Joc de ‘drones’
Tony Scott, director de l’èxit Top Gun, va proposar una seqüela del film: en lloc del genet mocós del 1986 que feia la guerra pel seu compte, Tom Cruise seria ara un Maverick madur que faria la guerra contra drones que volen pel seu compte.
El 2012 Tony Scott es va suïcidar, però Jerry Bruckheimer, coproductor de la pel·lícula -una vegada la va descriure com “la guerra de les galàxies a la Terra”-, va revelar fa poc a The Huffington Post que ell i Tom Cruise cada vegada estan més a prop de tancar un acord per rodar Top Gun 2. “Bàsicament, planteja la idea següent: ¿el sorgiment dels avions no tripulatsha provocat que els pilots quedin obsolets?”, comenta Bruck-heimer. “Cruise els demostrarà que no han quedat obsolets, que són aquí per quedar-s’hi”. Amb un discurs tan estereotipat, el productor ja pot ben comptar que la marina dels Estats Units li tornarà a oferir una col·laboració d’allò més generosa.
Però Bruckheimer no s’adona que hi podria donar un toc més original. En lloc d’avions no tripulats en mans de terroristes, els drones podrien ser un exèrcit d’ angry birds reclutat pels nostres capitostos informàtics: Google, Facebook i Amazon. Cada vegada que un dels gegants de les noves tecnologies anuncia que entra al negoci dels drones, se’ns diu que l’operació obeeix purament a motius comercials estratègics, que no és més que una expansió benigna i, fins i tot, benvolent. Sigui com sigui, el cas és que Amazon us podrà deixar paquets a la gespa del jardí o fins i tot deixar-vos-els caure damunt del cap. I Google i Facebook, gràcies a les seves flotes de drones de propulsió que funcionen amb energia solar, podrien ampliar les seves carteres de clients oferint accés a internet en zones pobres i remotes del món on no arriben la línia telefònica ni les antenes de telefonia mòbil.
Dimarts el Wall Street Journal va publicar en portada que Google, superant una oferta de Facebook, havia adquirit Titan, una empresa de nova creació de Nou Mèxic que es dedica a la fabricació de drones que funcionen amb energia solar. Tot seguit, Facebook va adquirir una empresa aeroespacial britànica que es dedica al desenvolupament d’avions no tripulats solars.
Un portaveu de Google va declarar que “els satèl·lits atmosfèrics” -en referència als drones de Titan, aparells amb forma de libèl·lula, alimentats amb bateries, que són més grans que els avions de passatgers- podien “ajudar a solucionar altres problemes, com ara l’assistència en cas de catàstrofe i els danys mediambientals, com la desforestació”.
Ara bé, ateses les vulneracions de la privacitat en què han incorregut Google i Facebook i la seva col·laboració amb l’espionatge de la NSA que va destapar Edward Snowden, és comprensible que mostrem un punt d’escepticisme pel que pugui passar quan aquests titans tecnològics omnívors i omniscients adquireixin màquines de matar extrajudicials. “Zuckerberg promet que Facebook abatrà els drones de Google”, proclamava Andy Borowitz a The New Yorker.
¿Realment ens podem refiar de l’ús que faci Google dels drones? Estem parlant d’una empresa que ha robat milions de llibres i que, mentre els seus vehicles Street View feien enregistraments per a la seva utilitat , ha recopilat secretament dades d’arreu del món.
Patrick Egan, un expert en avions no tripulats de Sacramento i autor d’una web sobre el tema, em comenta que ja hem arribat al futur kubrickià. “Els drones són legals en molts països europeus i també al Japó”, afirma. Assegura que al país asiàtic hi ha més de 14.000 operadors de drones acreditats.
Així doncs, tant si a l’Administració Federal de l’Aviació li sembla bé com si no, ben aviat veurem com dispositius no tripulats porten cervesa als pescadors que fan forats al glaç en llacs gelats de Minnesota per poder-hi pescar. De fet, potser fins i tot els portarà la comanda el mític robot TacoCopter, que porta tacos mexicans a domicili per via aèria.
Al meu amic Jim Gleick -autor de La información: historia y realidad [Ed. Crítica, 2012] i que està escrivint un llibre sobre els viatges en el temps-, una empresa que té com a lema extraoficial “No facis el mal” -com és el cas de Google- li desperta tants recels com a mi. “Tots hem après que les persones més bones, les que tenen les millors intencions, poden fer el mal”, comenta. “Per molt honestos i idealistes que siguin, concentren un enorme poder en molt poques mans en l’univers informacional actual. Una sola empresa de dimensions colossals que només respon davant dels seus directius no pot proclamar que es preocupa per l’interès del món. En últim terme, el que fa Google és en benefici de Google”.
Gleick afirma que, si bé Facebook és inquietant i ser-ne usuari comporta intromissions a la privacitat tan flagrants que formen part del joc mateix, l’ús de Google és “ineludible”. “Ja no es pot viure sense fer servir Google”, comenta. Gleick explica que es va comprar un termòstat Nest, que transmet la temperatura de casa a internet. Després, Google va adquirir Nest. “O sigui que ara Google no tan sols sap els llibres que llegeixo -diu-, sinó també si tremolo mentre els llegeixo”.
Fins i tot abans que un avió no tripulat s’estavelli contra un edifici o caigui a plom del cel i causi la mort d’algú, el fet que les grans empreses tecnològiques utilitzin drones suposarà, en paraules de Gleick, “que vivim en una novel·la distòpica, en què permanentment hi ha ulls al cel que observen tot el que passa a sota”. I planteja la reflexió següent: “¿Els drones de Google es quedaran parats mirant com els d’Amazon em porten paquets? ¿Com diferenciarem els drones equipats amb càmeres dels equipats amb càmeres i projectils? Quant falta perquè l’Associació Nord-americana del Rifle defensi el dret dels drones a anar armats? La Constitució recull el dret de les persones a la tinença d’armes. I el Tribunal Suprem afirma que les empreses són persones. Feu la regla de tres”.
Deixem estar Top Gun 2 : tot això fa pensar més en Risky Business. És un negoci molt arriscat.
