Jordi Vidal, actor: “Estar amb ells és com tocar de peus a terra, és una glopada de realitat”
BarcelonaLes amistats que ha triat l’actor Jordi Vidal no són ni dues ni tres, sinó tots els amics amb qui manté el contacte des dels anys de preescolar, i els amics dels amics que es van afegir a la colla més endavant durant els anys universitaris: “Vam estudiar en una escola concertada, des del parvulari fins a COU –afirma Vidal–. Anàvem a l’Escola del Clot, som els del Clot, i ens seguim veient, encara que no amb la mateixa freqüència que quan teníem 20 anys”. I se segueix sorprenent cada vegada que veu la fotografia que il·lustra aquest article, perquè és d’una barbacoa que va organitzar per a ells tres setmanes abans de l’esclat de l’estat d’alarma, quan encara no calia afegir adjectius a la normalitat.
“A nivell individual tens més tracte amb l’un o amb l’altre, però sempre hi ha un moment que ens agrada reunir-nos tots i posar-nos una mica al dia. Al febrer els hi vaig dir pensant que en vindrien 10 o 12 i en van venir 30. A la foto hi falta gent, perquè un dels meus millors amics viu a l’Argentina i no va poder venir, però sí que ho va fer un amic que viu a Madrid. Va dir que no podria, però quan va veure que veníem tots va fer un esforç. Va ser bonic, la gent s’esforça per mantenir aquella història encara que hagin passat gairebé 40 anys”, explica. Per a Vidal, els amics representen un contacte amb la realitat: “Estar amb ells és com tocar de peus a terra, és una glopada de realitat”, en el món “volàtil i incert” de la interpretació. “M’agrada molt que quan venen no tenen pèls a la llengua, si no els ha agradat ho diuen. Realment són el bon públic, ho diuen amb una naturalitat que és d’agrair. No coneixen les falques del món del teatre i et diuen el que pensen, i per a mi són un bon baròmetre de si el que estic fent interessa o no”. Quan tenien 20 anys quedaven gairebé cada dia i per sortir de festa, i a mesura que les seves vides han canviat es veuen sobretot els caps de setmana. “Es tracta de trobar-se, com anar a sopar a casa dels pares, quedar amb ells i compartir el que t’ha passat al llarg de la setmana. Si no tens ganes de compartir res, ser-hi i escoltar el que li ha passat a l’un o a l’altre, i com a grup tenim les nostres bromes internes”.
Al llarg de la seva trajectòria, Jordi Vidal ha participat en obres teatrals i en musicals tan diferents com ara El tinent d’Inishmore, Nit de Reis, The Full Monty, John i Jen, Rèquiem for Evita i, fins pocs abans que comencés la pandèmia, El jovencito Frankenstein. Els seus amics són “molt dispars, amb carreres molt diferents” i no es decanten per una línia concreta de la seva feina: “Hi ha de tot, això és el que és bonic. Hi ha gent que segons quins muntatges he fet els han agradat molt i uns altres no els han agradat gens. Això també és el que enriqueix molt el grup”, conclou.