L'advocat de Camacho en el cas Método 3 va redactar la sentència de Puig Antich

Barcelona.Carlos Rey González ha tingut un paper discret en el cas Método 3, en què ha representat els interessos de la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho. Aquest veterà penalista barceloní -que al març va retirar les denúncies contra els detectius després que la líder conservadora hi pactés per aturar la investigació sobre qui va ordenar gravar el dinar amb l'examant de Jordi Pujol Ferrusola- no és un lletrat estrella dels que busquen protagonisme. Les referències són mínimes més enllà que és professor a la Universitat Internacional de Catalunya (de l'Opus Dei) i que, entre d'altres, ha representat directius de Ferrocarrils de la Generalitat acusats de cobrar sobresous irregulars o la família de la psicòloga Anna Permanyer, assassinada el 2004.

Potser Rey no vol protagonisme perquè la memòria històrica ja li reserva una pàgina ominosa: va redactar, en solitari i en la qualitat de vocal ponent del tribunal militar, la sentència que condemnava a mort el militant antifranquista Salvador Puig Antich el gener del 1974. En aquells anys Rey, que ara té 70 anys, era capità auditor al cos jurídic militar de l'exèrcit franquista [la composició del consell de guerra].

Sorpresa i estupor de la família

La sentència, que la resta del tribunal -on no hi havia cap altre lletrat- va secundar, i que va crear estupor en les opinions públiques europees, que hi veien una venjança per l'assassinat de Carrero Blanco, fa anys que s'intenta revocar. La defensa considera el consell de guerra una "farsa" per culpar el militant del MIL de la mort d'un policia en el tiroteig de la seva detenció. En un procés llampec, en què es jutjaven dues persones més i que va durar sis hores, els defensors volien demostrar que al policia l'havia matat una bala perduda d'un altre agent, però no van poder contrastar les proves. El Suprem i el Constitucional s'han negat a revisar la condemna i els Puig Antich, que ahir van encaixar amb sorpresa que Rey seguís en actiu, intenten aconseguir la revisió a l'Argentina.

En conversa amb l'ARA, Rey no té gaires inconvenients a evocar el seu paper protagonista. Assegura que el cas Puig Antich no el va marcar "més que altres" i que és "un tema superat". Això no vol dir que se'n retracti: "No em penedeixo de res perquè tot el que vaig fer era en aplicació de la llei vigent", sosté. Vigent sí. Justa també? "Potser fa 40 anys la sentència i la pena de mort eren justes, una altra cosa és si ho mirem amb la perspectiva actual", avisa. Admet que no és "partidari de la pena de mort" encara que condemnés Puig Antich i que no va ser còmode, però que ho va fer en "compliment del deure".

Pel que fa als intents d'anul·lar la sentència, opina que "el Suprem i el Constitucional ja van liquidar el tema", i que ara tingui recorregut a l'Argentina depèn "del protagonisme que busquin els jutges d'allà".

Explica que amb el PP -hi va començar a treballar amb el cas Método 3 i ara hi fa "alguna cosa més"- no ha parlat mai del seu passat i que no creu "que en sàpiguen res". Al partit expliquen que, en efecte, no en sabien res. Sí que els constava el passat vinculat a l'exèrcit. Sánchez-Camacho volia saber tota la veritat del cas Método 3, però ja fa temps que busca girar full.

[Per saber-ne més: 'Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich', de Francesc Escribano]