‘Jolgorio y regocijo’
EscriptorMentre afirma amb sorna que cal no legislar en calent (està pensant, quan ho diu, en el debat sobre la presó permanent revisable, també coneguda com a cadena perpètua, que el PP va abanderar arran de l’assassinat del petit Gabriel), el ministre de Justícia, Rafael Catalá, es contradiu i anuncia una reforma del Codi Penal com a reacció a la sentència sobre la Manada. Altres sectors de la dreta extrema i de l’extrema dreta espanyoles l’acompanyen en la proposta. Si algú té interès a saber com pot ser una reforma del Codi Penal liderada per un novio de la muerte com Catalá en té prou de recordar la que va fer el mateix govern del PP l’any 2015, en un sentit profundament reaccionari i antidemocràtic, que amb la llei mordassa i altres retocs del mateix estil va convertir la llei del 1995 en una màquina de condemnar rapers i tuitaires, o de requisar camisetes grogues, per posar alguns exemples coneguts.
No, a pesar d’haver estat greument desfigurat per la reforma del 2015, almenys en aquesta ocasió el problema de fons no és el Codi Penal, que defineix amb prou claredat el delicte de violació i el diferencia amb nitidesa de l’abús: és violació (o agressió sexual) quan es produeix intimidació i/o violència sobre la víctima. Ara bé, els tres jutges de l’Audiència de Navarra que van dictar sentència no veuen que hi hagués cap de les dues coses en la situació que es va produir entre la víctima de la Manada i els seus agressors, i un dels jutges, Ricardo González, diu en el seu vot particular que hi veu dues coses ben diferents, concretament jolgorio y regocijo. Aquest sí que és el problema de fons, i va molt més enllà d’aquest magistrat o dels tres que hem esmentat.
Veure gresca i gaubança (jolgorio y recocijo) en l’estampa de cinc homes penetrant i ejaculant per la força dins la boca, l’anus i la vagina d’una dona paralitzada pel terror és el producte d’una idea retrògrada, retorçuda i malaltissa de la sexualitat en general i de les dones en particular. Una idea, com dèiem, que va més enllà d’un tribunal o d’un altre i que es troba molt més estesa del que ens pensàvem dins la societat, l’espanyola i -per si cal precisar-ho- la catalana: fan feredat les dades fetes públiques pels Mossos, segons les quals es produeixen dues violacions al dia a Catalunya, prop d’un terç sobre menors, i això només les que són denunciades. Una idea depriment com la que han evidenciat el batlle del municipi mallorquí de Campos, un infeliç anomenat Sebastià Sagreras que es dedica a fer tuits qüestionant la veracitat de la víctima de la Manada, o tots aquests líders i creadors d’opinió de la dreta reaccionària que intenten emmascarar el seu masclisme desbocat apel·lant al respecte als jutges i a les seves decisions. Respectem els jutges, però respectem també els historiadors. I la història ens mostra que de jutges vergonyosament servils amb el poder (també amb el poder dels mascles alfa) n’hi ha hagut sempre i n’hi segueix havent. I respectem, sobretot, les dones violades i, si pot ser, el pur sentit comú.
