Guia per escollir la millor rosa

Vuit generacions dels Bertran s’han dedicat al cultiu i la venda de flors a Catalunya. A l’hivernacle de la finca familiar del Maresme -perquè l’emblemàtica rosa de Sant Jordi ja fa anys que no creix a l’aire lliure- la Maria Rosa Bertran i els seus treballadors supervisen i tenen cura d’una de les collites més importants de l’any. Durant l’hivern, les plantes de la collita de Sant Jordi no es poden, sinó que se’n dobleguen les tiges perquè llueixin llargues i coronades per una flor vermella, com dicta la tradició. Els primers dies d’abril sempre hi ha nervis al camp perquè, per molta tecnologia i sofisticació que envolti l’actual cultiu a cobert, “el temps és el temps, i és qui acaba manant”, sosté la Maria Rosa, així que els productors creuen els dits perquè el capoll s’obri lleugerament a temps i la flor estigui a punt per tallar i ser al mercat pocs dies abans de la diada.

Sant Jordi és una data que mai falla a l’hora de planificar les vendes de l’any, però també és cert que cap dels productors catalans que encara es dediquen a aquesta flor pot viure només d’aquest cultiu per molt que la rosa mantingui l’estatus de ser “la flor de les flors”, reconeix la Maria Rosa. El nombre d’empreses que cultiven roses a Catalunya ha anat a la baixa els últims anys i avui tot just arriben a ser mitja dotzena. “Molts s’han diversificat cap a altres flors o plantes ornamentals, d’altres directament han plegat”, reconeix el president del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, Sito Vilarrubla. “Som una espècie gairebé extingida”, corrobora la Maria Rosa amb resignació.

Als camps de la família Bertran, la rosa de collita pròpia amb prou feines sumarà un terç de totes les que espera vendre l’empresa, que per satisfer les comandes n’haurà d’importar de Sud-amèrica i d’Holanda, dos indrets sense els quals seria impensable satisfer les expectatives de cada 23 d’abril: s’espera vendre set milions de roses en un sol dia. “És un dels esdeveniments més importants per al sector floral català, es venen un 30% de totes les roses de l’any”, reivindica el president de Mercabarna, Agustí Colom. Els floristes encara apunten més alt que els majoristes de Mercabarna i del Mercat de la Flor de Vilassar de Mar: no descarten arribar a la fita de 7,5 milions de roses.

De cada 10 roses venudes aquest dia, 8 hauran viatjat molts quilòmetres per arribar a Catalunya. La producció local amb prou feines arribarà a les 250.000 unitats i, sumada a la de la resta de l’Estat -concentrada a Sòria i al País Valencià- s’arribarà a cobrir un 15% de la demanda. La importació serà, doncs, la via per abastar els milers de punts de venda -els professionals i els que només existiran per unes hores al carrer- a tot Catalunya.

La situació no és nova, sinó la tònica des que Sant Jordi s’ha convertit en la festa massiva actual. La rosa que arribarà a la majoria de llars haurà fet 8.000 quilòmetres per ser regalada aquest dia. El més probable és que el punt de partida d’aquest llarg recorregut hagi sigut Colòmbia, el país que inunda el mercat amb un 60% de totes les unitats que es venen el 23 d’abril, segons els càlculs de Mercabarna Flor. No és estrany, doncs, que la varietat que es cultiva en aquest indret de Sud-amèrica, la rosa Freedom, d’un vermell intens i amb molta presència, es correspongui amb la que més s’identifica amb la festa. A banda de Colòmbia, l’Equador també garanteix grans quantitats d’aquesta varietat i cobreix aproximadament un 9% de les vendes.

Àfrica irromp a les rutes comercials

Els dies abans de Sant Jordi es doblen les arribades d’avions al Prat, carregats de flors que han creuat l’Atlàntic i que s’emmagatzemaran uns dies en cambres frigorífiques a les instal·lacions de Mercabarna Flor, no gaire lluny de l’aeroport. “Entre que es talla una flor a Sud-amèrica i que arriba aquí passen entre tres i quatre dies, però si la rosa és bona i fresca la durabilitat és de dues setmanes”, explica Anna Aixelà, majorista des de fa 20 anys. I afegeix: “Una rosa regalada per Sant Jordi, si és de qualitat, hauria de durar deu dies de sobres”.

Un 15% de les roses no arriben per aire sinó per carretera, atapeïnt camions que travessen Europa des del mercat holandès d’Aalsmeer, un punt neuràlgic del comerç continental i el campió indiscutible quan es tracta de vendre flors. “La subhasta allà és impressionant tot l’any”, explica Aixelà. A Holanda es concentren flors vingudes d’arreu del món i, en el cas de les roses, no és estrany que, tot i que el majorista compri les flors a Aalsmeer, hagin estat cultivades a qualsevol punt del planeta.

Els productors holandesos, de fet, ja fa temps que no només ofereixen només producte dels Països Baixos -la varietat de rosa més famosa que exporten és la Red Naomi, vellutada i d’un vermell més fosc- sinó que cada cop més empreses tenen, en realitat, els seus cultius al continent africà, constata Aixelà. De Kènia, Etiòpia i Uganda arriben roses vermelles i també d’altres colors, com grogues -que agafaran encara més embranzida aquest any i tornaran a ser les segones més venudes- i d’altres varietats amb un paper molt testimonial en les vendes, com les blanques o de colors pàl·lids com el rosa. El cas de la rosa blava és especial: la majoria provenen d’Holanda, on hi ha els millors especialistes en la tècnica del tint, que dona a la rosa un color que fins avui és impossible que obtingui de manera natural.

Sigui com sigui, el vermell seguirà sent el color predominant de la rosa regalada i és quasi el 100% de la que es cultiva a Catalunya. Als hivernacles, principalment concentrats a la zona del Maresme i, en menor mesura, al Baix Llobregat, les varietats que més hi creixen són la Samuraii la Lovely Red. “Són les que creixen millor”, reconeix la Maria Rosa Bertran, que matisa que no es tracta de varietats autòctones -no creixerien mai de manera natural- sinó de diferents creacions d’obtentors, alguns de francesos, que es cultiven des de fa anys a Catalunya. A la Freedom, la supervendes de Sant Jordi, li són més favorables les condicions climàtiques d’altres latituds per tenir la presència i la mida que volen els clients, afegeix la productora maresmenca.

Això sí, d’aquí i de fora, la rosa ha sacrificat l’olor per guanyar durabilitat. Les roses d’hivernacle, la gran majoria, no presenten aquesta característica, però per satisfer els qui vulguin sentir l’aroma de la flor hi ha una alternativa: els rosers o roses de jardí. Les varietats Chrysler i Charles de Gaulle, que es cultiven a Catalunya, sí que fan olor, però no es comercialitzen com a flor tallada sinó sobretot en forma de planta sencera, una opció minoritària però per la qual opten alguns compradors també en aquest dia.

La campanya d’Òmnium Cultural del 2018 per demanar que, a més a més de la flor vermella, es comprés una flor groga per reivindicar la llibertat dels presos, té encara més vigència aquest any. “Si el passat Sant Jordi en vam vendre unes 120.000 de grogues, aquest any seran unes 300.000 o fins i tot 400.000”, augura el president del Mercat de la Flor de Vilassar de Mar. El Gremi de Floristes eleva fins a les 600.000 unitats el volum que tindrà la rosa groga enguany i assegura que no anirà en detriment de la rosa tradicional vermella. La coincidència amb Pasqua segurament farà pujar el preu de les varietats grogues perquè tenen molta demanda en alguns mercats. “Aquest any, de rosa groga de Colòmbia no n’hi haurà perquè pràcticament va tota cap als Estats Units, on va molt buscada”, explica Aixelà, que com molts dels majoristes porta setmanes rastrejant el mercat de tot el món per conèixer la disponibilitat de producte i tancar comandes.

La producció local de rosa decreix

Les expectatives del sector són altes per a aquest 2019 pel que fa a les vendes. “De totes les transformacions que he vist en 20 anys que fa que m’hi dedico, Sant Jordi és la diada que es manté més estable; tots els Sant Jordis acaben sent una mica iguals”, reconeix la majorista. Aquest any, la coincidència amb la Setmana Santa ha alentit les comandes i ha accentuat la prudència entre els floristes, “tot i que acabaran venent igual o més”, aventura. Un dia com Sant Jordi, en el seu cas, suposa un 25% de les vendes de tot l’any. “Procurem vendre tot el producte local que podem, i la resta, el portem de tot arreu”, explica Aixelà.

També entre els productors catalans hi ha la confiança que la diada no decebrà, però reivindiquen que no tot acaba el 23 d’abril: “Sant Jordi rai! El que ens preocupa és la resta de l’any; ens agradaria que fos més repartit”, diu la Maria Rosa Bertran. La realitat és que les empreses dedicades al cultiu de rosa i flor tallada al Maresme han anat desapareixent, no només per les dificultats pròpies de l’activitat sinó també per la “bombolla immobiliària” a la zona, que ha dut propietaris a plegar i vendre’s els terrenys. “En devem quedar mitja dotzena, però no només fent rosa, esclar, sinó també altres flors i plantes”, subratlla, i sentencia: “És impossible competir amb la rosa que ve de fora”. El president del Mercat de la Flor afegeix que el cultiu de la rosa surt car, “requereix molta calefacció i molta inversió”, mentre que els costos són menors en altres flors i plantes ornamentals, on veu “molta tirada” entre les empreses locals.

La Pilar Redondo, productora de flor de Santa Coloma de Cervelló, opina que cada cop és més difícil competir en igualtat de condicions: “Entra molt producte de fora, i el ruixen amb tot tipus de pesticides que aquí estan prohibits”. Bertran afegeix que no demanen aranzels, sinó unes condicions que no suposin una competència “deslleial” com les actuals. Redondo reconeix que en el passat potser ha faltat unitat al sector català, molt petit i atomitzat. Ara amb els productors que queden “pot ser tard per reivindicar-se”, però fa una crida a valorar més el producte “d’alta qualitat” que es cultiva a Catalunya.

Vendre més i durant tot l’any

Les floristeries es preparen també per al seu dia gran de l’any. El 23 d’abril està “molt consolidat”, reconeix el president del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, Joan Guillén, i d’aquí que les previsions siguin fins i tot millors que l’any passat. “La tradició pesarà, ens acompanyarà”, augura. No preocupa que aquest Sant Jordi arribi enganxat a la Pasqua, ni tan sols que la meteorologia els pugui trair a l’últim moment. “Els professionals treballen a cobert”, subratlla, mentre irònicament apunta que potser un raig d’aigua eliminaria una part de “l’intrusisme” que el sector pateix.

Guillén defensa la tasca dels establiments, que es bolquen a oferir qualitat i creacions originals i demana a les administracions que empaitin les parades il·legals -unes 2.000, segons els seus càlculs- que hi haurà als carrers. Per a un florista, sosté, és una data que dona oxigen perquè es fa bon calaix, però insisteix que no pot ser l’única base perquè els negocis resisteixin durant tot l’any.

La rosa, amb l’impuls de la diada, repeteix cada any com la flor més venuda a Catalunya. “Té molt simbolisme, unes arrels profundes associades a molts moments de la vida”, opina el president del Gremi. Però més enllà d’aquesta flor, i aprofitant l’altaveu que els brinda Sant Jordi, reivindica que cal “una cultura floral” més gran a Catalunya. “Cada setmana caldria tenir flors a casa”, insisteix. I no s’està de convidar a regalar-ne més, a comprar-ne -fins i tot per impuls- i a conèixer més a fons les varietats que poden omplir les cases no només per Sant Jordi sinó durant tot l’any.