‘Joc de trons’ esprem la seva màgia

BarcelonaA l’espera de la vuitena i última temporada de Joc de trons, milers d’espectadors han començat a especular sobre què passarà en els últims capítols de la saga. Les trames estan aturades des del 2017, però això no ha impedit que durant tot aquest temps la sèrie hagi monopolitzat converses i que hagi traspassat les fronteres de l’entreteniment. A principis de novembre, per exemple, el president dels Estats Units, Donald Trump, es va apropiar d’una de les frases més cèlebres de la sèrie per anunciar a través de Twitter la restauració de les sancions a l’Iran -“ Sanctions are coming ” [Les sancions ja arriben]-, una gràcia que no va ser ben rebuda ni pels internautes ni per algunes de les protagonistes de la ficció. Accions com la de Trump demostren fins a quin punt 'Joc de trons' s’ha infiltrat en el subconscient de la societat.

La saga èpica de George R.R. Martin s’ha convertit en una d’aquelles sèries capaces de marcar una època, i possiblement també una generació. Ha inspirat moltes famílies a l’hora de triar nom per als seus fills i ha propiciat que indrets com Islàndia, Irlanda del Nord i Croàcia s’hagin convertit en destins turístics amb milers de visitants que volen veure en primera persona els escenaris de la sèrie.

Així doncs, la producció de la HBO està deixant empremta en l’imaginari dels seus seguidors i ha passat de ser una mera preferència seriòfila a envair el món real de maneres molt diverses.

Un nou turisme

Malgrat l’elevat cost de la sèrie -algunes temporades han arribat a tenir un pressupost d’uns 10 milions de dòlars per capítol-, la ficció s’ha convertit en una de les principals fonts d’ingressos de la seva cadena, la HBO, i, a més, ha beneficiat els llocs on s’han rodat alguns episodis.

Irlanda del Nord és la localització principal de la sèrie i la NI Screen -l’agència per al desenvolupament audiovisual del territori- estima que des del 2010 l’economia local del país ha rebut quasi 170 milions d’euros gràcies al turisme derivat d’aquesta producció televisiva. Segons Judith Webb, responsable d’innovació de l’oficina de turisme d’Irlanda del Nord, “els negocis han crescut gràcies a Joc de trons, ja que molts fans visiten la regió per veure els llocs on s’ha gravat”.

Un altre cas és el d’Islàndia. Alguns capítols de la segona temporada es van ambientar en els paisatges de l’illa, com per exemple la cova Grjótagjá: el niu d’amor entre Jon Neu i Ygritte, i on es pronuncien les famoses paraules “You know nothing Jon Snow” [“No saps res, Jon Neu”]. Des de llavors, el nombre de visitants anuals del país ha pujat de 566.000 el 2011 a més d’un milió el 2015, segons recollia 'The Telegraph'.

El mateix ha passat amb l’ermita de San Juan de Gaztelugatxe del País Basc. Des que va servir de teló de fons per a l’illa de Rocadrac, s’ha convertit en un punt de pelegrinatge de centenars de seguidors i en el segon focus turístic més important del territori, després del Museu Guggenheim. Aquesta creixent massificació ha provocat que la Diputació de Biscaia es plantegi cobrar per accedir a aquest recinte i controlar el nombre de visitants. No és l’únic cas: a Croàcia, per exemple, Joc de trons ha fet augmentar en un 10% el turisme a la ciutat de Dubrovnik, però l’ha popularitzat tant que han hagut de restringir-hi el turisme. L’alcalde de la ciutat, Mato Franković, es planteja reduir el nombre de visitants a 4.000 per dia.

Joc de trons es nodreix de paisatges reals i els espectadors no en tenen prou veient-los la pantalla, sinó que han volgut traslladar-se “al lloc dels fets”. Però, com diu Ivan Vukovic, guia turístic de Dubrovnik, a la revista 'Money': “La sèrie ens ha fet massa populars, i ens hem acabat convertint en víctimes del nostre propi èxit”.

Marcant tendència

Més enllà de visitar els diferents escenaris, els seguidors també senten una gran devoció pels personatges, i això té molt a veure amb com Joc de trons ha canviat la manera com els espectadors consumeixen la televisió. La sèrie ha entrat a casa dels espectadors, i això s’ha traduït en el fet que pares i mares s’inspiren en personatges de la sèrie a l’hora de posar un nom als seus fills.

En el cas d’Espanya, segons les últimes dades recollides a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), hi ha 57 noies amb el nom de Daenerys i 279 amb el d’Arya. Als Estats Units, l’any 2013, l’administració de la seguretat social va comptabilitzar fins a 241 nadons que van ser batejats Khaleesi en honor al personatge que interpreta l’actriu Emilia Clarke, Daenerys Targaryen (coneguda a la sèrie com a Khaleesi). Aquest setembre la BBC informava que la popularitat dels noms provinents de la ficció de George R.R. Martin no feia més que créixer: el més utilitzat era el d’Arya (personatge interpretat per Maisie Williams). El 2017, 343 nenes van rebre el nom de la petita dels Stark, un increment de més de 40 nadons respecte a l’any anterior. Altres noms que també agraden molt són Tyrion i Theon, mentre que noms com Sansa i Cersei no són tan populars.

Els personatges de la sèrie no només serveixen per batejar persones, sinó que també s’han utilitzat per posar nom a carrers. Hi ha una Baratheon Lane a Maryland i una Rickon Way a Massachusetts, mentre que a Austràlia un dels carrers que més estima genera entre els seguidors és Snow Street, a l’estat de Victòria. Utilitzar els noms de 'Joc de trons' per als carrers no sempre ha sigut ben rebut pels veïns. Un constructor de la ciutat australiana de Geelong va rebre peticions de diversos veïns per canviar el nom Lannaster Road perquè no volien que s’associés el carrer a la relació incestuosa dels germans Lannister, la Cersei i el Jaime. Tot i que van modificar l’escriptura del nom per evitar que s’identifiqués amb Joc de trons, finalment el van haver de canviar per Precinct Road.

En definitiva, la passió per la sèrie sovint porta els seguidors a fer coses “extraordinàries” i en moltes ocasions sense pensar-s’ho dues vegades. És el que passa amb els gossos de raça husky. La popularitat de Joc de trons ha provocat que moltes persones adoptin huskies pel simple fet que s’assemblen als llops que simbolitzen la família Stark, però posteriorment els abandonen perquè requereixen molta cura.

El centre Blue Cross, una associació de rescat de gossos a North Yorkshire (Anglaterra), explicava al Daily Mail que “l’abandonament de huskies i de races similars arreu dels 12 centres de reallotjament que hi ha al Regne Unit s’ha incrementat un 700% des del 2010”. L’any 2016, per exemple, Blue Cross va detectar 81 huskies abandonats, mentre que el 2010 -un any abans que s’estrenés Joc de trons - en van trobar 10.

La situació és tan crítica que, fins i tot, un dels actors principals de la sèrie, Peter Dinklage (Tyrion Lannister, a la ficció), ha hagut de sortir en defensa dels gossos. Dinklage es va unir l’any passat a PETA per conscienciar la població que s’ho pensi dues vegades abans de comprar un husky. “A tots els meravellosos fans de 'Joc de trons', sabem que a causa de la popularitat dels llops molta gent està comprant huskies. Això no només empitjora la situació dels gossos que esperen ser adoptats en centres, sinó que els refugis han detectat que els huskies estan sent abandonats, com passa sovint quan els gossos es compren de manera impulsiva o sense ser conscients de les seves necessitats”, assegurava Dinklage en la seva crida. L’actor encoratjava els seguidors a adoptar i, sobretot, assegurar-se que estaven preparats per a la responsabilitat que suposa tenir cura d’un gos.

Assignatura universitària

El diari 'The Guardian' va qualificar 'Joc de trons' com “el drama més gran” i el “programa més comentat de la televisió”. De fet, ha tingut tant èxit que ha traspassat la televisió i ha entrat a les aules universitàries com a matèria d’estudi. Des de la tardor del 2017 els alumnes de Harvard poden escollir l’assignatura El veritable ‘Joc de trons’: De mites moderns a models medievals. Sean Gilsdorf, un dels professors que la imparteixen, explica que es tracta d’una classe de folklore i mitologia que analitza la manera com la sèrie i els llibres de George R.R. Martin “adapten i distorsionen la història i la cultura del món medieval d’Euràsia”.

Per la seva banda, a la Universitat de Berkeley (Califòrnia), els estudiants tenen la possibilitat d’aprendre 'dothraki', l’idioma dels guerrers d’Essos. La classe s’anomena La lingüística de ‘Joc de trons’ i l’art de la invenció del llenguatge, i la imparteix David J. Peterson -creador de la llengua dothraki i la valyrian que s’utilitzen a la sèrie-, que veu l’assignatura com una manera “d’aprendre com crear llenguatges naturals”.

Amb tot plegat, és evident que Joc de trons, a més de ser l’èxit més gran de la història de la HBO, ha tingut un impacte en la societat que trigarà temps a difuminar-se, malgrat que la sèrie s’acomiadi l’abril del 2019. Sigui quin sigui el final, 'Joc de trons' i els seus personatges han demostrat que tenen la força suficient per marcar un abans i un després en la indústria seriòfila.