‘InTarsi’, la bogeria dels aparelladors

Barcelona‘InTarsi’, Mercat de los Flors, 20 de desembre

Imagini’s un estudi d’arquitectura, amb les seves grans taules de fusta clara. Imagini’s que quan acaba la jornada laboral, a quatre aparelladors joves els agafa un esperit juganer i decideixen desmuntar el seu lloc de treball i, aprofitant taules, armaris i mobles, construir una mena de circuit de parkour sota sostre i passar-se una bona estona fent salts mortals i tirabuixons, equilibris de mans, relliscades, passos de dansa, salts de corda, moviments coreogràfics complexos i tota mena de bogeries. Alguna cosa així és InTarsi, el darrer espectacle de la Companyia de Circ “eia”, premi especial del jurat dels premis Zirkòlika 2016 i premi Max 2017 al millor espectacle revelació, que es presenta al Mercat de les Flors fins al 14 de gener.

I no és casualitat que hagin guanyat aquests premis i que portin més d’un any fent bolos per mig món: InTarsi és un espectacle molt original d’una gran complexitat coreogràfica i d’escenografia, en què no paren de passar coses sorprenents, gens òbvies, sense ni un segon d’avorriment. Tot fet com si res. Com si allò fos la cosa més senzilla del món: el que aquests bojos meravellosos fan cada dia per distreure’s una mica abans d’anar cap a casa. Si Tricicle fossin quatre, fossin aparelladors, fossin acròbates i fossin més joves, potser farien una cosa semblant. Perquè, com Tricicle, els de la companyia són molt enginyosos, tampoc parlen i també fan riure.

La falta aparent de pretensió, la simpatia irònica i la modèstia dels quatre acròbates, el ritme que no para, la construcció i desconstrucció dels elements escenogràfics, una música molt ben posada i la senzillesa i l’elegància de tot plegat fa que no puguis treure els ulls de l’escenari. A més, hi ha alguns moments de xou individual fora de sèrie: un dels acròbates fa un monòleg insòlit i extraordinari a base de monosíl·labs, equilibris de mans i passos ridículs de dansa; un altre converteix el seu cos, a base de moviments peristàltics, en una cara que fa ganyotes. Si hagués de dir alguna cosa en contra d’ InTarsi seria que et sap greu que s’acabi.