El món a l'inrevés
Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de SevillaAquest cap de setmana, José Antonio Zarzalejos signava un article titulat "Els presos, la fiscalia i el desafiament a l'Estat", publicat a 'El Periódico', en què sostenia la tesi que, si l'actual fiscal general de l'Estat decidís revisar la qualificació jurídica com a delicte de rebel·lió que va fer en el seu dia José Manuel Maza respecte a la conducta de Carles Puigdemont i diversos consellers, seríem davant d'un atemptat greu a l'autonomia del ministeri fiscal que, encara que encaixa dins la legalitat vigent, desnaturalitzaria la funció pròpia de la fiscalia.
A aquestes altures del guió un ja se sorprèn de poques coses, però que no em sorprengui no vol dir que no consideri necessari subratllar el cinisme i la hipocresia d'opinions que es formulen com si fossin no una opinió, sinó la constatació d'un fet indiscutible. Un cas flagrant de postveritat.
Comencem pel principi. Va ser el fiscal general de l'Estat José Manuel Maza qui va decidir activar una querella pel delicte de rebel·lió contra Carles Puigdemont i diversos dels consellers del Govern presidit per ell. Ho va fer l'endemà que el president Mariano Rajoy, en aplicació de les mesures aprovades pel Senat de conformitat amb el que preveu l'article 155 de la Constitució, decidís destituir el Govern i dissoldre el Parlament. A la decisió política adoptada pel Senat, seguida de la decisió política adoptada pel govern espanyol, s'hi va lligar sense solució de continuïtat la querella de la Fiscalia General de l'Estat contra els membres del Govern davant l'Audiència Nacional amb la sol·licitud de les mesures cautelars que dono per fet que el lector coneix.
Que jo sàpiga, ningú ha considerat que la decisió del fiscal general de l'Estat hagi estat contaminada políticament. Ningú ha posat en qüestió l'autonomia del ministeri fiscal, tot i que entre la comunitat acadèmica es van expressar opinions molt fonamentades de disconformitat amb la qualificació jurídica com a delicte de rebel·lió de la conducta de Carles Puigdemont i altres membres del Govern, i es va arribar a fer públic un manifest de més de cent professors de dret penal de les diferents universitats espanyoles en el qual s'afirmava taxativament que no hi havia hagut delicte de rebel·lió. I malgrat que el recorregut de la qualificació jurídica de la conducta de Carles Puigdemont com a constitutiva del delicte de rebel·lió ha tingut una rebuda entre els tribunals de diversos països de la Unió Europea que és àmpliament coneguda. Els dubtes sobre aquesta qualificació jurídica han estat i continuen sent enormes. I, tot i això, ningú ha posat en qüestió l'autonomia del ministeri fiscal per arribar a aquesta conclusió.
Per què si l'actual fiscal general de l'Estat decidís revisar la qualificació que va fer el fiscal general anterior aquesta decisió estaria contaminada políticament i comprometria seriosament l'autonomia del ministeri fiscal? En què es diferenciaria des de la perspectiva de l'autonomia del ministeri fiscal la decisió que va prendre en el seu dia el fiscal general José Manuel Maza de la que eventualment podria adoptar María José Segarra si revisés aquella decisió? ¿La fiscal general de l'Estat no pot arribar de manera autònoma a la conclusió que Carles Puigdemont no ha de ser acusat del delicte de rebel·lió? ¿Només podria explicar-se que arribés a aquesta conclusió com a conseqüència de la pressió del govern espanyol?
No disposo del resultat de cap enquesta entre els professors de les universitats espanyoles, però estic convençut que una majoria molt consistent no consideren que la qualificació jurídica com a delicte de rebel·lió sigui l'adequada per a la conducta de Carles Puigdemont i els consellers. Sembla, per la trajectòria d'anada i tornada de l'euroordre dictada pel jutge Pablo Llarena, que aquesta és també l'opinió majoritària entre els jutges europeus. I aquesta és l'opinió que ha fet pública aquesta mateixa setmana un jutge espanyol, Pascual Sala, que ha estat president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional.
El que s'ajusta a la veritat és el contrari del que sosté el senyor Zarzalejos. Seria molt més explicable com a expressió de l'autonomia del ministeri fiscal la decisió de revisar la qualificació de rebel·lió del fiscal José Manuel Maza que la de mantenir-la. El que resulta difícil d'explicar és la qualificació inicial de rebel·lió de la conducta de Carles Puigdemont i dels consellers. De fet, no s'ha pogut explicar de manera persuasiva a les euroordres cursades. La revisió d'aquesta qualificació l'entén tothom. No cal fer cap mena d'esforç d'explicació.
