Inoblidable Carulla

L’aire s’ha omplert d’un “Oh!” de pena quan hem sabut que s’havia mort la Montserrat Carulla. A casa, tota la vida en van dir “la Carulla”, amb aquell ús del cognom en solitari amb què la gent senzilla canonitza les actriuasses que només de sortir a l’escenari tenen la platea que ni respira. Deia la Carulla que notar que el públic ja és teu representava un premi més gran que l’aplaudiment, i que era el resultat de la constància, l’estudi i la dedicació, perquè li agradava molt la seva feina i en gaudia. Filla d’un pare internat al camp d’Argelers i a la presó Model, Montserrat Carulla va aprendre de seguida que ella i el seu país havien perdut una guerra. Entre aquella alumna que entrava a l’escola per la porta de les nenes pobres i la senyora que va omplir l’escena fins als 84 anys, hi ha la vida d’una actriu catalana inoblidable.

Mor Montserrat Carulla, degana de les actrius catalanes