Lacaton: “Benvinguda sigui la imitació”

Barcelona“Ja ens agradaria que s’imités aquest projecte –comenta Anne Lacaton–. No és una obra d’autor, sinó un model, una manera de fer, una actitud. Es tracta de posar atenció en el que hi ha, en la gent que hi viu, i pensar el projecte de transformació amb molta delicadesa”. La reconeguda arquitecta francesa ho explicava ahir en un recés de la marató d’actes de lliurament del prestigiós premi Mies van der Rohe 2019, el guardó d’arquitectura contemporània de la Unió Europea, que aquest any ha anat a parar al seu projecte de transformació de 530 habitatges del Grand Parc Bordeaux.

Es tracta de la renovació de tres grans edificis d’apartaments de Bordeus que, a través d’un sistema d’hivernacles prefabricats que recobreixen la façana, ha fet guanyar llum, espai i qualitat de vida a uns pisos de lloguer social dels anys seixanta. L’operació s’ha fet sense que els inquilins hagin hagut de deixar el pis, ha resultat econòmica –50.000 euros per renovar cada apartament– i no ha suposat un augment del preu de lloguer malgrat haver guanyat espai. És l’exemple pràctic que no cal enderrocar i tornar a construir -–ue és el sistema que es fa servir a França i altres països per rehabilitar les banlieues dels anys seixanta i setanta–, sinó que la proposta que fa 20 anys que prediquen ella, el seu company i soci Jean-Philippe Vassal i el també arquitecte Frédéric Druot, en aquest cas en col·laboració amb Christophe Hutin, és factible i funciona. “El premi és important perquè posa llum sobre aquest projecte, amb el qual volíem demostrar que les transformacions tenen més qualitats i avantatges que les demolicions i reconstruccions”.

La clau, diu, és mirar els edificis no des de la façana sinó des de dins. “Quan treballes des de l’interior t’adones que la gran riquesa és la gent, els seus habitants –comenta–. De fora és veritat que les façanes no tenen gaire qualitat, es van fer molt ràpid i sense mirar-s’hi gaire, però si mires l’edifici en conjunt, amb precisió, i amb una actitud positiva, pots definir tots els valors i qualitats que té; i això és un punt de partida molt valuós per fer una transformació. En aquest cas de Bordeus, el cost ha sigut un terç del que hauria costat enderrocar i tornar a construir, i el resultat és com un edifici nou”.

A més de fer petites intervencions de millora en les instal·lacions dels habitatges i els espais comuns, la intervenció guanya llum i espai a través d’aquest edifici enganxat, el que ells anomenen “jardins d’hivern”, que incorpora una balconada i facilita una molt bona climatització de l’habitatge. Les petites finestres d’abans s’han transformat en grans portes corredisses que creen espais diàfans i lluminosos. Cada inquilí, a més, s’ha arreglat aquest espai com ha volgut. Trenquen així amb les imposicions dels programes arquitectònics rígids i l’espai guanyat és ocupat de múltiples maneres.

Dit això, podria semblar que hi ha cues d’alcaldes per aconseguir importar aquest model a altres llocs –a molts barris de l’àrea metropolitana no els aniria gens malament–, però no és el cas. “Ara mateix no tenim cap altre projecte similar, i aquesta és la gran paradoxa. Fa vint anys que fem aquesta feina, ens han donat diversos premis, l’hem explicat a tot arreu amb xerrades i exposicions. És un projecte molt conegut i lloat i a Bordeus hem demostrat que és possible fer-ho i que funciona a gran escala, però a l’hora de la veritat no sembla que hi hagi clients interessats”, lamenta Lacaton, que elogia, però, la bona relació amb Bernard Blanc, responsable d’Aquitanis, l’empresa municipal d’habitatge de Bordeus.

“El mercat de l’habitatge a Europa és cada cop més privat, i no té els mateixos objectius que els de promoció pública”, afegeix. I el lobi de la construcció, un dels motors econòmics europeus, treu molt més rendiment enderrocant i tornant a construir que transformant i reciclant el que ja hi ha, encara que això sigui molt més sostenible i econòmic per a tothom. “Quan hi ha massa diners no es fa res que estigui prou bé. En canvi si n’hi ha pocs la resposta és més intel·ligent –diu ja ho sabien els avis, que reutilitzaven més les coses, ara hem perdut aquesta cultura”.

Europa, però, ja no es pot permetre ocupar gaire més territori. “Sí, és més fàcil fer desenvolupaments urbanístics des de zero, però això no és sostenible. No s’ha de perdre res del que ja hi ha construït, res”, diu Lacaton. “Amb intel·ligència, enginyeria i creativitat tot es pot transformar. És el que passa amb l’arquitectura del Moviment Modern: en lloc de criticar tot el que té de dolent, el que cal és mirar què ha aportat, com la gran llibertat que ha donat a l’arquitectura. Agafar les coses bones i posar-les al dia. Aquesta és l’actitud que ens interessa. I per descomptat, benvinguda sigui la imitació, i tant”.