La sostenibilitat post covid-19
La covid-19 i la crisi climàtica són globals i requereixen respostes coordinades dels responsables polítics, les empreses i la societat en general. La pandèmia del covid-19 amenaça directament les persones i els sistemes sanitaris. El canvi global, sobretot el canvi climàtic, la contaminació, la pèrdua de biodiversitat i el canvi d'usos del sòl, amenacen els sistemes naturals i tots els humans de manera encara més amplia. La covid-19 ha requerit que s'implementessin respostes difícils en dies i setmanes, mentre que les reaccions governamentals i socials a la crisi ambiental global són o molt lentes o inexistents, i cal recordar una vegada més que els impactes empitjoraran com més triguem a abordar-los. De nou, seguim ballant mentre el Titànic s’enfonsa. La crisi ambiental global requereix una mobilització i transformació social immediata. La desgraciada experiència que vivim ara amb la covid-19 ens pot oferir l'oportunitat per fer un món més sostenible i evitar les catàstrofes ambientals que s’albiren ben properes.
Experiències anteriors a aquesta crisi sanitària demostren que les respostes polítiques, econòmiques i socials davant de calamitats com la crisi financera global del 2008 tendeixen a centrar-se en estabilitzar les indústries, tecnologies i pràctiques vigents abans de la crisi, en lloc d’aprofitar l'oportunitat per generar una transformació dirigida a generar condicions més sostenibles i justes. Els primers senyals que veiem aquests dies als Estats Units o al consell d'experts econòmics d'Alemanya no són prometedors per al període post covid-19. Només s’entreveu una mica de llum en la crida que han fet els ministres de clima i medi ambient europeus per fer que la sostenibilitat sigui l’eix central de la recuperació postpandèmica i en les nombroses declaracions fetes per tot tipus d'entitats ambientalistes.
Aquestes crides i declaracions ens recorden que aquest període post covid-19 ens ofereix una de les darreres oportunitats per evitar les situacions catastròfiques a què ens aboca el mal ús que fem del planeta i, en canvi, construir un futur més sostenible i més just. Sí, necessitem recuperar els llocs de treball i l’economia, però els llocs de treball i les subvencions, els crèdits i els ajuts fiscals haurien d’anar destinats a descarbonitzar la nostra societat, tot promocionant noves infraestructures, models de negoci i capacitat industrial, per exemple en tecnologia d’energies renovables, emmagatzematge d’energia, vehicles elèctrics i estacions de recàrrega. Un primer pas exemplar seria fer obligatori l’ús de vehicles elèctrics per a l’entrega de paquets de les grans empreses de comerç electrònic. Seria recomanable en canvi desincentivar empreses i tecnologies lligades als combustibles fòssils. També pot haver-hi oportunitats per aprofitar canvis socials catalitzats per la covid-19, com ara potenciar el treball remot, les videoconferències i la reducció de viatges aeris. S’hauria de complementar el suport que necessàriament ha de fluir ara en forma d’ajuts per als treballadors (una renda garantida seria ideal) amb la seva formació en tasques noves pròpies de la nova societat que volem construir.
Per fer tot això, per preparar i dur a terme els programes de recuperació post covid-19 per establir els fonaments d’un futur més sostenible i feliç, hem de reconsiderar el model econòmic actual, que és ambientalment insostenible, entre altres motius perquè en els seus balanços ignora sistemàticament els efectes negatius de la seva activitat sobre l’entorn. Cal clarament que consideri l’abocament de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació atmosfèrica i de les aigües, les alteracions en l’estructura del territori i del paisatge o l’abocament inadequat de residus. Animem el govern català i els governs d’arreu a canviar aquest model i prendre mesures i fer actuacions prioritàries, raonables i factibles per a cadascun dels usos dels recursos naturals, dels impactes que han tingut i de la gestió que se n’ha fet i se’n fa, amb l’ànim que puguin contribuir a la sostenibilitat de Catalunya i de la resta de països. L’IEC les explicita i comenta en un volum col·lectiu penjat fa molt poc a internet titulat Ús i abús de la natura, impactes i propostes de gestió. El cas de Catalunya com a paradigma. Ni el nostre país ni cap altre hauria de perdre aquesta oportunitat.
