Cinema
Misc18/01/2021

'In fabric': manifest surrealista per combatre el consumisme

El nou film de Peter Strickland gravita al voltant d'una botiga que ven peces de roba malèfiques

Gerard Casau
i Gerard Casau

'In fabric'

(4 estrelles)

Direcció i guió: Peter Strickland. 119 min. Regne Unit (2018). Amb Marianne Jean-Baptiste, Fatma Mohamed, Leo Bill i Gwendoline Christie. Disponible a Movistar+a partir del 19 de gener

Cargando
No hay anuncios

In fabric té el seu centre de gravetat en una botiga de roba que atrau la clientela amb anuncis televisius esotèrics, regentada per unes venedores excèntriques i de sintaxi recargolada, com si les bruixes de Suspiria haguessin tancat l'acadèmia de ball per passar-se a la indústria tèxtil. Aquesta aparença sinistra no dissuadeix els compradors d’endur-se a casa peces de roba malèfiques, amb un gens menystenible dot per causar catàstrofes. El concepte del vestit assassí seria suficient per vehicular qualsevol sèrie B, però Peter Strickland el tracta com un element més en un catàleg de digressions que inclou un ritual lúbric amb maniquins que hauria fet salivar el Bigas Luna de Bilbao, i que també ens descobreix que el repàs de les fallades tècniques d’una rentadora es pot convertir en un mantra hipnòtic d’allò més gustós.

Després de Berberian Sound Studio i The Duke of Burgundy, Strickland s’ha guanyat un lloc entre les mirades realment imprevisibles del cinema contemporani. A In fabric lliga amb fermesa una col·lecció d’idees que semblaven destinades a la irregularitat i revalida l’aposta pel pla detall com a màxima unitat de significat del llenguatge fílmic. Pot semblar que només el cineasta britànic sàpiga cap a on s’encamina aquest recital de fascinacions i fetitxes, però la imatge final dels dissortats protagonistes atrapats en un purgatori de tall i confecció ens sacseja amb un missatge transparent: tots som esclaus del nostre desig consumista.