L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La corrupció del PP, el cinisme i la hipocresia'

No n’hi ha cap dubte. Està provat que el Partit Popular tenia una caixa B o, si ho volen amb les paraules de la sentència, “una estructura financera i comptable paral·lela a l’existent oficialment, almenys des del 1989”. El PP ja és oficialment un partit corrupte. I per això ahir el van condemnar. En paraules del tribunal, la Gürtel va ser “un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional”.

Amb aquesta bossa de diner negre el PP va pagar els actes de dues campanyes electorals, i alguns dels membres de la trama es van enriquir. Per exemple, Bárcenas va pagar part del seu xalet de Baqueira amb els diners d’aquests cobraments il·legals.

Però els jutges van dir ahir, també, que no és versemblant que Rajoy, quan va a anar a declarar, negués que hi hagués caixa B, que els indicis eren tan clars que a Rajoy, que va dir que no en sabia res, no se’l pot creure ningú. La credibilitat de Rajoy va ser qüestionada ahir pel jutge. Per fi consta en una sentència judicial allò de què tothom tenia la convicció: el PP es va finançar també amb diner negre i els seus principals responsables ho sabien. Ahir van condemnar 29 persones a una suma de 351 anys de presó.

Un president de govern tan assenyalat hauria de dimitir. El partit hauria de pensar a refundar-se. No passarà res d’això. Ahir el portaveu del PP al Parlament, Rafael Hernando, es va riure a la cara de tots nosaltres quan li van preguntar si pensava demanar perdó:

Sisplau, no sobreactuïn. El partit d’aquest senyor governa Espanya, és un partit corrupte, però vostès no sobreactuïn. I demanin perdó per haver-los demanat que demanin perdó. Ja fa temps que a alguns partits el càsting de portaveus tria sempre persones que comuniquen de manera llenguallarga, desvergonyida, cínica i agressiva. ¿Vostès hi veuen cap honestedat, cap propòsit d’esmena, cap possibilitat de regeneració? No, quan la política consisteix a ofendre la dignitat de les persones i de les institucions, que és el que fa aquest senyor, cap regeneració és possible.

És clar que, com que som, formalment, en una democràcia, si el que governa no es comporta com cal l’oposició té eines per apartar-lo del poder. Per exemple, la moció de censura. Quan Puigdemont li ha proposat a Sánchez que la presenti i que pot comptar amb els vots dels independentistes catalans, Sánchez no n’ha volgut saber res. Però ara té una nova possibilitat: no li calen els sobiranistes catalans. Podem ja li ha donat els seus vots. Ara veurem què farà Ciutadans. El partit nacionalista espanyol s’ha presentat sempre com un campió contra la corrupció. Perfecte, ara tindrà ocasió de demostrar-ho: deixi de donar suport a un partit corrupte. Ah, que l’estabilitat és molt important, que acaben d’aprovar els pressupostos, que amb una crisi tan greu com la de Catalunya el sentit d’estat convida a no fer caure el govern, que ja els vigilaran de prop… O no? Frisem per sentir-lo, senyor Rivera. I a vostè també, senyor Sánchez, perquè si Rivera s’alineés amb Rajoy podria guanyar la moció amb els independentistes. Ah, que amb el vot d’aquests grups no es pot lluitar contra la corrupció? Frisem per sentir-lo, senyor Sánchez.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.