Humanitat sense humans
AQUESTS DIES he recordat la coneguda frase de Gandhi a propòsit dels animals: “La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la forma com els seus animals són tractats”. I encara va afirmar una cosa més colpidora: “No m’importa saber si un animal pot raonar. Només sé que és capaç de sofrir i, per això, el considero el meu proïsme”. M’estalviaré dir què penso del fet que els gossos de caça hagin quedat exclosos de la nova llei de protecció animal perquè, emprant un símil d’actualitat, potser em tancarien aquest compte.
No només els animals poden pensar i sentir (ja no direm els nobles gossos creats perquè cap ésser humà pugui estar mai sol sobre la Terra si no vol), sinó que no dubto que tenen més ànima que manta persones. S’organitzen, conversen, fan operacions matemàtiques complexes, estimen, canten, ballen, dissenyen. Tenen societats tan sofisticades i perfectes que les nostres fan plorar en comparació. Alguns construeixen jardins i d’altres aixequen estructures els principis de les quals emulen arquitectes i enginyers perquè són d’una eficiència insuperable. Hi ha balenes que componen melodies noves que es transmeten per l’oceà i acaben sent el hit de l’estiu i ratpenats que comparteixen el menjar a canvi de massatges. A la sabana africana s’hi han vist estruços que fingeixen tenir una pota trencada en apropar-se un depredador per semblar una presa fàcil i ser perseguits mentre els més menuts escapen. Els animals es disfressen, interpreten i ideen tota mena d’estratègies per salvaguardar casa seva o els vulnerables. Fan les coses més astutes i increïbles que puguem concebre. Proveu d’imaginar els cérvols mul americans “surfejant l’onada verda”. És així com s’intenta descriure la manera fascinant com migren cada any a la primavera seguint el creixement de l’herba talment com si surfegessin els camps a mesura que s’omplen de vegetació fresca.
A aquestes alçades, amb el coneixement que tenim d’infinitat d’espècies, des de les més diminutes (les abelles, per exemple, ho poden aprendre gairebé tot), ja podem concloure que hi ha més humanitat en els animals que, sovint, en els humans. Per descomptat, el regne animal i vegetal és creditor d’una bellesa que nosaltres no podem ni tocar.
