Judici contra tots nosaltres

Amb el president Mas i, per descomptat, amb la vicepresidenta Ortega i amb la consellera Rigau. No cal haver estat votant seu, ni arrenglerar-s’hi ideològicament, per entendre que el judici que aquest dilluns comença contra aquestes persones és un ultratge contra elles i la justícia, i un atropellament contra la democràcia i la ciutadania de Catalunya. Tota la ciutadania: avui són sobreres les, d’altra banda, normalment imprescindibles discrepàncies polítiques. Perquè avui no és un dia normal. Avui es comet -dins un estat membre de la UE!- una subversió flagrant del principi fonamental de la separació de poders, amb la finalitat que un règim usurpador de l’estat de dret tracti les institucions catalanes com una vulgar cova de delinqüents. I això va contra tots els ciutadans de Catalunya. També, encara que ells no ho creguin, contra els no independentistes o els que es declaren apolítics.

Catalunya és l’única nació d’Europa que, a partir d’avui, té el trist honor de comptar amb un president democràtic afusellat i un altre de processat per desobediència. La pena varia segons les circumstàncies del règim (Companys va ser jutjat per una dictadura; Mas, per una democràcia consolidada però falsejada), el nom que se li dona al presumpte delicte també, però es repeteix inalterable: sedició, traïció contra Espanya. Quina Espanya? Perquè Machado, recordem-ho de bell nou, va advertir que n’hi havia dues. Doncs la mateixa de sempre, la que el mateix poeta va avisar que ens havia de glaçar el cor i que va denunciar amb nitidesa i contundència: “ Castilla miserable, ayer dominadora, / envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora ”. Recordem també que Machado va morir a l’exili, vençut i amb el cor glaçat per aquesta Castella miserable que, amb parracs o sense, es va tornar a imposar a sang i foc amb la Guerra Civil.

No perdo l’esperança de sentir el clam de protesta de l’altra Espanya, la que Machado estimava i a la qual pertanyia. Crec que aquesta Espanya encara deu existir, i seria bo que aixequés la veu. Ara; els que no podem deixar d’aixecar-la som els catalans, i els valencians i els illencs que una vegada més veiem com la Castella miserable, esparracada i -sobretot- dominadora ens torna a passar per damunt amb tot el pes de la seva negació de la llibertat. Els precedents històrics són aclaparadors, però no cal ni invocar-los: és l’Espanya representada per un govern corrupte i traficant d’armes, un govern que té els comptes vigilats per Europa perquè no és de fiar, que nega l’ajut humanitari als refugiats, que davant de l’amenaça internacional que significa Trump opta per “la moderació”, que s’arrenglera amb governs d’actitud més que dubtosa pel que fa a llibertats, que té una diputada que crida impunement “ que se jodan! ” als més desafavorits. ¿I aquest govern i la seva justícia polititzada han de tractar de delinqüent un president català per haver posat urnes? És un escàndol que cap demòcrata, de dretes o d’esquerres, independentista o unionista, no ha de consentir.