Intoleràncies

ATAC. L’1 de setembre, la vigília del judici per l’atemptat del 2015 contra el setmanari Charlie Hebdo, la revista satírica tornava a publicar algunes de les polèmiques caricatures en portada amb la frase “Tot plegat, per això” [ Tout ça pour ça ]. I aquest “això” encara s’ha fet més greu. Més pesant. Més trist. Dissabte un manifestant amb mascareta sota la Marianne de la plaça de la República de París mostrava amb el braç alçat aquesta portada de la revista. Com ell, centenars de milers de francesos s’han mobilitzat aquest cap de setmana arreu del país. Aquest cop per Samuel Paty, professor d’història en un municipi al nord de París, decapitat divendres en ple carrer per haver ensenyat, en una classe sobre la llibertat d’expressió, el número del 2015 amb les caricatures de Mahoma. L’atacant, un noi txetxè de 18 anys, moria després abatut per la policia.

L’assassinat de Paty ha intensificat el debat sobre la llibertat d’expressió, sobre la resposta ciutadana a la por induïda que pretén posar límits al pensament crític o, fins i tot, al dret a ofendre.

PERSECUCIÓ. L’endemà de la matança del 2015 a la seu de Charlie Hebdo, l’escriptor i activista belga d’origen libanès Dyab Abou Jahjah deia que ell no s’identificava tant amb la gent del setmanari francès com amb Ahmed Merabet, el policia parisenc que va morir a trets d’un dels assaltants. Merabet va morir defensant el dret de Charlie a “ridiculitzar” la seva fe i la seva cultura, deia Abou Jahjah. Aquest cap de setmana, després de la decapitació de Samuel Paty, l’escriptor denunciava “l’islamofeixisme” que continua sent un perill mortal que s’amaga a Occident, però sobretot al món musulmà.

“Hi ha centenars de milers de persones, a les comunitats musulmanes de l’oest i dels països de majoria musulmana de tot el món, desafiant idees i institucions reaccionàries de base religiosa: escriptors, dibuixants, activistes polítics, que diàriament arrisquen la seva vida enfrontant-se a les lleis de blasfèmia, per la igualtat de drets i la lluita per les llibertats democràtiques”, escriu l’escriptor Kenan Malik, columnista a The Guardian. Escriptors assassinats, com el jordà Nahed Hattar, acusat d’incitar conflictes sectaris i d’insultar l’islam per haver publicat una vinyeta al seu Facebook que parodiava un combatent de l’Estat Islàmic, o tants altres empresonats a Egipte, Algèria o l’Aràbia Saudita per desafiar imposicions sectàries.

DRETS. Però la mort de Samuel Paty ens la sentim pròxima. Atempta contra drets que crèiem adquirits i compartits. Desafia la nostra manera d’entendre el món. M’hi feia pensar dissabte el professor de filosofia de la Universitat de Girona Joan Vergés Gifra, a la Biennal de Pensament, quan parlava dels drets percebuts com “un mur que ens protegeix del que hi ha a fora” sense adonar-nos que la idea que els drets pel fet que estiguin institucionalitzats ja estan garantits “cada cop és més qüestionable”. Els drets “són una realitat gradual”, deia Vergés, i el seu valor també depèn de nosaltres, del valor que els donem, de com els exercim.

Els drets els hem de defensar. Estem en un moment de pells fines, de voluntats de limitar, de discursos de la por i retòriques divisòries, d’imposicions de censures i controls de continguts.