Joan Brossa, la mussa i el xip
A Joan Brossa el fascinaven les noves tecnologies, que sabia aprofitar per obrir nous camins en la seva obra. A finals dels anys setanta va elaborar la “Sextina cibernètica”, un experiment que, segons ell mateix, era una mena de “nen proveta literari”, un “poema proveta”. La sextina no la va escriure ell, sinó un ordinador IBM 1130, programat gràcies a un químic (Santiago Farré) i dos informàtics (Josep Font i Jordi Bastardes), tots tres de la desapareguda empresa AGMA de Santa Margarida i els Monjos.
Casualment, l’Any Brossa, que commemora el centenari del seu naixement, coincideix amb el seixantè aniversari del primer poema fet per ordinador. El pioner va ser l’informàtic alemany Theo Lutz que, el 1959, va utilitzar un ordinador Zuse Z22 per escriure el que va titular com a “Poema estocàstic”. Hi va introduir setze títols de capítols i temes de l’obra de Kafka El castell perquè l’ordinador creés frases amb coherència gramatical, com per exemple: “Un castell és lliure i tota granja és distant”.
Brossa coneixia diverses experiències “informaticoliteràries”, però totes elles eren textos en prosa o en vers lliure. Ell va triar la sextina, un estructura complexa amb exigents condicions de mètrica i rima. L’ordinador en va elaborar vint i ell en va triar una. El programa informàtic era l’eina, però el poeta va ser qui va triar les paraules que s’hi introduirien, que havien de fer possible la rima i la coherència d’idees i de mètrica. Els informàtics van programar-lo i entre tots van aconseguir un conjunt de versos que, segons Brossa, eren “d’un lirisme desaforat”. Gràcies a la màgia del poeta i a la perícia dels tècnics, l’ordinador va transformar zeros i uns, circuits que s’obrien i es tancaven, en pura poesia. Potser les màquines no tenen ànima, però hi ha qui els hi sap infondre.
