La xafarderia de les últimes setmanes a Nova York en l’àmbit periodístic l’han batejat com el Zoom dick incident, que podríem traduir com l’incident del penis amb el Zoom. Un col·laborador de The New Yorker, l’analista jurídic Jeffrey Toobin, de dilatada trajectòria i prestigi, va ser pescat en directe pels seus companys de feina mentre es masturbava davant de l’ordinador. Segons les últimes investigacions sobre el cas (si és que cal investigar gaire), un grup de professionals de la revista estaven fent un simulacre de la nit electoral nord-americana a través d’una videotrucada col·lectiva amb el Zoom. En una pausa, tothom va desconnectar les càmeres menys Toobin. Sembla que en aquest lapse de temps, l’analista va rebre una agradable trucada telefònica que el va portar a masturbar-se sense moure’s de davant de l’ordinador, i no se li va acudir que, mentre estava en plena acció, els seus companys podien veure’l o trobar-se amb aquell panorama tan animat quan es tornessin a asseure davant la pantalla. El resultat és perfectament imaginable: tard o d’hora els seus col·legues el van veure amb la mà ocupada i el penis en primer terme. No han transcendit detalls de com es va procedir per advertir a Toobin que els estava proporcionant l’anècdota divertida de l’any a la redacció, o si ell mateix es va sentir observat de seguida. L’únic que se sap és que va apagar ràpidament l’ordinador i va intentar reaparèixer més tard amb l’esperança que l’incident no hagués tingut cap transcendència. Però, després d’una investigació dels responsables de The New Yorker, s’ha confirmat que, com a mínim, dos dels companys van ser testimonis de l’escena i que s’ha suspès Toobin cautelarment.
Qui està sucant pa en la informació de tot plegat és la revista New York, la competència de The New Yorker al mercat. Fa dies que, a la seva web, publica notícies sobre el cas amb força mala llet: busquen detalls morbosos i, sobretot, intenten posar-se en contacte amb alguns dels assistents a aquella reunió. De moment, l’única persona que formava part de la videotrucada i que ha acceptat parlar ha sigut la col·laboradora Masha Green. Ja ha advertit: “No sé què em ve menys de gust, si parlar de la ingerència russa en les eleccions nord-americanes o de l’incident amb el Zoom”. Malgrat tot, una mica obligada, ha fet unes declaracions amb la intenció de treure ferro a l’assumpte i descarregar de responsabilitat el seu gran protagonista: “Estic bastant segura que Jeffrey Toobin no era conscient que les persones que formàvem part d’aquella videotrucada l’estàvem veient. Suposo que quan va arribar el moment de la pausa i tots vam desconnectar les càmeres, ell va creure que també ho havia fet. I després no es va adonar que alguns ja havíem tornat i havíem connectat les càmeres altra vegada”.
El cert és que durant dues setmanes Toobin ha estat amagat sota les pedres i només ha reaparegut un instant a Twitter aquesta mateixa setmana per transmetre públicament el condol per la mort d’un bon amic. L’analista jurídic de The New Yorker està passant, sens dubte, per una mala ratxa.
El que cal plantejar-se és si, en la nova era del teletreball, on les llars es converteixen en prolongacions de l’oficina, i la feina envaeix la vida privada mostrant per la pantalla tots els racons de la casa, aquests errors no haurien de ser tractats amb una mica més d’indulgència.