La importància de ser Àlex Pastor

EscriptorPotser alguns encara recorden que, des de fa poc més d'un mes, el batlle de Badalona és un tal Àlex Pastor, del PSC, després de fer fora del govern la seva exsòcia de govern, l'alcaldessa Dolors Sabater (de Guanyem Badalona en Comú), mitjançant una moció de censura el sentit de la qual seria interessant que un dia expliqués Miquel Iceta. En el plantejament i la negociació d'aquesta moció tot va ser esperpèntic, i el desenllaç, tot i dur Pastor a prendre la vara de batlle, va ser sobretot un acte d'humiliació per a ell i els seus tres regidors: varen comptar amb els vots del PP i Ciutadans, sí, però al preu de ser tractats amb un menyspreu ostentós per aquestes dues formacions. Sobretot per García Albiol, que va voler deixar clar que Pastor no era més que un titella a les seves mans, i que el seu pas per l'alcaldia seria un tràmit breu que tan sols tenia el sentit de preparar el camí per al seu retorn (el d'Albiol) al càrrec.

Un mes després, a Pastor només li queden nou dels deu mesos de què disposava en accedir a la batllia, i és cert que el seu nom i el seu govern s'han sumit en l'oblit i la mediocritat. Albiol, en canvi, se sent en plena forma, i ahir va sortir a Catalunya Ràdio donant gairebé per feta la seva reconquesta del govern de Badalona. A Pastor, de fet, ni tan sols el va esmentar, i en això per una vegada li hem de donar la raó a Albiol, perquè és exactament el tracte que mereix el personatge. Roma no pagava traïdors, i el PP no paga trànsfugues si no és estrictament necessari. I parlant de giracamises, cal suposar que un dels motius del bon humor d'Albiol és el fet que el resultat de les primàries del PP suposa la fi de la vida política d'Enric Millo, amb qui sempre ha tingut una cordial pèssima relació. Millo era un aspirant a 'sorayo', el lacai fidel de Soraya a Catalunya, amb qui va dur a terme la memorable operació diàleg, i la victòria de l'ultra Pablo Casado (amb qui Albiol se sent prou còmode, perquè s'hi pot identificar intel·lectualment sense problemes) significa que l'exdelegat del govern d'Espanya pot anar pensant a cercar feina, potser encara en alguna altra formació política.

Albiol, que com a president del PP català ha dut el partit a una situació residual, podria fer també la seva autocrítica, però com que aquest és un terme desconegut dins el seu partit, no cal que s'hi escarrassi. En comptes de treure'l del lideratge de la formació, se li aplica un cessament en diferit i se li concedeix una nova oportunitat per reintentar la presa de l'alcaldia de Badalona, la quarta ciutat més poblada de Catalunya i, per tant, una plaça ben llépola per a un PP en hores baixes. Posar el titella Pastor a no governar la ciutat ha estat el primer pas cap a un objectiu que és possible que Albiol acabi aconseguint. Però tant si això succeeix com si no, Àlex Pastor ja sap quina és i serà la seva importància en la història de la política de la seva ciutat. Poques vegades el paper del tonto útil s'haurà representat amb més convicció.