Jugar quan han segrestat el teu pare

Cap / D’esportsJust unes hores abans del partit de la primera ronda entre Nigèria i l’Argentina -en cas d’aconseguir un empat els africans s’haurien classificat per als vuitens de final-, el migcampista titular de Nigèria, John Obi Mikel, va rebre una trucada quan ja era a l’autocar camí de l’estadi de Sant Petersburg. La trucada era d’un familiar que li comunicava que un grup armat havia segrestat el seu pare. I que si es feia pública aquesta informació, el pare seria assassinat. Obi Mikel, capità de la selecció i un dels jugadors amb més experiència de l’equip, després de defensar durant onzetemporades la samarreta del Chelsea, va callar i no ho va explicar a ningú.

Però quan va arribar a l’estadi, quan els seus companys sortien a estirar les cames per veure com estava la gespa, ell va apartar-se, i després de tornar a parlar amb el seu familiar, un oncle, va seguir les ordres que havia rebut dels segrestadors: trucar a un número de telèfon, on li van ordenar pagar un rescat. El futbolista havia de prendre decisions en pocs minuts i va decidir ordenar pagar el rescat als seus familiars i no dir absolutament res a ningú. Va callar durant la xerrada del tècnic de Nigèria, l’alemany Gernot Rohr; va animar els seus companys; va jugar els 90 minuts, i va plorar quan un gol cinc minuts abans del final els deixava fora. Rohr, quan va conèixer aquesta notícia una setmana més tard, ha explicat que “se’l veia concentrat, com a tots”. “Però va jugar un gran partit. És increïble la força mental que va demostrar, quan tenia tantes coses al cap”, va dir. Obi Mikel, que actualment juga a la lliga xinesa, ha explicat al diari britànic The Guardian tot el que li va passar pel cap en aquell moment. “Jo estava jugant i el meu pare estava en mans d’uns criminals. Estava afectat i havia de decidir què havia de fer, tenir clar si estava preparat per jugar o buscava una excusa, ja que no podia explicar a ningú què estava passant. Al final, vaig pensar que 180 milions de nigerians estaven pendents del partit i no els podia fallar. Havia de concentrar-me i jugar un bon partit, sense dir res a la gent de la Federació o als entrenadors”. El pare va ser segrestat quan es dirigia des de la ciutat de Jos, al nord del país, cap al sud, on tenia previst assistir al funeral d’un amic. Aquest és el segon segrest que pateix, després d’un altre el 2011 en què va estar deu dies en mans d’un grup que el va tractar bé. Aquell cop, Obi Mikel va jugar dos partits sencers amb el Chelsea malgrat aquesta situació. “Malauradament al meu país és normal que els criminals segrestin els familiars de jugadors de futbol, ja que saben que cobrem bons sous a Europa o la Xina. Per aquest motiu alguns ens enduem els familiars lluny, però el meu pare no ha volgut marxar mai”, va dir Obi Mikel.

Després de cinc dies segrestat, la policia va poder alliberar el pare, que ara és en un hospital, ja que va ser torturat pels segrestadors, que pretenien obtenir les claus per fer transferències bancàries. El segrest no té cap vinculació política, tot i que hi ha hagut casos de grups islamistes que segresten familiars per obtenir diners. La violència deixa morts cada setmana al país més poblat de l’Àfrica. Els pares de Victor Moses, davanter de la selecció, van ser assassinats per islamistes ara fa una dècada quan eren en una església, ja que el pare era un missioner evangèlic.