‘Incerta glòria’ a la zona zero

Sariñena (Osca)No hi ha ni una ànima circulant per les carreteres dels Monegros, només cigonyes que niuen a les torres d’electricitat. Després de travessar els alopècics turons que donen nom a la comarca, s’estenen grans terrenys regats per un canal que, a base de cereal i alfals, manté viva la precària i subvencionada agricultura. Regna el silenci als camps, les granges i els poblets. Encara hi ha unes 300 localitats deshabitades només a Osca, víctimes d’una guerra que aquí va ser especialment fratricida -perquè el front els va passar per sobre-, i de l’èxode de la postguerra. Superada la serra d’Alcubierre, on encara es poden trobar trinxeres de fa 80 anys i s’indica una Ruta Orwell, s’arriba a la imponent cartoixa de Nostra Senyora de les Fonts. En aquest immens edifici que cau a trossos va començar la setmana passada el rodatge d’Incerta glòria, l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Joan Sales que dirigeix Agustí Villaronga. El film suposa el retrobament del director amb la productora Isona Passola, un tàndem que va parir l’èxitós Pa negre fa sis anys, i és el retorn a una història sobre la guerra i els seus efectes, un capítol que Villaronga ja havia abordat l’any 2000 a El mar, abans de Pa negre. “Incerta glòria no és una pel·lícula bèl·lica -em sembla que hi ha un o dos trets-, però la guerra és sempre el rerefons i afecta tots els personatges”, explicava ahir el director en una breu pausa per dinar.

Villaronga i Coral Cruz han escrit la seva lectura personal de la complexa novel·la de Sales. “Les disquisicions filosòfiques i religioses les hem tret, perquè creiem que en el món contemporani no estan tan presents, i hi hem deixat les sensacions dels personatges, joves que veuen truncades les seves vides, els seus ideals i les ganes de viure. La història té un motor i un component dramàtic molt fort”. “Esclar que no té la profunditat de la novel·la -Isona Passsola, avançant-se a les crítiques dels lectors de Sales-. Al cinema no pots vehicular idees filosòfiques abstractes, ni fer pallisses de text. Prima la imatge i el diàleg. Hem triat el camí més cinematogràfic: la psicologia dels personatges, les seves contradiccions, com la guerra fa sortir el millor i el pitjor, unes passions brutals...”, explica la productora, que visita el rodatge amb el president de la Diputació d’Osca. Aquesta institució és la flamant propietària de la cartoixa, que estan rehabilitant -cosa que obligarà a esborrar les grues digitalment- i que diumenge necessiten neta per a una cerimònia. Ara està plena de runa, mobles cremats, paperassa escampada, arrasada pels anarquistes. A la nau central hi ha sis esquelets de capellans exhumats amb els quals ha jugat el personatge de Juli Soleràs (Oriol Pla). Lluís de Brocà (Marcel Borràs) els descobreix quan criden “acció”.

Una superproducció catalana

La cartoixa és tan gran que ha permès concentrar en un mateix lloc diverses escenes, cosa que alleugereix la producció. Rodaran fins a finals de juny, primer en pobles aragonesos com Angüés, Alquézar, Belchite, Leciñena i Alcubierre -“L’aridesa hi dona un aire de western que l’allunya del tòpic de la pel·lícula de guerra”, justifica el director- i acabaran a Catalunya, a la Garriga, Jafre, Barcelona i Rubí. “Ens hem endeutat fins al capdamunt, més que mai. Pa negre ens ha obert moltes portes i hem demanat ajuda a tothom, però una producció de 3,5 milions és molt difícil d’aixecar. Són molts diners. Però s’ha de tenir ambició. Volíem una pel·lícula que pogués anar pel món; demostrar que es pot fer cinema català i en català per a un públic ampli”, defensa Passola. Pels barems catalans, Incerta glòria és una gran producció. Avui per la cuina improvisada en el que devia ser una antiga capella hi passaran cent persones.

Destil·lar quatre personatges

La pel·lícula es concentrarà en quatre personatges: els amics Juli Soleràs i Lluís de Brocà -tots dos soldats destacats al front de l’Aragó, ara inactiu- i la parella d’aquest, la Trini, amb qui té un fill, un triangle d’amistat que trenca la Carlana, una vídua que en Lluís festeja a l’Aragó. El capellà Cruells, que en la novel·la és un dels tres narradors de la història, ha quedat fora de la trama. El guió no segueix l’estructura del llibre, però la seva essència s’ha destil·lat a través dels personatges i ha servit de background als actors. “La feina ha sigut desprendre’m de la novel·la i enamorar-me del guió”, confessa Marcel Borràs, que aquí interpreta en Lluís i en l’adaptació teatral d’Àlex Rigola havia donat vida al seminarista Cruells. “Al teatre, el text és important. L’Àlex volia explicar tota la novel·la, de manera que qui no l’hagués llegida notés l’olor del llibre. Aquí no, l’Agustí ha destriat les emocions que més l’atrapen, ha seleccionat unes escenes i les ha buidat de text”, descriu l’actor, vestit de militar i vuit quilos més prim per exigències del director. Oriol Pla, que apareix al set amb roba gairebé de pirata, descriu el seu Soleràs com un personatge “que no te l’acabes, un filòsof que no comprens del tot, un home que està de tornada i veu l’absurditat de la guerra”.

Núria Prims ha tornat a la interpretació després de 8 anys amb el personatge de la Carlana, l’aragonesa que és capaç de qualsevol engany per garantir el futur i l’estatus als seus fills. “Fa anys vaig pensar que només tornaria a actuar si em trucava l’Agustí”, reconeixia ahir. Bruna Cusí tanca el repartiment, en el paper de la Trini, una altra mare coratge que es troba a l’infern de la rereguarda, la Barcelona bombardejada. El Nadal del 37 aconsegueix visitar en Lluís al front i es trobarà amb una traïció. Com Villaronga, ella no veu Incerta glòria com una pel·lícula d’època: “L’altre dia veia un vídeo d’una refugiada que li deia a un periodista: «Emporta’t la nena. Jo ja me’n torno a la guerra, però agafa-la». És aquest esperit de supervivència que veig en la Trini”, explica Cusí. Joan Sales va escriure el llibre des de l’òptica dels vençuts. Villaronga no vol adaptar-lo fent explícita la confrontació ideològica: “Són personatges que tiren endavant com poden. Tots tenen clarobscurs”.