Un judoka iranià fuig i denuncia que l’obligaven a perdre

BarcelonaL’iranià Saeid Mollaei, agenollat i amb la mirada perduda, va trigar uns quants segons a reaccionar. El belga Matthias Casse acabava de donar la sorpresa, dimecres passat, derrotant-lo a les semifinals del Mundial de judo, en la categoria de menys de 81 kg. Mollaei, el número 1 mundial, es va aixecar mentre feia que no amb el cap i es mossegava els llavis. I quan l’àrbitre ho va indicar, es va posar en posició per saludar de manera ritual el belga. A les graderies es va començar a estendre un rumor. Mollaei s’havia deixat guanyar per no arribar a la final.

Saeid Mollaei (Teheran, 1992) va desaparèixer poc després de perdre aquell combat. Segons va explicar Majid Zareian, el responsable de la Federació de Judo iraniana, un cotxe amb un agent de seguretat alemany se’l va endur del Nippon Budokan, el gran temple del judo japonès, cap a l’aeroport internacional de Narita, on va pujar a un avió de Lufthansa amb destinació a Berlín. Mollaei, campió als Mundials de l’any 2018, ha demanat asil polític a Alemanya i ha obert un conflicte diplomàtic perquè Majed Zarian va acusar directament el president de la Federació Internacional de Judo, l’hongarès Marius Vizer, d’orquestrar la fugida del judoka. La premsa iraniana ha acusat Vizer de treballar a les ordres del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu.

El paper d’Israel

Vizer ho ha negat tot, però en declaracions a la premsa japonesa va explicar que “Mollaei va rebre pressions de les autoritats iranianes per retirar-se del torneig i evitar, així, haver d’enfrontar-se a l’israelià Sagi Muki. Investigarem si s’ha arribat a amenaçar la família de Mollaei”. Israel i l’Iran no mantenen relacions diplomàtiques i en el passat els judokes iranians s’havien retirat de les competicions per no haver de competir contra israelians. El maig passat, la Federació Internacional de Judo va comunicar que s’havia arribat a un acord amb els iranians per permetre duels contra israelians, però les autoritats de Teheran, que no reconeixen la legitimitat de l’estat d’Israel, ho van negar. Segons Vizer, quan es va veure que la possible final del torneig de menys de 81 kg seria entre Mollaei i Muki, es va demanar a Mollaei fingir una lesió i retirar-se. L’esportista no va fer cas, però va perdre de manera sospitosa contra Casse. A la segona semifinal, l’israelià Sagi Muki va derrotar l’egipci Mohamed Abdelaal, que es va negar a saludar Muki al final. Abdelaal va explicar que, com a àrab, es negava a saludar un representant israelià per denunciar la situació del poble palestí. Muki, que és militar a la força aèria d’Israel, es va convertir en el primer israelià que va guanyar l’or en judo en un Mundial després de derrotar Casse.

Dues trucades

“Encara que les autoritats del meu país em diguin que hi puc tornar sense cap problema, tinc por. Tinc por del que li pot passar a la meva família i el que em podria passar a mi”, va explicar Mollaei en unes declaracions que va publicar la Federació Internacional de Judo. Mollaei s’hauria retirat en el passat d’altres tornejos per pressions polítiques per evitar combatre amb israelians. “Pocs minuts abans del combat de quarts de final, l’entrenador iranià va rebre una trucada del primer viceministre de l’Esport, Davar Zani, que li va donar l’ordre de retirar Mollaei de la competició per evitar una possible competició entre l’Iran i Israel”, va explicar Vizer en roda de premsa. Però Mollaei va derrotar el canadenc Antoine Valois-Fortier. Abans de les semifinals hauria sigut el president del Comitè Olímpic Iranià qui hauria exigit a Mollaei de retirar-se.

El gerent de l’equip iranià, Majid Zareian, va negar totes aquestes pressions. Vizer, per la seva banda, ha explicat que ajudaran Mollaei a preparar-se per poder participar en els Jocs Olímpics de l’any vinent, també a Tòquio, proposant-li que hi participi sota bandera olímpica. L’any 2016, als Jocs de Rio de Janeiro, uns quants esportistes van poder ser-hi englobats en un equip de refugiats en què s’aplegaven sirians, sud-sudanesos i congolesos. “Vull una nova vida i vull continuar competint sense haver de tenir por ni rebre pressions”, va explicar Mollaei.