Joan Carles I i la imatge de la monarquia

BarcelonaL'advocat de Joan Carles I, Javier Sánchez-Junco, ha informat aquest dimecres que el rei emèrit ha presentat a l'Agència Tributària una declaració voluntària per valor de 678.393,72 euros per regularitzar la seva situació. Amb aquests diners, l'anterior cap d'estat intenta saldar el seu deute amb Hisenda pel que fa a l'ús de targetes de crèdit opaques, que van fer servir ell, la seva esposa i alguns nets, entre el 2016 i el 2018, quan ja no gaudia d'inviolabilitat. Aquest pagament suposa l'admissió d'un frau a les arques públiques i l'intent de frenar la investigació penal en marxa per possible delicte fiscal. Amb aquest pas, Joan Carles I torna a castigar la imatge de la monarquia espanyola, i això se suma al fet, ja de per si escandalós, d'haver abandonat Espanya per instal·lar-se als Emirats Àrabs. Ahir també va ser un mal dia per als signants del manifest de suport a l'emèrit.

El pagament efectuat a Hisenda no inclou, però, els fons opacs situats a l'estranger que també investiga el Tribunal Suprem i, sobretot, el fiscal suís Yves Bertossa. Aquesta és la part principal que queda per resoldre i que determinarà l'abast del frau fiscal. Recordem que el que s'investiga és una suposada comissió per l'AVE a la Meca que el ministeri de Finances d'Aràbia Saudita hauria pagat a Joan Carles I en un banc suís, uns diners que després l'exmonarca va transferir a la seva amant, Corinna Larsen, per intentar desvincular-se d'uns fons dels quals també era beneficiari el seu fill i actual rei, Felip VI. I aquests diners també serien només una part d'una suposada fortuna a l'estranger que el New York Times va quantificar el 2014 en 1.800 milions de dòlars.

Felip VI ja va renunciar en el seu dia a aquests diners i a qualsevol herència del seu pare, en un intent de posar un tallafocs amb l'actuació de Joan Carles I. És inevitable, però, que la institució en si mateixa quedi tocada, per diferents motius. En primer lloc, perquè la ciutadania no entén per què la justícia espanyola no pot investigar els moviments financers del rei durant el seu regnat, fent una lectura de la inviolabilitat que li atorga la Constitució que la converteix de facto en un passaport a la impunitat . I en segon lloc perquè el pitjor que li podria passar a la democràcia espanyola és que sigui un tercer país, en aquest cas Suïssa, qui acabi traient tots els draps bruts i processant, ni que sigui en absència, el seu ex cap d'estat.

Si com va dir ahir el ministre de Foment, José Luis Ábalos, "la llei és igual per a tothom", ho hauria de ser a tots els efectes. De moment, aquest precepte no està funcionant i els investigadors han trobat un mur infranquejable en la inviolabilitat. Per això encara resulta més indignant que, fins i tot després d'abdicar, Joan Carles I es dediqués a evitar el pagament d'impostos en un frau que ara reconeix obertament i que a Espanya encara no ha significat l'obertura d'una causa per delicte fiscal. La monarquia, que ja de per si és una institució qüestionada, només pot funcionar si és exemplar i si els seus membres observen una exquisida neutralitat política. I en el cas espanyol no ha passat ni una cosa ni l'altra.