta.
El futbol hauria de tendir cap aquí. És més, el que se li hauria de demanar a Pons i a la resta de futbolistes és que l’honradesa que el gironí va demostrar a la zona mixta atenent els periodistes es traslladi també al terreny de joc. I, ho admeto, no és fàcil. Estem acostumats a una manera d’entendre el futbol en què es premia el més llest de la classe, el que aconsegueix enganyar no només rivals i àrbitre, sinó ara també més d’una desena de càmeres que aparentment no es perden cap detall. És el “Visca el murri!” tan arrelat al nostre futbol i a la nostra societat. Simuladors professionals que es desplomen al més mínim contacte, futbolistes acostumats a convertir la gespa en una piscina olímpica. El VAR, en teoria, quan això passi a l’àrea o signifiqui una expulsió servirà per acabar amb tota aquesta murrieria. Potser serà la manera que al futbol espanyol comencem a descobrir aquella imatge que a vegades hem vist en alguns partits al Regne Unit o Alemanya -ja no parlo d’altres esports- en què el protagonista, sabedor que s’ha equivocat, admet que s’ha tirat o ha fingit una falta. Però aquest canvi cultural no s’aconseguirà només amb el VAR. Cal que els jugadors prenguin consciència que els veuen cada cap de setmana milions de nens i nenes que després, a l’hora del pati, es tiraran per terra reclamant penal quan sentin una lleu ràfega de vent a l’esquena. Fa falta una mica més d’honradesa i menys picardia. ¿Us imagineu què hauria passat si Pere Pons hagués dit a Gil Manzano el mateix que va dir als periodistes?