Els artistes subverteixen el Google Street View

BarcelonaPer al fotògraf i documentalista Roger Grasas, Joan Fontcuberta és “el fotògraf més important de l’Europa mediterrània”. D’aquesta admiració va sorgir un documental sobre Fontcuberta codirigit per ell mateix i Carles Prats que es podrà veure el dia 8 de juny a TV3 dins El documental. Grasas també és un dels 12 artistes que Joan Fontcuberta ha seleccionat per a l’exposició que es pot veure a partir d’avui a l’Arts Santa Mònica, Un món paral·lel, i que coexisteix amb la d’Isaki Lacuesta. El fil conductor és que les imatges exposades estan obtingudes a través de Google Street View. “No és que jo hagi creat escola, sinó que he constatat que aquesta escola existeix tant a nivell de l’Estat com internacional”, afirma Joan Fontcuberta. “Es tracta de treure un suc al Google Street View que no estava previst -afegeix-, i fer emergir un inconscient creatiu d’un dispositiu que tenia com a missió un cert espionatge”.

Joan Fontcuberta ha creat tres relats amb la “subversió” que representen aquests treballs: els “viatges imaginaris”, que substitueixen els reals; la memòria històrica i política perduda d’uns llocs que ara apareixen com a “banals i intranscendents”, i el tercer bloc són les imatges que documenten els errors i defectes de les càmeres de Google, com els casos en què s’acaben fent selfies en superfícies emmirallades. “El resultat és inesperat i té molt potencial, gairebé surrealista”, diu el mestre de la postfotografia.

Fontcuberta també està d’actualitat perquè l’editorial Arcàdia li ha publicat un llibre coescrit a quatre mans amb el filòsof Xavier Antich, Revelacions. Dos assaigs sobre fotografia. L’assaig de Fontcuberta porta per títol Fotografia: els temps i les substàncies i s’hi poden trobar nombrosos treballs de la sèrie Trauma, formada per fotografies d’antigues plaques fotogràfiques danyades. Antich reflexiona sobre l’obra de l’artista.

L’ús de Google Street View dins el món de la postfotografia és també, segons Fontcuberta, una qüestió d’“ecologia” perquè es reciclen imatges existents. Els fotògrafs que el fan servir també doten les imatges que n’obtenen d’una pàtina crítica i política. Roger Grasas ha documentat els canvis radicals que han patit alguns dels llocs que Darwin va visitar en un dels seus grans viatges. Les imatges que exposa Txema Salvans sobre la prostitució de carretera són analògiques, però les va geolocalitzar a la seva web per mostrar com unes imatges aparentment anodines tenen rastres d’unes històries ocultes. Entre les obres exposades n’hi ha que espremen els defectes de la tecnologia: Albert Gusi documenta com Google Street View difumina no només els rostres de les persones sinó també dels anuncis i les escultures públiques.