El julivert de l''Odissea'
Llisc l'Odissea, acabada de publicar per l'editorial Proa. El seu traductor, Joan Francesc Mira, et guia intel·ligentment, et proposa que compares un capítol amb un altre, t'assenyala els nombrosos recursos narratius d'Homer. És extraordinària l'habilitat que té Mira per a donar naturalitat a la narració, perquè aparega fluïda i moderna. Això, junt amb les notes, ben triades i erudites, fa que la lectura siga una delícia. Inclús, de vegades, es permet llicències sorprenents, com ara quan explica en la nota 9 del cant IV: "Sobre la forma d'aquest mot (pesebre, no pessebre) el lector curiós pot consultar el Diccionari etimològic de Joan Coromines". Què hi dirà Coromines? Per força per a saber-ho cal consultar el seu diccionari.
En el cant V, famós per relatar com Ulisses roman en una cova presoner de la bella deessa Calipso, es pot llegir: "Un bell bosquet ufanós hi creixia, al voltant de la cova,/ tot de bedolls, de pollancres i de xiprers olorosos". I un poc més endavant s'expliquen més detalls de l'indret: "Quatre fonts en filera vessaven una aigua molt clara,/ en direccions diferents a pesar de brollar totes juntes./ Prats suaus de violes i de julivert s'estenien / al seu voltant". A la qual cosa Mira comenta, de manera molt oportuna: "Aquesta al·lusió al julivert ha fet pensar si es tractaria de l'illot de Perejil, en la costa del Marroc. Cosa difícil, vist el paisatge de boscos, fonts i prats de l'illa de Calipso. En tot cas, cal situar l'illa del poema a l'extrem occidental del Mediterrani".
El lector curiós es queda bocabadat pel comentari, perquè el nom de l'illa de Perejil ens duu l'infaust record de la singular gesta bèl·lica de José María Aznar i de la seua recent reconquesta. Però el botànic també llig aquest fragment una mica sobtat: violes i julivert, ¡quina combinació més estranya! Tan estranya com la del bedoll i el xiprer. Possiblement no es tracte de bedolls, que creixen en climes freds i continentals, sinó de verns, més propis d'una zona de fonts i rierols. I el julivert? Un julivert que entapissa els prats... En altres versions es diu "api silvestre", i crec que és més encertat: l'api silvestre o de cavall (Smyrnium olusatrum) ompli de vegades grans extensions del sud de la península Ibèrica i de la regió macaronèsica.
I, tanmateix, l'illa de Perejil era famosa per tindre una gran cova, on s'amagaven els corsaris de l'estret. I Calipso en grec significa cova, per la qual cosa alguns hi han volgut veure l'illa d'Ulisses (i per això el comentari d'en Mira). Un vell article de Miguel de Unamuno va encara més lluny i deriva el nom d'Espanya d'aquest remot illot: "El nombre de España se cree sea semítico por haber conocido los romanos nuestra península merced a los cartagineses, y suele traducirse isla del Tesoro, aludiendo a las riquezas mineras de nuestro subsuelo, de i, ai, e, isla y la raíz semítica sapan, de donde se deriva sapun o sapin, tesoro. Pero M. Bérard da otra etimología derivándolo de I-spanea, del sustantivo spanea, escondrijo. Y añade triunfalmente: «I-spanea no es más que la Isla de Kalypso, la Isla del Escondrijo, Perejil es la que era en un principio Ispania, y no fue sino por error o por una extensión de sentido por lo que este nombre pasó al continente vecino»". (Alrededor del Mundo, 27/VI/1902).
Ara ja entenc per què Aznar hi va enviar l'armada per a recuperar aquell illot, de nom tan transcendent per a la pàtria espanyola. Però, evidentment, aquell "julivert" res té a veure amb el nostre perejil de cuinar. En realitat, el més probable és que aquell fitònim al·ludesca al Crithmum maritimum, en català fonoll marí, i en espanyol hinojo marino o perejil marino. Abans els mariners el collien i el duien a bord, per a amanir les menges i per a combatre l'escorbut. Comptat i debatut, ¿deu ser aquest fonoll marí el de l'Odissea? ¿Deu ser Calipso l'illa de Perejil? Esclar que en alguns mapes antics apareix com a Peregil i per això alguns filòlegs han proposat una etimologia basant-se en els cognoms Pérez Gil...
Siga com siga, quan Ulisses va voler construir una barca, la deessa Calipso el va conduir a un extrem de l'illa "on creixien els arbres grossos: bedolls [sic] i pollancres, i avets que arribaven als núvols". En l'illa de Perejil no creix aquesta botànica, i avets al clima mediterrani tan sols n'hi ha al pinsapar de Grazalema. Qui sap si Homer hi va fer un gran totum revolutum amb l'illa de Perejil i el sud de la península Ibèrica. Per a gran divertiment dels seus lectors curiosos i, esclar, desesperació dels seus traductors.
