Un judici que decidirà el rumb de la història

BarcelonaEl judici al Procés, en directe

Poques vegades l'apel·latiu "històric" està tan justificat per adjectivar el judici que començarà aquest dimarts al Tribunal Suprem sobre els líders del procés independentista català. El mateix president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, és conscient que la justícia espanyola serà en el punt de mira i ha dissenyat els preparatius tenint en compte la presència de corresponsals estrangers i fins i tot d'observadors internacionals (encara que no se'ls hagi reservat lloc a la sala). En el fons, el que està en joc, a més de la relació Catalunya-Espanya, és el prestigi de la democràcia espanyola i els fonaments del règim del 78.

Però no ens enganyem. Una part del mal ja està fet. El relat de la instrucció i la mesura desproporcionada i cruel de la presó preventiva ja han mostrat a ulls del món quina és la naturalesa d'una part important de la judicatura espanyola. Els membres del Suprem l'únic que poden fer és evitar que es consumi el despropòsit d'unes condemnes per rebel·lió basades en una violència inexistent. Perquè si ho fan s'arrisquen a patir una derrota judicial, que també mereixeria l'apel·latiu d'històrica, a Estrasburg.

De moment, a partir d'aquest dimarts el que tot el món podrà veure són uns acusats que s'hauran hagut de llevar quatre hores abans de l'inici del judici a la presó, que hauran estat traslladats amb furgons policials durant una hora i que seran tancats en uns calabossos de l'Audiència Nacional una hora més abans de ser portats finalment al Tribunal Suprem. I així, com si fossin perillosos terroristes, durant tres mesos. Aquest serà el primer 'input' del judici que tindrà la premsa internacional: la voluntat d'humiliar uns líders polítics que representen milions de ciutadans.

El judici arriba, a més, en un context polític especialment delicat. La Moncloa va filtrar ahir que Sánchez estaria disposat a convocar eleccions la setmana que ve perquè se celebressin el 14 d'abril (aniversari de la Segona República, precisament). És una manera de pressionar els independentistes i intentar salvar els pressupostos. I també de demostrar que després del fracàs de la manifestació de la triple dreta de diumenge no té por de les urnes.

Sigui com sigui, l'independentisme ha d'actuar en aquesta ocasió amb intel·ligència estratègica. En tota negociació, i l'àmbit internacional en forneix molts exemples, es comença per les coses més fàcils i factibles i es deixen les més complicades per al final. En el context actual, mantenir el diàleg amb un Pedro Sánchez assetjat per la dreta i per part del seu propi partit hauria de ser una prioritat, almenys ni que sigui per demostrar a Europa que els sobiranistes catalans són els que volen realment una negociació política i no tenen un interès especial a fer caure el president socialista.

Fer política mentre a Madrid té lloc un judici que és viscut com una infàmia per bona part de la ciutadania catalana serà molt difícil. Però al cap i a la fi, quina alternativa hi ha a fer política quan l'única força real amb què es compta és la dels vots?