L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pressupostos, Saloufest i Santi Vila'
"Si hem estat capaços d’avergonyir-nos de segons quins espectacles amb nois britànics, podem veure en què fallem perquè l’espectacle del ‘botellón’ sigui la pauta de comportament de les festes entre els adolescents d’aquí?"
Feia molt de temps que no teníem una notícia com aquesta, a Catalunya: el president de la Generalitat anuncia la creació de 7.000 noves places de treballadors públics: 2.500 metges i infermers, 2.000 mestres, 500 mossos i 300 funcionaris de tributs. Pensin que les plantilles de mossos i mestres no s’ampliaven des del 2011.
Al fons de tot el discurs de Puigdemont d’ahir al Parlament hi havia la idea que aquestes i altres decisions serien normals si Catalunya disposés dels seus ingressos sense la sagnia que significa l’actual dèficit fiscal. I quan des de la CUP el van convidar a apujar els impostos als que més tenen, Puigdemont va tornar a recórrer a la seva idea força: “Mai estarem en contra de gravar els que més tenen, però la gran fortuna que tenim per gravar és l’estat espanyol”.
Prometent més places que les famoses tres ‘emes’-metges, mossos i mestres-, cosa que equival a afirmar que les retallades s’han acabat, Puigdemont torna a posar pressió pública a la CUP perquè aprovi els pressupostos. Ahir prou que va refregar als grups que van votar ‘no’ als pressupostos del 2016 (tots menys Junts pel Sí), que el seu ‘no’ a la tramitació va significar perdre 850 milions en despesa social. El plantejament del president és hàbil perquè tothom l’entén: només faltaria que aquests comptes tampoc no s’aprovessin ara que preveuen 7.000 servidors públics més.
Amb tot, mentre Junts pel Sí i la CUP marquen el seu territori, tot fa pensar que els pressupostos s’aprovaran. Ahir, els dos grups van consensuar un text sobre el referèndum on es diu que es farà “com a molt tard el setembre del 2017, amb una pregunta clara i de resposta binària”, i que amb el 50% dels vots a favor de la independència es convocarien eleccions constituents, i que com a molt tard serien el març del 2018. O sigui que ahir vàrem tenir discurs de gestió i gestió del referèndum.
Una altra bona notícia, d’aquestes que no sovintegen: s’ha acabat el Saloufest, els 8 dies de borratxera de joves britànics a Salou després de Setmana Santa. Els promotors s’han rendit, diuen, a les pressions de l’Ajuntament de Salou i de la Generalitat que els han fet, diuen també, la vida impossible. Doncs si ha estat així, enhorabona als que han fet pressió perquè això s’acabi i han resistit la pressió de “és que el Saloufest deixa 5 milions d’euros en temporada baixa i només són vuit dies”. Acabar amb aquest tipus d’oferta turística és una qüestió de dignitat i de model de negoci.
Ara bé, també penso que aquesta reacció, finalment, d’autoestima i de no rendició al benefici econòmic a qualsevol preu que ha tingut Salou i sembla que també Lloret, localitat on els han sondejat per portar-hi la festa, no hauria de quedar-se en l’àmbit turístic. Perquè hi ha un argument dels que volien el Saloufest que penso que els acosta a la raó: el que fan aquests joves britànics s’assembla bastant al que fem aquí els caps de setmana. Tenim un problema de consum d’alcohol entre els joves, fins i tot entre els més joves, i no hi cap de setmana sense comes etílics. N’hem parlat a Twitter aquest matí i algú ja contestava: “Hem fomentat centenars de festes locals ‘alcohòliques’”. Si hem estat capaços d’avergonyir-nos de segons quins espectacles amb nois britànics, podem veure en què fallem com a societat perquè l’espectacle del ‘botellón’ i el consum massiu d’alcohol sigui la pauta de comportament de les festes, gairebé com a ritus iniciàtic, entre els adolescents d’aquí?
I parlant de fenòmens, Santi Vila, vers lliure, liberal en terra de socialdemòcrates, independentista de peus arrossegats en terra de sobiranistes entusiastes, aspirant a enfrontar-se a Colau per l’alcaldia de Barcelona, ha concedit una llarga i interessant entrevista a ‘El País’ on ha buscat el titular amb dues expressions que el perseguiran, especialment, ara que és conseller de Cultura:
“Seria un error construir una cultura pròpia” i ”És evident que la cultura catalana serà sempre espanyolíssima”. Que la cultura catalana i la castellana estan molt connectades és una evidència, però d’aquí a les afirmacions de Vila hi ha un abisme que farà que li xiulin les orelles.