“Josep Fontana va ser sempre brutalment jove”
BarcelonaHo va dir ahir l’exlíder dels comuns, Xavier Domènech: “Josep Fontana va ser sempre brutalment jove, cosa que té molt mèrit en un autor d’una obra i trajectòria tan extenses”. Va ser la manera de referir-se a la permanent capacitat del mestre d’historiadors de mantenir-se sempre al dia, de repensar-se en cada obra, de no perdre mai la curiositat intel·lectual ni l’esperit combatiu. Així era el Fontana que ahir van recordar deixebles i amics en un acte al Saló del Tinell que va servir per entregar-li la Medalla d’Or de Barcelona que no va poder rebre en vida: li va ser concedida al juliol, poc abans del seu decés, a finals d’agost.
L’alcaldessa Ada Colau, que va obrir l’acte i el va tancar donant la medalla al company de Fontana, un emocionat Paco Trasmonte, va recordar l’historiador com algú que d’entrada semblava “molt crític i pessimista” però que després entenies que aquell seu rigor i exigència li servien per a un “grandíssim optimisme de la voluntat”. El to de l’acte, seriós i contingut -potser a Fontana li hauria plagut algun toc de murrieria crítica-, va convertir-se en una reivindicació col·lectiva de la potència intel·lectual i cívica, carregada d’esperit rebel, del que segons Domènech cal considerar com “el principal historiador de Catalunya i d’Espanya” de la segona meitat del segle XX i el tombant del XXI, “a més d’un referent inqüestionable” a escala europea i mundial.
Traduït a 12 idiomes, ara mateix dos títols seus, La formació d’una identitat i El siglo de la revolución, s’estan traduint al xinès, tal com va fer constar l’editora de Crítica Carme Esteban, que va glossar Fontana com a “ànima” d’aquest segell, a través del qual va incorporar en castellà autors com Thompson i Hobsbawm, entre molts d’altres.
Els catedràtics Pedro Ruiz i Jaume Torras van fer un repàs sumari a la seva fecunda carrera en quatre universitats -UB, UAB, UV i UPF- i la seva producció, que provocava “desconcert per la seva falta de respecte per les fronteres temàtiques” i admiració pel domini de la bibliografia, la meticulositat en l’accés a la documentació i la qualitat de l’escriptura. Incòmode i irreverent, des d’un compromís que mai no va trair el seu rigor i un rigor que mai no va privar-lo del compromís, Fontana va aconseguir guanyar-se tota la vida l’admiració dels seus milers d’alumnes i l’estima i el respecte dels col·legues, i va aconseguir traspassar els cercles acadèmics fins a convertir-se, tal com va dir el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, en un referent “intel·lectual i moral” per a la societat catalana. Ahir també van recordar-lo Mercè Renom i Anna Soler, en una vetllada en què la veu literària la van posar Carles Riba i Bertolt Brecht dits per l’actriu Anna Barrachina.
Una obra pòstuma contra el capitalisme
Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany és l’obra que va deixar enllestida Josep Fontana abans de morir i que a la primavera publicaran Edicions 62 (en català) i Crítica (en castellà). Fontana va tancar la seva trajectòria amb un tema que sempre el va preocupar, la desigualtat: “Vivim en un món en què la majoria d’estats són democràcies parlamentàries basades en Constitucions que garanteixen els drets i les llibertats de tots els ciutadans, però on els governs elegits es cuiden sobretot d’afavorir els interessos econòmics de les grans empreses i dels més rics”.
