Ivette Nadal: “Em venia molt de gust obrir-me al món del Pascal”

BarcelonaIvette Nadal respon amb elogis a la generositat de Pascal Comelade. "Ara em costarà molt treballar amb altres músics perquè el Pascal és un artista de 360º. És artista a tots els nivells: assajant, dinant, parlant d'un poema o d'una música", diu Nadal, que ha portat un pas més enllà una col·laboració que va començar fa tres anys i mig. La cantautora i poeta de Granollers es va presentar a Ceret perquè l'astre transfronterer l'acompanyés en un nou viatge artístic. De la trobada en va sortir un vincle d'amistat, l'EP Arquitectura primera, cinc concerts i una promesa que no calia verbalitzar: tornarien a treballar plegats. Així de poderós era l'argot de la passió artística que van crear. Tot plegat ha desembocat en el disc En nom de la ferida: poemes i cançons a duo, veu i piano, que aplega algunes de les peces que ja van tocar en aquells concerts i també d'altres de noves, com algunes adaptacions de poemes del llibre de Nadal L'àngel i la infermesa del pensament (Eumo, 2020).

Al disc, enregistrat "en el moment més potent de la pandèmia", hi ha una cantautora mostrant-se com a poeta amb llibertat, superant la reticència a dur el recitat als dominis de la música. "El Pascal em va dir: «Produïm-lo tu i jo, ni músics ni res, fem-ho nosaltres dos». En aquell moment –diu Nadal– em vaig adonar que no m'havia de fer por que hi hagi més poemes que cançons. I com que aquest disc crec que suposa un punt i a part, doncs m'hi vaig llançar. El Pascal em va portar més cap a la poesia, i jo vaig ser lliure de dir: «Som-hi!»".

En aquest trànsit Nadal ha penjat la guitarra temporalment, però més que una renúncia és una tria intencionada. "Mai havia produït un disc a piano i veu, tot i que tenia un deute amb el piano perquè és l'instrument que he estudiat durant tretze anys", recorda. I tanmateix, no el toca en el disc... "Em venia molt de gust dedicar-me només a la veu i obrir-me al Pascal, al seu món, a la seva manera de produir, als seus instruments petits, a tota la seva manera d'arranjar. Per tant, volia separar-me una mica de la pressió de tocar un instrument per dedicar-me només a la veu, a la part recitada i a la cantada", diu Nadal, que no oblida referents com els discos que Comelade va fer amb el poeta Enric Casasses.

Ni Déu ni amo

Ivette Nadal sempre ha anat "pel marge", i encara més des que va triar el camí de l'autogestió: "He tingut propostes de discogràfiques i managements però no m'hi he entès mai; no et deixen llibertat per decidir què vols dir entre cançó i cançó, com vols anar vestida... Són detallets superficials, si vols, però ho trobo molt trist", diu la cantautora. Així doncs, han tirat endavant un diàleg artístic sense interferències i que temàticament es lliura a la vida en un sentit ampli. Nadal recita i canta sobre "amor, desamor, salut, malaltia, seny i eufòria", com qui viu "al límit tant l'alegria com la tristesa". Hi ha també romanticisme a Tela sobre tela, escrita en temps pandèmic, i el comiat emocionant de Cristina, una peça que va escriure per a una amiga que va morir. "És una cançó que em fa pensar en aquelles persones que no hem tingut temps d'acomiadar", diu.

En nom de la ferida es completa amb tres versions en què destaca una vegada més el talent de Comelade per relligar la història de la música popular. Una és l'adaptació de Passejant per Barcelona, de Quico Pi de la Serra. "Soc molt antiversions perquè estic acostumada a cantar coses que em passen a mi –admet Nadal–. I per interpretar-ne una m'ha d'agradar molt, que és el cas de Passejant per Barcelona. Me la va proposar el Pascal, i és també una manera valorar tota la feina del Quico". La segona és Ha vist la pluja, adaptació sense estalviar distorsió de Have you ever seen the rain de Creedende Clearwater Revival. I la tercera, una nova lectura del Love too soon de Comelade i PJ Harvey: "N'hem fet una reversió més valset perquè al Pascal no li agradava que hagués quedat tan dramàtica a Arquitectura primera".

La incertesa vírica fa que ara com ara sigui impossible saber si aquesta nova col·laboració es convertirà en concerts. "No sabem si acabarà sent un disc d'estudi i prou –explica Nadal–. No sabem si podrem fer concerts, i si en fem seran comptats; no serà una gran gira, entre cometes, i seria només ell i jo".