"La Terra respira ara que nosaltres ens ofeguem"

Barcelona"¿Esteu a favor o en contra de la cessió de certes llibertats a canvi de seguretat sanitària?" Si algú dubta, s'ha de decidir amb rapidesa. En pocs minuts arriba el resultat: 406 persones a favor i 17 en contra. Basant-nos en la mostra que va donar aquest divendres el públic de Nova Normalitat (NN), l'aplicació per rastrejar casos de coronavirus tindria a Catalunya un èxit assegurat. La Fura dels Baus és experta en imaginar futurs distòpics, i l'empremta que ha deixat la pandèmia els ho demanava a crits. Al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, el nou espectacle de la companyia estrenat dins el festival Cruïlla XXS llança a l'aire els interrogants que tothom voldria poder respondre: què passarà l'any 2200? Què dirien les veus dels morts? Quant durarà la nova normalitat?

L'entorn és idíl·lic, però les preguntes incomoden. Un home i una dona se sacsegen dins de dues grans bosses de plàstic, com si estiguessin envasats al buit, i només tenen un tub per respirar. "La Terra respira ara que nosaltres ens ofeguem. La Terra respira ara que la deixem respirar. Potser val la pena creure en una nova normalitat", diu ella. El muntatge deixa imatges inquietants i alhora esperançadores, una dicotomia que fa evidents totes les contradiccions amb les quals ha topat ara la humanitat.

La nova normalitat està feta d'escenaris canviants que impedeixen les abraçades i tapen les boques. El baríton Xavier Casademont i la soprano Alba Fernández Cano interpreten una ària mentre un mecanisme d'aire comprimit s'infla des de les panxes respectives per mantenir-los separats i la Coral Càrmina canta amb bates blanques i mascareta, tota una proesa. L'espectacle és un agraïment absolut a tots els treballadors que es van deixar la pell durant la pandèmia –des dels metges fins als empleats funeraris, passant per personal de la neteja, els ramaders i els polítics–, però també és un crit d'alerta a actuar després de la catàstrofe. "El món que coneixia s'ha tornat a esquerdar. Aprofitem que els murs han desaparegut", diu el text del muntatge, escrit per Pau Miró. Entre els imponents edificis de l'hospital, un immens i refulgent rellotge de sorra recorda que el compte enrere ja fa temps que ha començat.