Joc final: proliferació i política

S’ha arribat al punt final. El millor, s’ha avançat més que en els últims dotze anys i hi ha opcions serioses de firmar l’acord. L’Iran ha cedit molt en el nombre de centrifugadores que cal desmantellar i accepta que bona part de l’urani enriquit vagi a Rússia, cosa que evitaria l’enriquiment més enllà d’usos mèdics i de recerca. Els Estats Units haurien de cedir per aconseguir la signatura, oferint la retirada ràpida o immediata de part de les sancions i garantint-ne la ratificació a Washington.

I, com a contrapartida, l’Iran hauria d’acceptar un sistema de seguiment i control. Dit d’una altra manera, a Lausana els components polítics són tan importants com els elements relatius a la proliferació.

Sobre la taula, dues ombres allargassades: Netanyahu i els republicans dels EUA, en constant desacord amb l’Iran. Un estímul atia l’esperit d’entesa: el nou marc geopolític al Pròxim Orient i una nova aliança en curs, que pertorba els saudites.