Ens hi juguem el futur
El canvi climàtic ens planteja un repte molt difícil de resoldre. Els governants no hauríem d’edulcorar-lo si volem mobilitzar les energies socials i econòmiques necessàries per fer-hi front. Aquesta dificultat sorgeix de grans condicionants.
El primer és que les emissions que provoquen l’escalfament global són conseqüència directa del nostre model econòmic. No podrem retallar-les sense fer retocs importants a la manera com ha funcionat l’economia industrial. Ens ha proporcionat prosperitat i benestar, però ara les seves penyores ambientals pesen massa i cal reorientar-la perquè, sense deixar de ser industrials, aquest llast es minimitzi. Les tecnologies avançades aplicades a l’eficiència, la digitalització orientada al redisseny de productes i processos amb una visió circular de la cadena productiva, la transició energètica cap a unes fonts renovables, la nova agenda urbana amb un pes significatiu de la ciutat intel·ligent i d’una mobilitat més integrada... són elements determinants d’aquest canvi de model. Cal que passin de la teoria a la pràctica, de l’experiència pilot exemplificadora a l’aplicació general. Vet aquí, doncs, una primera responsabilitat política dels governs. I un primer front d’elevades resistències: aquells que creuen que el model actual els és més beneficiós no faran gens fàcil que evolucioni. Cal, doncs, una acció decidida i agosarada dels poders públics com a motors d’un canvi de model econòmic sostenible.
Un altre condicionant sorgeix de la naturalesa dels efectes del canvi climàtic: molt diversos i amb ritmes i intensitats variables. Tot i que ja associem certes manifestacions meteorològiques extremes amb l’alteració del clima, encara no s’ha produït un desastre prou impactant per remoure consciències d’una manera perdurable i que ens empenyi a actuar immediatament. No crido el mal temps, però mentre pensem que els perjudicis del canvi climàtic són una perspectiva futura, ens enganyarem atorgant-nos un marge de temps que, en realitat, se’ns acaba. Aquest handicap també ha de ser previst i abordat en les estratègies climàtiques que adoptem, justament perquè puguem superar-lo sense necessitat de catàstrofes evitables.
L’Acord de París, de fa un any, va ser una expressió de voluntats que volia trencar el pessimisme regnant (confiem que les polítiques de Donald Trump no ens hi retornin). Aquestes voluntats s’han de convertir en compromisos concrets i avaluables. El propòsit de la reunió de la COP22 a Marràqueix ha estat justament això. El Govern de Catalunya participa d’aquesta necessitat i fa, en aquest terreny, els deures que li corresponen; de fet, ens agradaria que aquests deures poguessin ser més amplis perquè tinguéssim capacitat de decisió en aspectes cabdals de la lluita contra el canvi climàtic que, avui, s’escapen de les nostres competències.
Si disposéssim dels instruments dels quals disposa un estat, tindríem les eines i els recursos derivats de la subhasta dels drets del carboni de les activitats regulades per la directiva d’emissions. Fa anys que en reclamem la territorialització per poder fer accions de mitigació i d’adaptació.
L’estat espanyol, fins ara, no ha fet els deures: no tan sols no ha ratificat els acords de París, sinó que només ha invertit un 1% dels 120 milions previstos entre el 2015 i el 2018 en el fons per a la reducció dels efectes del canvi climàtic, als quals es va comprometre l’any passat.
Nosaltres, en canvi, estem treballant en tràmits parlamentaris en la nostra llei de lluita contra el canvi climàtic, alineant-nos amb els països avançats del món en aquest desafiament. És també la tasca de la nostra Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que per a nosaltres és tota una estructura d’estat.
Així mateix, a Marràqueix vam assumir la copresidència mundial per part d’Europa de l’aliança global d’estats i regions per la lluita contra el canvi climàtic, The Climate Group, al costat del Quebec per part de l’Amèrica del Nord i d’Austràlia Meridional per part de l’Àsia i Oceania. També fins fa poc copresidíem l’nrg4SD, la xarxa global de regions per al desenvolupament sostenible.
Tanmateix, som conscients que la lluita contra el canvi climàtic no es fa de reunió en reunió recorrent la geografia mundial. Aquestes sessions són imprescindibles per a la concertació internacional, però l’acció de debò es fa en totes i cadascuna de les ciutats i durant tots i cadascun dels dies en què no hi ha cimeres. És aquí on volem que es noti el compromís de Catalunya amb aquest repte global i local.
