Ideologia energètica
Hi ha dues maneres de considerar la qüestió energètica: des d’un punt de vista estrictament tècnic i/o econòmic o des d’un punt de vista polític i per tant ideològic. És aquest segon punt de vista el que agafava Xavier Roig en el seu article -publicat divendres passat a l’ARA amb el títol Demagògia energètica -, tot i que sembli que utilitzava només arguments econòmics.
Per Xavier Roig l’aturada sobtada de les energies renovables que ha fet el govern del PP no té motius ideològics, sinó que és deguda a la insostenibilitat del sistema generador d’energies renovables que s’ha construït amb ajudes de l’Estat. Crec que aquesta interpretació és una mica superficial i no del tot correcta, tot i que, òbviament, la decisió del PP té un rerefons econòmic improvisat i lligat al dèficit de tarifa. Les empreses tradicionals del sector energètic carreguen aquest dèficit al compte de les renovables, amb el senzill argument que la xifra de dèficit coincideix més o menys amb les ajudes que reben els productors de renovables, sense tenir en compte que el dèficit de tarifa és el sumatori de molts altres conceptes que no tenen res a veure amb les renovables, i sense tenir en compte tampoc la rebaixa que suposen en els preus del mercat spot, i que caldria descomptar de les subvencions que reben.
El cas és que s’utilitza la coincidència casual amb la xifra del dèficit, i també el fet que la promoció de les renovables, certament millorable, s’hagi fet des del sector públic, per insistir en un prejudici ideològic segons el qual la intervenció en els mercats des de la funció pública té gairebé sempre resultats contraproduents, mentre que els mercats, deixats al seu aire, sempre generen la millor assignació dels recursos econòmics.
Semblaria que la promoció de les renovables no és més que un caprici que respon a consideracions mediambientals i ecologistes, o que serveix per proporcionar ingressos extres al món local -cosa que Xavier Roig exemplifica al seu article amb la figura de l’alcalde que vol aprofitar els ingressos provinents de la instal·lació d’un parc eòlic per construir un poliesportiu-. I tanmateix no és així; la raó de fons és una altra de ben diferent. Xavier Roig es queixa de la insostenibilitat econòmica de les renovables, quan la verdadera insostenibilitat física i econòmica és la de l’actual sistema energètic. Aquest sistema utilitza en un 85% combustibles fòssils, que cada cop són més escassos i més cars i que, a més, estan desestabilitzant el sistema climàtic del planeta amb unes conseqüències econòmiques difícils de preveure, però en tot cas dramàtiques i cada cop més evidents.
El problema energètic no es pot resoldre només amb mecanismes de mercat, perquè exigeix una visió i una rendibilització de les inversions en períodes molt més dilatats dels que està acostumat a tenir el sector privat. Qualsevol plantejament d’evolució del sistema energètic té un horitzó d’almenys 40 anys, i no hi ha empresa privada que entri en un projecte amb aquests terminis de recuperació de les inversions sense garanties estatals. Per tant, si ho deixem només en mans dels mercats no aconseguirem una transformació sostenible del sistema energètic actual que arribi a temps d’evitar el col·lapse energètic.
Vist des d’un altre punt de vista, no és que les energies renovables siguin cares, és que les fòssils són massa barates. I ho són, precisament, per un error dels mercats en l’assignació d’uns preus que no tenen en compte el cost de reposició dels combustibles fòssils que gastem alegrement, sinó només els costos d’extracció. El preu dels combustibles fòssils, en un moment donat, hauria de ser similar al cost de generació renovable en cada moment, perquè l’energia renovable és, per definició, una energia que no s’esgota i per tant inclou el cost de reposició.
I encara un altre argument més a favor de les renovables: que Xavier Roig pregunti a una asseguradora, o miri en els mercats de futurs, quant costaria assegurar a 25 anys el preu del 30% del consum elèctric de la nostra societat, al preu de l’electricitat avui; o dit d’una altra manera, que pregunti quin preu posarien avui les companyies elèctriques que generen amb combustibles fòssils si les obliguéssim a mantenir aquest preu constant durant els propers 25 anys. Aquesta assegurança és el que paguem instal·lant sistemes renovables que generaran electricitat en els propers 25 anys al mateix cost variable que avui: gairebé zero.
