Josep Manuel López Gifreu: “No hem de caure en la trampa de pensar Que la participació en política és perillosa”

Més de 700 alcaldes de Catalunya ja han donat suport, majoritàriament amb un decret d’alcaldia, al referèndum de l’1-O, malgrat l’advertència de l’Estat per les “conseqüències penals que els pot comportar ser col·laboradors necessaris d’una il·legalitat”. Hi han donat suport alcaldes de municipis grans i de pobles molt petits, com Colomers (no arriba a 200 habitants). El seu alcalde des del 1995, Josep Manuel López Gifreu, històric del PSUC i que va estripar el carnet d’ICV el 2012 i va entrar a militar a la CUP, lamenta la bel·ligerància d’excompanys de partit amb el Procés i amb el referèndum.

El fiscal general de l’Estat va demanar ahir que se cités a declarar els alcaldes que col·laborin amb el referèndum i que es detingués els que no compareguin. Vostè anirà a declarar si el citen?

Suposo que hi aniré, com a mínim per preguntar-los de què m’acusen. Que se’ns citi a declarar sota l’amenaça de detenir-nos si no compareixem em sembla un despropòsit només possible per tres motius: el suport a cegues del PSOE i Ciutadans a Rajoy, el silenci dels partits republicans i demòcrates com el PNB i IU, i el silenci còmplice dels estats europeus, un silenci que a Turquia permet a Erdogan perseguir les llibertats democràtiques. Malgrat aquesta podridura, vull afegir un repunt optimista: Allende, abans de ser assassinat amb silencis semblants als d’avui, va dir que la història la fan els pobles. I estic convençut que Catalunya, com un sol poble, vencerà.

Se sent un alcalde que desobeeix?

No ho penso en termes d’obeir o desobeir. Al 9-N, un 73% dels ciutadans de Colomers van participar en la votació i van manifestar així que volien participar en un referèndum en què se’ls preguntés sobre la relació administrativa de Catalunya amb Espanya. No puc oposar-me a la voluntat de la gent que m’ha votat. No estic a l’alcaldia per il·legalitzar els meus veïns ni per premiar-los, sinó per canalitzar les seves aspiracions si coincideixen amb les meves. L’1-O seré al seu costat. Com Gramsci, jo també aspiro a la superació entre dirigents i dirigits.

¿Ha rebut alguna advertència de l’Estat per les conseqüències que li pot suposar facilitar la celebració del referèndum al seu municipi?

El secretari de l’Ajuntament ha rebut una notificació, poc clara, de caràcter genèric. Són d’aquelles notificacions que s’arxiven i no se’n fa cas. No penso posar-me a la plaça i evitar que els veïns de Colomers no vagin a votar.

On podran votar?

Com en les altres cites electorals, el col·legi serà al local social que funciona de manera autogestionària i uns quants veïns de la població en tenen la clau. Si no ens requisen les urnes, allà podran votar.

I si les requisen?

Tot depèn de les circumstàncies. Si venen, se les emporten i se’n van, o si venen i es queden a vigilar que ningú voti.

Alguns alcaldes es queixen que han rebut pressions de la Generalitat perquè col·laborin en l’1-O. Vostè s’ha sentit pressionat?

No he interpretat com una pressió ni el comunicat del president Carles Puigdemont recordant-nos als alcaldes que hi ha un referèndum ni l’advertència de l’Estat que hem de col·laborar amb ells. Tothom és prou gran per saber què ha de fer el dia 1 d’octubre.

¿Ha detectat por o incertesa entre els veïns del poble arran de les últimes amenaces de l’Estat contra els que col·laborin en el referèndum?

A les comunitats petites costa molt més que la gent opini. El 9-N, la gran majoria dels veïns que van votar van fer-ho a favor que Catalunya fos un estat independent, però no els podries identificar perquè són pocs els que ho fan públic. La política pot tenir aquest concepte de perill, que és el que estan intentant utilitzar Rajoy, el PSOE i el PSC, fent creure que la participació en política és un perill. I a vegades se’n surten i hi caiem, com quan pensem que el president de la Generalitat pot anar a la presó. La pregunta que em faig aquests dies és si Europa consentirà que Rajoy arribi a fer d’Erdogan a Espanya. ¿Consentirà que Espanya persegueixi el president català, diputats, alcaldes, empreses privades com El Vallenc...? Quin límit posarà Europa? A Turquia no n’ha posat, de límits. Això és el que fa por.

Vostè és un militant històric del PSUC i afiliat a ICV fins al 2012, quan va estripar el carnet per desavinences amb la posició del partit sobre la qüestió nacional. ¿Creia que ICV arribaria a oposar-se a un referèndum com el que està previst per a l’1 d’octubre?

A ICV hi vaig estar fins a l’etapa de Joan Herrera i Dolors Camats, quan en vaig marxar perquè vaig veure que, amb l’excusa que no volien compartir plat amb Mas, adoptaven la posició conformista de renunciar a la voluntat de ser hegemònics i governar algun dia el país. Mai m’hauria pensat que arribarien a la bel·ligerància que mostren avui contra el Procés, tot i que ja n’hi havia pistes: aquelles manifestacions de l’Onze de Setembre al voltant de La Caixa i les dificultats amb què van donar suport a la consulta del 9-N ja delataven la desafecció de la direcció respecte del procés d’emancipació nacional. Per als partits d’esquerres i per a la gent que ens sentim d’esquerres és molt decebedor que s’oposin al referèndum i que, tot i que no volien barrejar-se amb CiU pel 3%, acabin barrejats amb gent del GAL, amb la corrupció del PP...

Ha firmat un manifest d’exmembres i excàrrecs del PSUC a favor del referèndum. ¿Quina posició creu que hauria tingut el PSUC en el moment actual del Procés?

El PSUC creia en el dret d’autodeterminació. No sabem quina hauria sigut l’aposta que hauria fet avui sobre el moment que viu el Procés, dependria de qui fossin els seus dirigents. El que sí que és cert és que hi ha molts exmembres i exdirigents del PSUC que sí que estem a favor del referèndum.