Huppert, excelsa marioneta per a Bob Wilson

BarcelonaMARY SAID WHAT SHE SAID

Teatre Lliure 21 DE JULIOL

Màrtir, heroïna, llicenciosa, assassina, traïdora... potser tot alhora, però segur que la vida de la reina d’Escòcia va tenir aires de tragèdia. Una tragèdia que Robert Wilson dibuixa com si hagués recuperat el seu tiralínies de quan estudiava arquitectura, amb una geometria que sembla inspirada en la Bauhaus i en la qual mou la protagonista, Isabelle Huppert. L’espectacle és un subjugant desplegament visual de vocació operística embolcallat per la solemne i minimalista partitura de Ludovico Einaudi. L’expressionista disseny d’il·luminació del mateix Wilson envolta una encotillada reina de porcellana de cos rígid, com una figura del teatre japonès, però amb el moviment de braços de la deessa Xiva. Isabelle Huppert és una excelsa, inquietant i al mateix temps fràgil marioneta a les mans de Wilson. Una marioneta deshumanitzada per la qual no semblen passar les emocions, però que exhibeix un impressionant treball vocal amb crits i riures ocasionals i que es desplaça lentament per davant del monumental ciclorama en una mena de trànsit xamànic. Es tracta d’un treball d’enorme exigència però amb la fredor dels fluorescents que emmarquen la caixa escènica. Un joc de virtuosisme estètic al servei d’una exuberant partitura que inclou les marcades modulacions del text que s’accelera fins a l’indicible, fins a límits incomprensibles en alguns moments, per calmar-se en uns altres. Les veus pregravades colpeixen una vegada i una altra tot repetint el digne lament de la reina.

El text de Darryl Pinckney és una semblança introspectiva amb gran protagonisme de les seves dames d’honor, totes elles Maries, i que deixa quasi de banda la confrontació amb la reina Isabel, la seva “amiga” i executora. El retrat d’una dona forta malgrat les circumstàncies que defensa la seva legitimitat i el seu origen i es manté fidel a si mateixa. Quatre cops va sortir Huppert a saludar amb bona part del públic dret. Tres cops de destral va necessitar el botxí per tallar el cap a la reina.