Manuel Chaves i José Antonio Griñán han estat processats pel jutge. Aniran a judici per determinar si són culpables d’algun delicte en el repartiment de 854 milions d’euros, que són uns diners que formaven part d’un fons que va durar 11 anys, del 2000 al 2011, i que es va crear per ajudar empreses amb dificultats, que entraven en ERO, en expedient de regulació d’ocupació, a través de subvencions i prejubilacions per als seus treballadors. El que la justícia vol saber és si aquests subsidis es van concedir de manera arbitrària i amb finalitat política, electoral, per fidelitzar el vot.
La notícia té una gran importància. Manuel Chaves va ser president de la Junta d’Andalusia entre el 1990 i el 2007, 17 anys. I Griñán ho va ser del 2009 al 2013, quatre anys. I tots dos pertanyen al PSOE, el partit socialista que ha governat Andalusia ininterrompudament des del començament de l’estat de les autonomies, a principis dels 80.
Fins ara, de tot el que se sap o se suposa, hi ha una diferència fonamental entre aquest cas i molts dels casos que han portat a la banqueta o la presó gent del PP o vinculada al PP, i és que ni Chaves ni Griñán s’haurien posat un euro a la butxaca. Però segons el jutge, podrien haver repartit aquests diners evitant l’aplicació dels procediments ordinaris i, especialment, els mecanismes de control previs de la intervenció general de la Junta d’Andalusia, de manera que el magistrat sosté que era impossible que dos presidents com Chaves i Griñán ignoressin que el sistema que s’estava fent servir era il·legal.
Som a 24 dies de les eleccions, Andalusia és el gran graner de vots socialista, i aquesta notícia, que tard o d’hora havia d’arribar, perquè la instrucció del cas feia molt temps que s’allargava, és un cop molt fort per al PSOE i per al seu candidat, Pedro Sánchez, que ja anava bastant tocat a les enquestes, tant que algunes li donaven la tercera posició, darrere el Podem de Pablo Iglesias. De fet, el processament de Chaves i Griñán vindria a ser com un penal a favor de Pablo Iglesias, a qui han servit en safata la demostració final que necessitava per posar PSOE i PP al mateix cantó de la corrupció. I, a més, amb un ‘bonus’: i és que el processament afecta directament la imatge de Susana Díaz, l’actual presidenta andalusa, feta políticament a l’ombra de Chaves i Griñán, i que no ha ocultat mai les ganes que té, així que Pedro Sánchez sigui derrotat, de convertir-se en la líder del PSOE i futura candidata a la presidència del govern espanyol. El magistrat també acusa sis exconsellers, entre ells aquella cèlebre ministra de Foment, la de l’AVE a Barcelona, Magdalena Álvarez.
Les conseqüències electorals del processament no poden significar altra cosa que un perjudici per al PSOE (perquè els indecisos tenen una raó més per dubtar i els fidels, sobretot a Andalusia, una raó per abstenir-se) i un benefici per a Podem, i fins a cert punt per al PP, que podrà treure el cas a cada debat.
Les conseqüències més profundes del cas tornen a ser sobre com s’han gastat els diners públics a Espanya durant els anys anteriors a la crisi i el nivell de clientelisme al qual s’ha pogut arribar. Recordin que, a causa de la corrupció, quan, al darrer debat abans de les eleccions de desembre, Sánchez i Rajoy discutien sobre Bárcenas, Rajoy replicava amb el cas dels ERO d’Andalusia, escena que va portar Sánchez a etzibar a Rajoy allò de “Vostè no és una persona decent”. O sigui que estem avisats, serà una campanya desagradable.