Joaquim Forn: “No podem caure en el parany de carregar-nos la nostra policia”

BarcelonaJoaquim Forn (Barcelona, 1964) rep l’ARA a la presó de Lledoners després de saber que el Tribunal Suprem el condemna a 10 anys i mig de presó. Els Jordis són en altres locutoris. Tots tres estan més prims i aparentment en més bona forma física que fa dos octubres. I semblen de bon humor, malgrat que un sempre dubta si és perquè ja s’han convertit en visitats professionals que no volen afegir més aprensió a l’angúnia del visitant que arriba fins a ells travessant portes que no s’obren fins que l’anterior s’ha tancat, o és que, senzillament, ja han tingut dos anys per fer com si no hi hagués un vidre entremig. Encara estan paint les imatges de contenidors cremats i els enfrontaments amb la policia. Forn va ser conseller d’Interior i coneix de primera mà com són de contradictoris els equilibris entre un govern independentista i uns uniformats encarregats d’executar les ordres de jutges i fiscals. Pateix perquè l’Estat se sent còmode amb la repressió i incòmode amb la mobilització.

Com està?

Estic tranquil. Vaig rebre la sentència amb serenitat i ara em preparo per organitzar-me i per fer front al pas de la condició de pres preventiu a condemnat.

Com va rebre la sentència?

Era al pati del mòdul quan per megafonia ens van cridar al Jordi Turull, al Josep Rull i a mi. Vam anar cap al mòdul de comunicacions, on ens vam trobar el Paco, un funcionari judicial del Suprem i un dels policies que ens havia custodiat durant el judici. Van ser ells els que ens van comunicar la sentència. La resta de companys se’n van assabentar a través dels mitjans.

S’esperava una condemna tan alta?

Mai m’havia fet il·lusions. Unes setmanes abans podia pensar que potser seria una mica més baixa, però després de les filtracions durant el cap de setmana ja preveia que la condemna no baixaria dels dos dígits.

I ara com afronta la pena?

Amb molta serenitat. Porto gairebé dos anys a la presó i he après a gestionar bé les emocions i les males notícies. He de mirar endavant, buscar nous reptes, no puc desanimar-me. Encara que la pena sigui molt alta, passar de la situació de pres preventiu a condemnat ens obre noves perspectives. Sé per què m’han condemnat i per què soc a la presó, les meves idees es mantenen fermes i una gran part del país és al nostre costat. Només puc pensar en seguir lluitant i mirant cap al futur.

Què en pensa de la sentència?

És una sentència molt inquietant, més enllà de les condemnes que ens infligeix. És una sentència que hauria de preocupar tots els demòcrates perquè suposa un retrocés en el dret de manifestació, la llibertat d’expressió i el dret de protesta. A partir d’aquesta sentència, en molts actes de protesta els manifestants poden ser acusats de sediciosos.

¿Hi ha alguna cosa que el sorprengui del que s’hi diu?

M’ha quedat la sensació que ens hauríem pogut estalviar el judici. Les proves que accepten són principalment les que aporta l’acusació. Els testimonis que aporten les defenses són ignorats o tergiversats.

El tribunal considera que vostè va contribuir a fer que els Mossos no tanquessin col·legis l’1-O. L’acusa de reinterpretar la instrucció del TSJC.

Aquesta és la tesi de la Fiscalia que el Suprem compra. Jo no reinterpreto res. El que la magistrada del TSJC recomanava era que les actuacions policials respectessin la normal convivència ciutadana, i això és el que van fer els Mossos. L’única cosa que evidencia la sentència és que per al Suprem aquesta recomanació i també la que recull la instrucció del secretari d’estat de Seguretat -que demana que es prioritzi la seguretat sobre l’eficàcia- no tenen valor, són paper mullat.

També assegura que va ser nomenat al juliol precisament per garantir que els Mossos permetessin el referèndum.

Tots els membres del govern estàvem compromesos amb el referèndum i així ho vaig declarar al judici. Una altra cosa és que també era conscient de les competències i les obligacions dels Mossos en matèria de policia judicial i que el cos havia de complir els manaments judicials. Mai cap membre del govern va discutir aquesta qüestió.

Quins han de ser els pròxims passos?

El primer pas serà presentar un recurs de nul·litat davant el Suprem. És un recurs que ens permetrà dirigir-nos al Tribunal Constitucional i, un cop hagi resolt, a Estrasburg. És un procés llarg, però és l’única manera d’arribar a la justícia europea. Ens preocupa que tant el Suprem com el Constitucional dilatin les decisions intencionadament per impedir-nos l’accés a Europa.

L’amnistia és una opció?

Som conscients que no és fàcil, però té la virtut que s’ha d’aprovar per llei -no és una decisió del govern- i implica esborrar el delicte. Creiem que és la solució més adequada per resoldre un conflicte polític.

I l’indult? L’acceptaria?

Jo no demanaré l’indult. Crec que s’ha de buscar una solució política i que l’amnistia és una solució preferible per a la resolució d’aquest conflicte polític.

Quina ha de ser l’estratègia de l’independentisme ara?

Cal recuperar una unitat estratègica entre els partits i les entitats. La gent ens ho reclama i ja no podem ajornar-ho més. Hem de ser capaços d’oferir un horitzó compartit. La defensa de les institucions, l’aprofundiment en les llibertats polítiques, l’amnistia per als encausats i condemnats pel Procés i el dret a l’autodeterminació podrien ser una base comuna per a aquest acord polític.

¿Veu possible que el govern espanyol s’assegui a dialogar?

No serà immediat. Som davant unes eleccions i moltes de les coses que es diuen són de cara a la galeria. Després de les eleccions s’haurà d’investir un president i serà a partir d’aquest moment que vull pensar que serà possible emprendre el diàleg. No serà gens fàcil, però no veig cap solució que no passi pel diàleg.

¿S’ha de descartar la desobediència institucional?

Entenc que la desobediència s’ha d’exercir personalment. És una decisió individual que no es pot traslladar al conjunt de les institucions.

¿És un error que el Parlament aprovi declaracions simbòliques sobre desobediència institucional?

No es pot posar límits al debat dins el Parlament. Les restriccions que imposa el Tribunal Constitucional són incomprensibles en els Parlaments europeus i una greu limitació de la llibertat d’expressió.

¿Ha pogut estar pendent de les protestes que hi està havent a Catalunya? Com les veu?

La mobilització ciutadana ha sigut extraordinària. La marxa per les llibertats recollia l’esperit reivindicatiu, cívic i pacífic de la majoria de catalans i catalanes. No ens hem de separar d’aquesta línia. Sempre he rebutjat les accions violentes vinguessin d’on vinguessin. Puc entendre la ràbia de la gent, però la força de l’independentisme es fonamenta en la capacitat de mobilitzar-se pacíficament. No podem caure en el parany de l’Estat, no ens podem deixar arrossegar al terreny que ells volen.

¿Hi ha risc que els disturbis es cronifiquin?

Aquests dies m’han agradat les reaccions de molts ciutadans que s’han interposat davant la policia i grups violents demanant el manteniment de les accions de protesta no-violentes i actituds pacífiques. Aquesta és la nostra fortalesa i no la podem abandonar de cap manera.

¿El Govern se n’hauria de desmarcar de manera contundent?

El Govern se n’ha desmarcat contundentment. No podem caure en el relat de Pedro Sánchez. Si no vol veure’s amb el president Torra que ho digui sense buscar excuses o falsos arguments. Sempre ens hem desmarcat de qualsevol actitud violenta. És insultant que es vulgui equiparar l’independentisme a la violència, no ho podem admetre de cap de les maneres i encara menys quan els qui llancen aquest missatge són les persones més incendiàries i irresponsables de l’Estat.

Què li sembla el paper dels Mossos? Entén certes actuacions?

El paper dels Mossos és molt complicat. El que no podem fer ara és carregar-nos la nostra policia. Caure en aquest parany seria donar la raó als partits que volen que l’Estat recuperi les competències en matèria d’ordre públic i seguretat. Amb determinats posicionaments acabem fent la feina al PP i Cs. Els Mossos són els mateixos que van actuar amb tanta eficàcia i professionalitat durant els atemptats del 17 d’agost i l’1 d’octubre. Si hi ha actuacions que s’han de revisar, fem-ho, però actuem amb intel·ligència perquè hi ha massa gent interessada en intervenir la policia.

Buch hauria de dimitir?

Si la dimissió de Buch solucionés algun problema, estic segur que el mateix conseller posaria el seu càrrec a disposició. Ara no és el moment de demanar dimissions.

S’haurien de convocar eleccions?

No veig que en la situació de conflicte amb l’Estat unes eleccions resolguin res. Tenim una majoria independentista al Parlament. Cal governar i fer-ho amb encert. Un nou període electoral retardaria la presa d’algunes decisions que no poden esperar: diàleg polític amb l’Estat, aprovació dels pressupostos, mesures per combatre l’emergència climàtica, la crisi econòmica que s’albira... No crec que avançar les eleccions sigui positiu per al país.

¿S’ha d’evitar el 155 o l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional?

Catalunya no es pot permetre un nou 155. Hem d’unir tots els nostres esforços per evitar-ho i per defensar les institucions del país. Només així podrem preservar el nostre poder polític per seguir avançant.

¿Veu bé la proposta de Torra de tornar a exercir l’autodeterminació aquesta legislatura?

Aquesta és una proposta del president que ja va dir que necessitava un consens majoritari del Parlament i de la societat. Agradi o no agradi, només resoldrem el conflicte polític amb l’Estat votant, passant per les urnes.

Què li sembla que portés la proposta al Parlament sense consensuar-la abans amb els socis d’ERC i JxCat?

El president ha exercit les seves potestats fent aquesta proposta al Parlament. Ell sap perfectament, i així ho va anunciar, que buscarà el consens, no només amb JxCat i ERC sinó amb altres forces polítiques.

Subscriu el lema “Ho tornarem a fer”?

Per a mi aquest lema és l’expressió de la voluntat de no rendir-se, de seguir lluitant, de no renunciar a uns ideals. Malgrat la presó i les dures condemnes que hem patit, seguirem lluitant per una Catalunya lliure.